Resultats de la cerca
Es mostren 68260 resultats
crema

Crema de Sant Josep
Pastisseria
Plat dolç de consistència semisòlida, elaborat amb ous, llet, sucre, fècula o farina, i vainilla o canyella, cuit sense arribar al punt d'ebullició.
Se’n coneixen diferents tipus la crema cremada , també anomenada crema de Sant Josep , perquè és típica de la festa de Sant Josep, per damunt la qual s’escampa sucre, que és cremat tradicionalment amb un ferro ben calent, i que també és anomenada crema catalana la crema anglesa , sense fècula, per a gelats la crema de pastisseria , per a farciment de pastissos, amb més quantitat de fècula i la crema sabaiona , d’origen italià, a la qual s'afegeix vi blanc o un raget de conyac
micoteca
Micologia
Col·lecció científica de fongs, els quals són dessecats o mantinguts en líquids conservatius.
Ordenada de manera sistemàtica, generalment s’utilitza per a la recerca o l'ensenyament
quimioteràpic

quimioteràpics
Farmàcia
Substància que és capaç d’actuar de forma més o menys selectiva sobre paràsits sense lesionar l’hoste afectat.
Hom fa servir aquests productes per al tractament o el control de malalties causades per la invasió o proliferació anormal d’organismes o cèllules Segons el paràsit sobre el qual actuen, aquests agents són classificats en anthihelmíntics, antifúngics, antiprotozoaris, antibacterians, antivírics i antineoplàstics
endoll

Endoll
© Gudellaphoto - Fotolia.com
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a connectar un aparell, una màquina, un llum, etc, a la xarxa elèctrica o a un cable o bé per a connectar dos cables entre ells.
Els endolls reben diferents noms, segons el tipus clavilles, preses de corrent , etc o segons el nombre de pols bipolars, tripolars , etc
aquília
Patologia humana
Absència de suc gàstric (aclorhídria) o escassa presència d’àcid clorhídric (hipoclorhídria).
Es dóna amb certa freqüència en malalts afectats de gastritis crònica atròfica, a vegades acompanyada d’anèmia perniciosa, anèmia ferropènica o càncer, i també després d’una gastrectomia Produeix trastorns en la digestió i diarrees
lligadura
Música
Línia corba que abraça dues o més notes i que té diversos significats.
Si és collocada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato , el recurs tècnic…
afta
Patologia humana
Lesió vesiculoulcerosa de les mucoses bucofaríngies que produeix una sensació de calor o de dolor.
La seva causa és possiblement vírica Es caracteritza per la presència de lesions erosives, sovint recidivants, amb fons de color mantega i contorns inflamatoris La seva mida és variable, però generalment té pocs millímetres de diàmetre Pot afectar també les mucoses genitals i les regions cutànies de la zona genitoanal Hom considera dues classes d’aftes les idiopàtiques , no precedides o ocasionades per una altra malaltia, i les simptomàtiques , que apareixen durant el curs d’alguns processos infecciosos o després de l’administració de certes drogues
pern
Tecnologia
Peça metàl·lica, emprada per a unir dues peces o parts de peça, metàl·liques, de fusta, etc.
És de forma cilíndrica, proveïda de cabota, generalment prismàtica, en un dels seus extrems i de rosca a l’altre extrem per tal de poder-hi collar una femella Uneix les peces en travessar-les pels forats fets amb aquest fi, o bé serveix d’eix del moviment d’una peça o part de peça respecte a una altra
ceguetat verbal
Pèrdua de la capacitat d’interpretació de les paraules, síl·labes o lletres escrites.
Es dóna formant part d’una síndrome anomenada afàsia de Wernicke, o bé sola agnòsia
cenozona
Geologia
Estrat o grup d’estrats caracteritzat per una associació natural d’individus fòssils que pot ésser definida basant-se en tots ells o restringint-se als d’un sol tipus.
És un terme bioestratigràfic, una de les divisions d’una biozona o zona