Martinet blanc

El martinet blanc és un ocell freqüent als Països Catalans, llevat d’Andorra, on no és citat. A la Catalunya Nord és abundant en pas, escàs a l’hivern i regular a l’estiu pels estanys del litoral. A Catalunya i el País Valencià s’observa tot l’any, freqüent en migració i local com a reproductor i hivernant. A les Balears és regular i comú en migració, sobretot a Mallorca i Menorca, i menys a les Pitiüses, i escàs i irregular a l’hivern.

Els primers martinets blancs migrants s’observen a les nostres terres des de la segona desena de març; són més abundants durant l’abril i el maig, i minven el juny, amb les darreres observacions a la primera quinzena d’aquest mes. A la tardor es comencen a veure a partir dels primers dies de l’agost i continuen passant migradors fins a l’octubre i, molt rarament, el novembre.

Durant els períodes migratoris és un ocell molt freqüent per totes les zones humides del litoral i a la xarxa fluvial, i és l’ardeid més comú, tant prop de la costa com al rerepaís. El martinet blanc és un ocell gregari que viu principalment en zones d’aigües somes, en àrees obertes amb vegetació poc densa i alta. Prefereix les vores de les llacunes litorals, zones inundades dels marges o les desembocadures dels rius, arrossars i també salobrars, salines i badies marines. Per alimentar-se li agraden molt els lluents o altres àrees somes que s’inunden temporalment, i per niar tria indrets tranquils a la vora de l’aigua, com boscos de ribera o grans canyissars, i en un cas una petita colònia és establerta sobre unes oliveres al peu d’un cingle marí. La seva alimentació es basa en els invertebrats aquàtics i en petits vertebrats, com peixos o granotes, que cerca de vegades ben lluny de les zones de cria o de les joques.

La fenologia reproductora varia segons les colònies: a l’Alt Empordà, el Segrià i l’albufera de València, els martinets blancs s’instal·len a partir de mitjan o final de l’abril i continuen durant el mes de maig; al delta de l’Ebre són més tardans, i ocupen les colònies a partir de mitjan maig, sobretot entre la segona quinzena de juny i la primera de juliol, i acaben a mitjan agost.

Àrea de nidificació del martinet blanc (Egretta garzetta, en verd) i de l’esplugabous (Bubulcus ibis, ratllat blau) als Països Catalans.

Maber, original dels autors.

Per les dades de què hom disposa, sembla que el martinet blanc ha augmentat darrerament als Països Catalans; antigament només criava a l’albufera de València, on hi ha referències des del segle XVII. En aquesta mateixa localitat ha continuat niant fins als nostres dies, amb una població de 500 a 600 parelles, segons els anys, des de la dècada dels 60. A part aquesta colònia, coneguda ja de molt antic, i la de l’albufera del Fondo, que va ser descoberta el 1965, però que podria ésser antiga, i on han niat regularment de 60 a 150 parelles, totes les altres zones de cria són recents. El 1973 es va descobrir una colònia al Baix Empordà, que tenia ja uns pocs anys d’antiguitat; en aquesta zona s’ha mantingut niant fins avui en un o dos punts, amb una població de 6 a 15 parelles. El 1976 es va descobrir una nova zona de cria al Segrià, on han anat niant unes 25 parelles cada any, i finalment el 1977 van reproduir-se al delta de l’Ebre 30 parelles. Sembla que totes les colònies són estabilitzades, llevat al delta de l’Ebre, on continuen augmentant (el 1984 i el 1985, malgrat la manca de dades quantitatives concretes, la població era almenys de 100-200 parelles reproductores).

Com a hivernant és escassa a la Catalunya Nord, i irregular a les Balears, on és citada sobretot a Menorca. Al País Valencià és abundant als marjals del Migjorn i a l’albufera de València. A Catalunya s’observa en petit nombre als aiguamolls de l’Alt Empordà, al delta del Llobregat i, sobretot, al delta de l’Ebre, on la població hivernant ha minvat els darrers anys; per exemple, en 1966-67 un cens parcial va localitzar-hi més de 1000 exemplars, i els mesos de gener del 1977 al 1979, només de 240 a 340 exemplars.