Resultats de la cerca
Es mostren 6901 resultats
Joan Josep Bruguera i Clavero
Economia
Enginyer i dirigent empresarial.
Enginyer tècnic electrònic industrial per l’Escola Universitària d’Enginyers de Terrassa, cursà posteriorment un màster en administració d’empreses per ESADE i es diplomà per l’IESE Adjunt de la càtedra d’electrònica de l’Escola Industrial de Terrassa 1967-68, posteriorment fou enginyer al Laboratori Industrial Inter-Grundig 1968-70 En 1971-75 treballà als serveis centrals del Banc Atlàntic, d’on passà a exercir càrrecs de direcció al Banc Sabadell 1975-87 Conseller delegat de Sindibank 1987-94, aquest any esdevingué conseller delegat i administrador de Société Foncière Lyonnaise, de la qual…
Jean-Pierre Sauvage

Jean-Pierre Sauvage
© Institut de science et d'Ingénierie Supramoléculaires - Université de Strasbourg
Química
Químic francès.
Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera…
Josep Mallafré Morell
Hoquei sobre herba
Jugador, àrbitre i dirigent d’hoquei sobre herba.
Amb el Club Deportiu Terrassa 1942-48 guanyà tots els Campionats de Catalunya disputats aquells anys i quatre d’Espanya 1943, 1945-46, 1948 Un cop retirat, el 1949 entrà a la directiva de la federació catalana com a tresorer El 1955 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana de Hockey FCH, creada arran de la separació de l’hoquei sobre herba i el patinatge, fins que accedí a la presidència 1961-63 A continuació ocupà el càrrec de vicepresident de la federació estatal 1963-72 Anteriorment actuà com a àrbitre des del 1951 i assolí la categoria internacional el 1953 Dirigí…
Luis Lucio Pérez

Luis Lucio Pérez
Federació Catalana d'Hípica
Hípica
Genet i entrenador.
S’especialitzà en la pràctica esportiva hípica de doma clàssica i competí representant el Luis Lucio Centro Ecuestre Llavaneras Fou campió d’Espanya, i disputà la Copa del Món, el Campionat d’Europa i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 amb la selecció espanyola Membre de l’International Dressage Trainer Club, impartí classes i cursos de formació a genets i també participà en l’entrenament d’equitació adaptada a discapacitats Exercí de tècnic en diversos Campionats d’Europa El 1991 fou nomenat jutge morfològic de cavalls de pura raça espanyola a proposta de l’Associació Nacional de…
Francesc Morera i Cots
Música
Compositor, mestre de capella i organista valencià.
El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els…
Antoni Montesinos i Millo
Música
Compositor, mestre de capella i organista valencià.
S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu,…
John Blacking
Música
Etnomusicòleg britànic.
Graduat en antropologia i arqueologia pel King’s College de Cambridge 1953, l’any 1956 es traslladà a Sud-àfrica, on realitzà un treball de camp sobre els vendes Aquest estudi el dugué a una concepció alhora biològica i social de l’activitat musical El 1965 fou nomenat cap del departament d’antropologia social de la Universitat de Witwatersrand, però el 1969 fou expulsat de Sud-àfrica per la seva actitud d’oposició a la política de l' apartheid Installat a Belfast el 1970, hi impartí classes d’etnomusicologia com a professor d’antropologia social de la Queen’s University…
Percy Goetschius
Música
Pedagog de música nord-americà.
Estudià al Conservatori de Stuttgart, en el qual s’inicià en la docència de l’harmonia el 1876 El 1885 obtingué el títol de professor de música de Württemberg, on durant cinc anys ensenyà teoria i història de la música El 1990 tornà als EUA i ensenyà a la Universitat de Siracusa i al Conservatori de Nova Anglaterra L’any 1905 fou nomenat cap de teoria i composició de l’Institut d’Art Musical de Nova York, ciutat en què romangué fins que es retirà el 1925 Com a professor de teoria musical definí la pràctica compositiva dels segles XVIII i XIX com la més perfecta, malgrat que també…
Thomas Schippers
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Des de petit destacà pels seus dots musicals, oferí el primer concert públic com a pianista quan tenia sis anys, i excellí especialment com a organista Després de completar la seva formació a Filadèlfia i a Nova York, a divuit anys debutà com a director d’orquestra en aquesta segona ciutat al capdavant de la Lemonade Opera Company Durant la dècada del 1950 dirigí importants estrenes operístiques de GC Menotti, amb qui collaborà al New York City Opera Center, institució de la qual fou director de l’orquestra en 1951-54 A partir del 1958 dirigí en el Festival de Spoletto 1958-76, i…
Lovro von Matacic
Música
Director d’orquestra eslovè.
Estudià música a Viena, on formà part dels Nens Cantors, i el 1919 debutà a l’Òpera de Colònia com a director coral Posteriorment dirigí les orquestres de les òperes de Ljubljana 1924-26, Belgrad 1926-31 i Zagreb 1932-38 El 1938 fou nomenat director de l’Òpera de Belgrad i del 1942 al 1945 dirigí a l’Òpera de Viena Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a consolidar el Festival de Dubrovnik i, també, a formar l’Òpera de Skopje, que dirigí entre el 1948 i el 1952 En 1956-58 es posà al capdavant de la Staatskapelle de Dresden, tasca que alternà amb la direcció de l’Òpera de…