Resultats de la cerca

Membre del Club Tennis Barcino, guanyà, amb JL Arilla, la Copa Galea 1958 i l’any 1959 s’adjudicà el Campionat del Món júnior, o Orange Bowl Posteriorment, guanyà el Trofeu Comte de Godó 1965 i la medalla d’or als Jocs Universitaris 1967, i fou campió de Catalunya en tres ocasions 1962, 1969, 1971 Un dels seus èxits més destacats fou arribar a la final de l’Obert d’Austràlia 1968 Guanyà un títol de l’ATP el de Shreveport 1975, fou finalista de cinc torneigs més, entre els quals sobresurt el de Cincinnati 1971 En dobles aconseguí una vintena de títols entre el 1971 i el 1976, la majoria…

Fill d’un català El 1948 fundà i dirigí el Conservatorio de Música de la província de Buenos Aires Combinà les tècniques modernes de composició amb el nacionalisme musical argentí, seguint la línia establerta per Stravinskij, Bartók i Falla Autor de ballets, com Estancia 1952, simfonies, peces per a piano, un concert per a arpa i orquestra 1957, la Cantata para América mágica 1960 per a soprano i orquestra de percussió, un concert per a violí i orquestra 1963 i les òperes Don Rodrigo 1964, Bomarzo 1967 i Beatrix Cenci 1971

Estudià dret i filosofia i lletres a València Collaborà a Hora de España Exiliat del 1939 al 1947, residí a diversos països sud-americans El 1927 publicà La fascinación de la real , prosa avantguardista, a la qual seguiren Vibración de estío 1928, Como pudieron ser Galerias del Museo del Prado 1929 i Crónicas para servir al estudio de nuestro tiempo 1932 Estèticament molt relacionat amb la Generació del 27, el 1936 publicà el recull de sonets Misteriosa presencia , que fou seguit per Cadente horror 1936, Siete romances de guerra 1937 i Son nombres ignorados 1938, sobre l’experiència de la…

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró estilístic formal i…

Considerat un dels millors especialistes en papers shakespearians de tots els temps, els interpretà en el teatre i en diverses pellícules com ara Julius Caesar 1953, de JL Mankiewicz Richard III 1955, Prospero's Books 1991, de P Greenaway i Chimes at Midnight 1965, d’O Welles Actuà també en The Secret Agent 1936, d’A Hitchcock Providence 1976, Dyrigent 1981, d’A Wajda Chariots of Fire 1981, Gandhi 1982, de R Attenborough, The Shooting Party 1984, Plenty 1985, Loser Takes All 1990, de J Scott, i The Portrait of a Lady , de J Campion, entre d’altres El 1983 li fou atorgat el títol de sir…

Estudià a Oxford, on es féu catòlic, i més tard a Lausana 1753-58 es reconvertí al protestantisme A Suïssa entrà en contacte amb els enciclopedistes francesos Escriví l' Essai sur l’étude de la littérature 1761, però la seva obra més important fou The History of the Decline and Fall of the Roman Empire 1776-88, en sis volums Sostenia la teoria del progrés constant de la humanitat, però admetia retrocessos transitoris Criticà el cristianisme i les guerres santes, per la qual cosa fou combatut per l’Església, i la seva actitud política conservadora el menà a elogiar l’autoritarisme imperial,…

Treballà a l’institut noruec de tecnologia i després als EUA a la General Electric Ha fet recerques sobre les aplicacions de l’efecte túnel descobert per L Esaki i BJosephson i per això compartí amb aquests dos físics el premi Nobel de l’any 1973

Fou professor al museu d’història natural de París i creà el museu zoològic del Jardin des Plantes Protegit per Napoleó, participà com a científic en les expedicions a Egipte 1798 i a Portugal 1808 Estudià els organismes monstruosos i arribà a formular una teoria completa sobre aquesta nova ciència que ell anomenà teratologia Fou distingit amb una càtedra a la Sorbona, i dedicà la resta de la seva vida a l’ensenyament, a les recerques paleontològiques investigà l’existència de cocodrils del Juràssic a Normandia, de mamífers terciaris a l’Alvèrnia, etc i a la publicació d’articles i llibres,…

De família humil, extraordinàriament dotat per a les matemàtiques, pogué rebre ensenyament superior gràcies a la protecció del duc de Brunsvic, que l’envià a la Universitat de Göttingen Director de l’observatori i professor d’astronomia en aquella ciutat, hi residí fins a la mort, dedicat totalment a una fecunda tasca intellectual Els matemàtics li deuen aportacions transcendentals en la teoria dels nombres i en l’àlgebra noció de congruència i notació corresponent, sistematització de l’ús de demostració rigorosa del teorema fonamental de l’àlgebra, teoria de determinants , etc, qüestions…

Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès El 1362 obtingué a Launac diòcesi de Tarba una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué lloc fins el…