Resultats de la cerca
Es mostren 7071 resultats
Frodoí
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (~861 — ~890).
D’origen franc o germànic, degué ésser enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb D’aquest rebé un privilegi el 862 pel qual se li atribuïen una part del Montseny i una sèrie de percepcions econòmiques fiscals entre altres, el terç de la moneda i de les mercaderies marítimes, privilegi confirmat encara pel rei Lluís el Tartamut el 878 La seva condició d’estranger i de ritu romà l’enemistà amb uns preveres immigrats de ritu visigòtic Això provocà les reclamacions de Frodoí davant l’assemblea d’Attigny del 874, on hom tractà principalment dels afers barcelonins…
rococó
Música
Estil de les produccions artístiques, i per extensió musicals, aparegudes a França al final del segle XVII i primer terç del XVIII.
Conegut, primerament, com a estil artístic francès caracteritzat pel refús de les estètiques anteriors i pel gust per l’ornament, fou imitat a Alemanya i Àustria En l’àmbit musical, però, el terme comporta més confusió Si bé moltes vegades ha estat identificat amb les produccions musicals franceses coetànies a les produccions artístiques rococós -en especial les obres per a clavicèmbal de compositors com LC Daquin i F Couperin-, amb l' ópera-ballet d’autors com JPh Rameau i amb la música instrumental de JM Leclair, també es pot trobar associat amb altres produccions com ara La serva padrona…
ballet de cour
Música
Divertiment coreogràfic i musical, barreja de poesia, música i dansa, molt important a les corts franceses dels segles XVI i XVII.
Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què parallelament al…
Joan Martí Cordero i Oliver
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Humanista i traductor.
Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines luteranes…
,
Francesc Elias i Bracons
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Ceramista, decorador de vidre i dibuixant.
Format a Burjassot amb Francesc Quer 1904 i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied 1906-11, treballà amb Quer a Rio de Janeiro 1911 Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada 1912, i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani 1919, a Manises 1921 i —amb Violet— a Cerdanyola 1930 Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa 1945, que després traslladà a Sant Just Desvern 1960 Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona 1917 fou cofundador d’ Els Evolucionistes i collaborà a Un Enemic del Poble Exposà a Barcelona diverses vegades i a…
Francesc Durand
Economia
Història
Política
Comerciant i polític.
Durant la guerra Gran lluità a favor de la República Francesa i formà part de l’estat major del general Dugommier 1794 Vers el 1796 fundà la casa comercial Durand, que s’expandí aviat i establí sucursals a Narbona 1802, Barcelona 1805, París, etc, alhora que creava una xarxa d’agents comercials que arribava fins a Odessa Durant la guerra del Francès assolí beneficis immensos amb el proveïment de queviures a les tropes franceses de Barcelona El 1816 fou elegit representant dels Pirineus Orientals a la cambra de diputats de París, on formà part de la fracció reialista constitucional Fou…
Bernat Despuig i Rocafull
Literatura catalana
Història
Mestre de l’orde de Montesa (1506-37) i poeta.
Nebot de Lluís Despuig i cosí d’ Ausiàs Despuig , de molt jove intervingué amb la poesia D’escuretat tenint la pensa llesa al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a apoderar-se de…
,
Estudis Romànics (ER)
Historiografia catalana
Revista de filologia publicada des del 1949 (amb data 1947-48) per l’IEC sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.
El caràcter erudit i l’empara acadèmica en possibilitaren la publicació Aparegué de manera aperiòdica fins al número 20 1987-91 i, després de la mort del seu fundador 2000, s’ha consignat la direcció a Antoni M Badia i Margarit La seva atenció s’ha centrat en les llengües i literatures romàniques, especialment la catalana, però sense descuidar la dimensió històrica Hi han collaborat eminents romanistes catalans, entre d’altres, Miquel Coll i Alentorn, Ferran Soldevila, Ramon Gubern, Jordi Carbonell, Jordi Rubió i Balaguer, R Sugranyes de Franch, Antoni Comas, E Serra i Ràfols, Ricard Blasco i…
comtat de Nimes

Els vescomtes de Nimes i Albi
©
Geografia històrica
Territori llenguadocià que formà part de Septimània, fronterer amb Provença.
El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el vescomte de Nimes en la seva…
Pere d’Anyó
Literatura catalana
Prevere i poeta.
Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve Regina ,…