Resultats de la cerca

És autor d’una memòria sobre geometria i d’altres treballs, i anà a Madrid a estudiar el nou sistema de comptabilitat per partida doble per aplicar-lo a Barcelona

Formà part del Futbol Club Barcelona, l’Universitari, el Picadero i l’Atlético de Madrid Jugà 60 partits amb la selecció espanyola i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972

Dirigí el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona entre el 1944 i el 1946 També entrenà equips com el Real Madrid, l’Athletic de Bilbao o el Club Atlético Osasuna

Vida És, sense cap mena de dubte, una de les grans personalitats culturals i artístiques hispàniques del segle XX Els primers anys Manuel de Fallà residí a la ciutat de Cadis durant la seva infantesa i bona part de l’adolescència De pare d’ascendència valenciana i mare d’origen català, inicià la seva formació musical amb aquesta, gran admiradora de les obres de F Chopin i L van Beethoven, i després continuà amb diferents mestres de Cadis, com ara E Galluzzo, A Odero i E Broca D’especial importància per a la seva futura vocació fou l’assistència a les vetllades musicals de Salvador Viniegra,…

Si bé des de la Restauració fins al 1936 hi hagué un notable desenvolupament industrial a Espanya, des del punt de vista geogràfic no fou gaire homogeni Al costat de regions d’escàs dinamisme –Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa–, n’hi hagué d’altres que experimentaren un fort impuls –Catalunya, Madrid, el País Basc, València– Una de les causes fonamentals d’aquesta diversitat fou el diferent grau de desenvolupament tecnològic d’aquests territoris El nivell tecnològic depèn, bàsicament, de la inversió en educació tècnica i en recerca i desenvolupament R+D Aquestes…

Cursà història moderna i contemporània a Madrid i, posteriorment, es dedicà al periodisme, sobretot amb articles de crítica literària i gastronòmica i cròniques de viatges Visqué també al Marroc i a París La seva novellística té un acusat vessant sociopolític i reflecteix vides sota l’ambient del franquisme, la transició i el postfranquisme, amb un fort accent en els desenganys i la degradació dels fonaments de la moral cívica És autor de les novelles Mimoun 1988, En la lucha final 1991, La buena letra 1992, Los disparos del cazador 1994, La larga marcha 1996, La caída de …

Estudià al seminari d’El Escorial Formà part del bàndol constitucionalista, i integrà les milícies liberals a Madrid Participà en la batalla del Trocadero 1823, on els Cent Mil Fills de Sant Lluís derrotaren la darrera resistència i posaren fi al Trienni Constitucional Per fugir de la reacció absolutista, s’exilià a Cuba, on treballà com a crític d’art i de teatre Dirigí la redacció del Diario de la Marina 1844, i el mateix any fundà el Liceo Artístico Literario de La Habana, que també dirigí Vinculat al moviment independentista cubà, després del fracàs de Vuelta Abajo 1852, la…

Fou fundada l’any 1999 per l’empresa Intracatalònia SA, de titularitat pública Des del moment de la seva aparició, l’Agència Catalana de Notícies ACN, despuntà entre les agències de notícies europees per l’ús de les tecnologies de la informació, el teletreball i l’organització descentralitzada aplicats a un entorn periodístic virtual Ofereix la informació en format text, àudio, fotografia i vídeo digital incorporable tant a mitjans tradicionals com a plataformes de continguts multimèdia com internet, telefonia mòbil, PDA o la TDT Té delegacions a Madrid i Brusselles i, a partir…

Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu Seguí els seus pares en l’exili i estudià a Montpeller fins el 1941 Havent retornat a Catalunya, estudià ciències naturals 1944-49 a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1952 Investigador al CSIC, a Madrid, catedràtic de geologia a Saragossa 1960, fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona Membre de l’ Acadèmia de Ciències de Barcelona i de l’ Institut d’Estudis Catalans , fou president de la Institució Catalana d’Història Natural És autor de Geotermismo de la zona…

Vida i obra Primer comte de Mayalde 1596 i de Ficalho 1599 Fill segon de Francesc de Borja i d’Aragó , duc de Gandia Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal 1569 prop de l’emperador Rodolf II 1576, majordom major de l’emperadriu Maria d’Àustria 1581-1603 i de la reina Margarida d’Àustria 1604, del consell d’estat de Felip III de Castella i president del consell de Portugal És autor del tractat Empresas morales Praga 1581, obra que inaugura un tipus de literatura emblemàtica de gran fortuna en la literatura castellana les empreses amb funció d’emblema El seu net Francesc de Borja…