Resultats de la cerca

Les restes del despoblat de Castelltallat s’alcen a l’extrem occidental del mont de Conques i damunt del camí vell que va de Conques a Figuerola d’Orcau Ens han pervingut poques notícies sobre el castell que li donà nom Entre el 1055 i el 1098 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà establiren la batllia de Castelltallat “ baglia et Castel Tallad ” als seus feudataris, Arnau i el seu pare Otger Castelltallat és citat en el testament que Arnau Valgari dictà l’any 1116 abans d’emprendre el pelegrinatge al Sant Sepulcre de Jerusalem En el fogatjament del 1381 figura amb cinc focs dins la…

Situada dins l’antic terme del castell de Rocafort, si bé en la parròquia de Mura, comptant que els límits civils no hagin variat No degué passar mai de capella rural, encara que és esmentada com a sufragània L’església apareix esmentada el 993, quan el comte Ramon Borrell vengué l’església de Sant Martí de Mura, juntament amb les esglésies sufragànies de Santa Maria de Rocafort i Sant Abundi Segurament que restà vinculada a Santa Maria de Mura, car un rector d’aquesta església, el 1338, feu deixes a totes les esglésies de Mura i entre elles figura la de Sant Abundi Les actuals restes no…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oló, a l’Estany Fou la parròquia de la població de l’Estany, dependent totalment del monestir de Santa Maria, que l’havia fundada L’església fou fundada entre el 1216 i el 1222 pel prior Ramon de Gurb, prop del monestir, amb la finalitat que fos l’església parroquial dels habitants que s’anaven agrupant entorn del cenobi El rectorologi durà fins al 1390 al començament del segle XV, durant les turbulències que afectaren el monestir, s’abandonà, i al final del segle, a causa de la guerra civil, el seu estat s’agreujà i no es recuperà Actualment una casa…

Situada dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc d’Argençola No ha tingut sempre la categoria de parròquia que té ara, sinó que fou sufragània de diverses parròquies El lloc d’Argençola i l’església apareixen documentats el 993 Deuria ser sufragània o simple capella rural de la parròquia de SantRamon de Subirana de Ferrans, per passar, abans del 1685, a sufragània de Sant Andreu de Castellnou de Bages actualment comparteix amb Sant Andreu la categoria de parròquia, bé que el fet que el 1361 aparegui un rector d’Argençola pot…

Una referència documental de l’any 1062 dona notícia de l’existència d’aquesta església, de la qual es desconeix el lloc concret on estigué situada Segons la mencionada escriptura, Adaleta de Ribelles i el seu fill Ramon Gombau vengueren a Roger Guillem un mas amb totes les seves pertinences, que era situat dins el terme de Ribelles i prop de la demarcació territorial de “ Sancti Stephani in locum que vocant Puiol ” així mateix, consta en les afrontacions territorials del mas que venien, el qual limitava per una banda amb les terres de l’ ecclesia Sancti Stephani A banda d’aquesta notícia,…

Es tracta de la primitiva parròquia del terme de Trinhac Degué centrar el primitiu nucli d’hàbitat, antecessor de l’actual vila de la Tor de França, que es formà en un altre lloc, al redós del castell o torre de Trinhac Les restes de l’església de Santa Aularja, vora l’Aglí, aigua amunt de la Tor de França, encara eren visibles no fa gaire temps L’església és documentada per primera vegada l’any 1056, en què Guifré, arquebisbe de Narbona, i Guillem Ramon, abat de Sant Pèire de Fenolhet, en van fer donació, juntament amb la de Santa Maria de la Tor, al monestir de Sant Ponç de Tomièras

Aquesta església parroquial centra el poble de Noals, a la part baixa de la vall i a la riba esquerra de la Valira de Castanesa En principi, es tractava d’una església pròpia de titularitat com i L’any 1024 el comte Ramon III del Pallars Juss bescanvià amb el prevere Galí Oriol la meitat de Santa Maria de Annuales, amb els seus alous, termes i delmes, “ de mea justitia ”, per la meitat de Sant Martí de Castanesa La parròquia de Noals passà a pertànyer a la diòcesi d’Urgell després del conveni del 1140, situació que es mantingué fins el 1956 Va ésser reconstruïda amb carreus de Sant Pere de la…

Tot i que no es pugui afirmar, amb certesa, l’actual santuari arruïnat de la Mare de Déu del Pla, situat a migdia de Purroi, podria ser el successor d’una església romànica dedicada a Santa Maria i documentada al segle XI Així, a la fi de l’esmentada centúria, el cavaller Rotlan Ramon, en el seu testament, féu diverses deixes a nombroses esglésies d’aquesta contrada, entre les quals figura Sancta Maria de Verneto La venerada Verge del Pla, segons algunes descripcions, seria una imatge de transició de l’estil romànic al gòtic L’actual edifici no conserva característiques estructurals d’època…

El llogaret de Paderniu es localitza al damunt d’Eixea, als vessants meridionals del Turbó 1 180 m i a la capçalera del barranc homònim Es tenen referències de l’església des de l’any 1092, en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la canònica de Sant Vicenç de Roda amb les quartes episcopals de l’església de villa Paternini , cosa que confirmà el 1093 El 1198 Gombau de Camporrells, bisbe de Roda-Lleida, donà al refetor dels canonges de Roda els cinc diners anuals que li tributava l’església de Santa Eulàlia El 1255 l’església de Paderniu depenia de la infermeria de Roda Des d’aleshores fou…

La quadra de l’Avellana, vora Lasquarri, va pertànyer al domini jurisdiccional de Sant Vicenç de Roda El lloc va ésser repoblat cap a mitjan segle XI per Galí de Soars Pere I de Ribagorça cedí al bisbe Ramon Dalmau els drets reials a l’Avellana 1085 i aquest els traspassà a la canònica 1092 L’any 1116 el prevere Martí figura entre els bons homes de l’Avellana que arribaren a un acord amb Roda, cosa que suggereix l’existència ja d’una església Amb el pas del temps, però, el domini de Sant Vicenç de Roda esdevingué total L’actual església es troba al mig dels camps de conreu L’obra correspon al…