Resultats de la cerca

El 1914 ingressà al Reial Conservatori Flamenc d’Anvers, on obtingué premis de piano, harmonia, contrapunt i fuga Gràcies al seu pare, fou contractat al Teatre Reial de la ciutat, on dirigí l’estrena flamenca de Salome El 1932 inicià la seva carrera a França, centrada en un principi a Tolosa i Lió, fins que el 1943 fou contractat per la Societat de Concerts del Conservatori de París, l’orquestra de la qual dirigí des del 1949 fins a l’any de la seva mort El 1955 fou el primer director francès que treballà a Bayreuth, i posteriorment desenvolupà la seva professió a…

Exercí d’assistent i de director de cor a l’Òpera de Plzen 1949-56, i posteriorment fou director de l’Òpera Nacional de Praga 1960-71 i primer director al Teatre Smetana de la mateixa ciutat 1965-67 Durant aquests anys actuà amb diverses orquestres britàniques en qualitat de director convidat, i el 1968 fou designat director permanent de l’Orquestra de la Radiotelevisió Irlandesa de Dublín, càrrec que mantingué fins el 1980 Del 1965 al 1994 dirigí el Festival de Wexford El 1981 fou nomenat principal director convidat de la Western Australian Symphony Orchestra de…

Deixeble de H Abendroth i de Ph Jarnach a la Staatliche Hochschule fur Musik de Colònia, debutà com a director el 1937 a l’Òpera de Coburg El mateix any assumí la direcció de l’Òpera de Wurzburg i se n’ocupà fins el 1940, que fou nomenat titular de l’Òpera d’Aquisgrà, càrrec que deixà al cap de dos anys per dirigir la Stadtische Oper de Berlín Acabada la Segona Guerra Mundial, fou adjunt de H Schmidt-Isserstedt a l’NDR d’Hamburg i director principal de l’Orquestra Simfònica NHK de Tòquio 1959-62 El 1962 fou nomenat director general de música de Dortmund, ciutat on tres anys més…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal amb Anton Rubinstein, entre altres mestres, i composició amb A Glazunov El 1894 acabà els estudis amb l’obtenció del Premi Rubinstein Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb T Leschetizky Debutà el 1896 a Berlín, i quatre anys més tard ho feu als Estats Units De retorn a Europa, dirigí regularment a Munic entre el 1910 i el 1914, fins que aquest darrer any tornà als EUA, on adoptà la nacionalitat nord-americana el 1918 Aquest mateix any aconseguí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Detroit, formació que dirigí fins l’any…

Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins…

S’inicià a Televisió Espanyola el 1978 en el programa Polideportivo , dirigit per Josep Felix Pons Participà en diferents programes esportius de TVE com Estadio 2 , s’encarregà de la informació esportiva del Telediario 1987-92 i narrà grans esdeveniments esportius com la Copa del Món de futbol 1982 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1992 entrà a Antena 3, en què presentà les notícies fins el 1998 i, posteriorment, s’ocupà de la informació esportiva fins el 2003 Collaborà en el diari Marca 2007 Al llarg de la seva carrera feu el seguiment de sis Jocs Olímpics,…

Aler de més de dos metres d’alçada, passà per les categories inferiors del FC Barcelona fins a debutar amb el primer equip el 1984 Les dues temporades següents participà en la consecució d’un Mundial de clubs i dues Recopes d’Europa Fou cedit al Joventut de Badalona, on jugà dues temporades i guanyà, en la primera, la Copa Príncep d’Astúries Retornà al FC Barcelona el 1988, on jugà fins al 1991 i guanyà dues Lligues ACB 1989, 1990 Passà posteriorment al CB León 1991-93, novament al FC Barcelona 1993-94, al València Basket Club 1994-95 i finalment de nou al Joventut…

Format al Club Natación Ondarreta d’Alcorcón, el 1993 vingué a Catalunya i jugà tres temporades amb el Club Natació Barcelona Fitxà pel Real Canoe Natación Club de Madrid, on romangué fins el 2001 Aleshores s’enrolà al Club Natació Atlètic-Barceloneta fins el 2004 Al llarg de la seva carrera guanyà cinc Lligues de la divisió d’honor 1995, 1996, 1999, 2000, 2003 i tres Copes del Rei 1995, 1996, 2004 En el període 1992-2004 fou 243 vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual assolí dos Campionats del Món 1998, 2001 i el títol olímpic als Jocs d’Atlanta…

La seva carrera esportiva transcorregué al Club de Peses de Terrassa Com a júnior aconseguí els rècords de Catalunya d’aixecament en dos temps, en la categoria de fins a 48 kg de pes, amb una marca de 55 kg 2000, i l’altre en arrencada, en la categoria de menys de 53 kg, amb 50,5 kg 2001 En edat sènior, dins de la categoria de fins a 48 kg, l’any 2003 establí els rècords de Catalunya de totes les modalitats en aixecar 50 kg en arrencada i 62,5 kg en dos temps, per un global de 112,5 kg El mateix any participà en el Campionat d’Espanya per federacions i en la Copa de…

Des del 1928 practicà atletisme, natació, ciclisme, tennis, tennis de taula i patinatge, esport en què s’inicià al principi dels anys trenta en pistes de Barcelona com les de Maricel, Turó i la Salut Entrà en el Futbol Club Barcelona 1940 com a responsable de la secció d’hoquei sobre herba i es posà al capdavant de la refundada secció d’hoquei sobre patins 1948-75, que ja havia existit la temporada 1942-43 Fou el responsable de l’hoquei sobre patins blaugrana durant vint-i-set anys, en els quals la secció anà creixent fins a convertir-se en la primera del club en guanyar una Copa…