Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
Airbone Warning and Aerial Control System
Aeronàutica
Tipus d’avió dotat dels més complexos sistemes de detecció per radar.
El primer model, el Boeing 707-320B, pot detectar, des de 10 000 m d’altitud, aeronaus i míssils en un radi de 400-500 km Hom ha constatat que és el mitjà més efectiu per a detectar els míssils cruise , els quals, en volar a baixa altura, escapen a l’acció dels radars terrestres Té una autonomia d’unes dotze hores sense reaprovisionament en vol Models similars són l' E-26 HawReye britànic i el Tu-126 Nato Moss soviètic
Fernand Le Borne
Música
Compositor belga.
Estudià a París amb Massenet, Saint-Saëns i CFranck Autor de música de cambra i simfònica, de la cantata Patria 1900 i d’òperes, com Les girondins estrenada a Lió el 1905 i La catalane , basada en Terra baixa , d’Àngel Guimerà llibret francès de PFerrier i LTiercelin, estrenada a París el 1907, sense èxit Considerant-se perjudicat per l’èxit de Tiefland , d’Ed’Albert, basada en la mateixa obra de Guimerà, Le Borne els demandà, i guanyà el plet
Santa Maria de Serrat (la Vall de Lierp)
Art romànic
El llogaret de Serrat és al peu del massís del Turbó, a la capçalera del barranc homònim i de la vall de Lierp A partir de la baixa edat mitjana i fins a la desamortització consta en poder del capítol de Roda L’església de Santa Maria era el centre de les possessions canonicals a la vall Al segle XIX, segons el Diccionario de P Madoz, hi havia un capellà i dos beneficiats de patronat particular en depenia l’església de Paderniu
Juan Carlos López Fernández
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Defensa format en les categories inferiors del FC Barcelona, debutà a l’equip B la temporada 2000-01 Tot seguit pujà al primer equip, on jugà vuit temporades 2001-09 Els dos primers anys jugà a divisió d’honor, després baixà a la divisió de plata, i la temporada 2005-06 ascendí de nou Guanyà una Copa de Catalunya 2009 Des de la temporada 2009-10 juga al Fisiomedia Manacor, amb el qual ascendí a divisió d’honor l’any que debutà
Albert VI d’Àustria
Història
Duc d’Àustria, de la branca leopoldina dels Habsburg.
Fill del duc d’Estíria, Ernest I En ésser dividits els estats del seu pare, n'obtingué la part occidental, mentre el seu germà Frederic Vel futur emperador Frederic III rebé Estíria, Caríntia i Carniola Adquirí l’Alta i la Baixa Àustria 1458 i 1462 per mort de Ladislau I, únic fill de l’emperador Albert II, cinquè duc d’Àustria El 1462 fou excomunicat per Pius II i desterrat per Frederic en voler apoderar-se dels estats d’aquest
les Feixes

Masia de les Feixes (Coaner).
© Isidre Suñé
Masia
Edifici del nucli de Coaner, en el municipi de Sant Mateu de Bages (Bages), exemple molt remarcable de casa senyorial fortificada, dels segles XVI-XVII.
Es té constància des del segle XII La construcció aixecada a partir del segle XVI és de cinc nivells, tres de soterranis, on hi havia els cellers, graners, estables i planta baixa, i dos nivells de visibles a l'exterior La masia compta amb un pou de glaç de 3 metres de diàmetre per 7 o 8 d'alçada, al qual s'accedeix per un passadís d'uns 8 metres, on s'emmagatzemava gel que es portava a vendre fins a Barcelona
Tavernes de la Valldigna
Vista aèria de Tavernes de la Valldigna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la Valldigna, al sector del N de la comarca, al límit amb la Ribera Baixa, de la qual és separat pels vessants sud-orientals de les serres de Corbera i de les Agulles (589 m alt. al cim dels Germanells i 539 m a la muntanya de les Creus).
És travessat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca Fisiogràficament és format per dos sectors l’occidental, a la vall del riu, accidentat per les serres esmentades al vessant N, i pels contraforts septentrionals del Mondúber, al S i l’oriental, format pel pla alluvial del riu, en part pantanós, que s’uneix imperceptiblement amb els plans deltaics del Xúquer al N i del riu d’Alcoi al S La costa és baixa i arenosa L’àrea no conreada cobreix un 40% del total, amb 960 ha de pinedes i 1 040 ha de matollar Els conreus ocupen el fons de la vall i la façana costanera, que es presenta com…
Màlaga

Vista de la ciutat de Màlaga
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi i capital de la província homònima, Andalusia, situat en una vega a la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània.
La geografia Situada en una vega al NE de la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània El nucli antic se situa entre el Guadalhorce i les altures de l’E, coronades per l’Alcazaba i el castell de Gilbralfaro entre els carrers, generalment estrets, es destaca el passeig de l’Alameda A l’W del riu s’obren noves àrees industrials, i, al N i a l’E, nous districtes residencials Màlaga ha crescut per immigració de la província mateixa i per l’accentuació de la funció…
Tortosa

Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…
pantà del Sitjar
Embassament
Pantà situat sobre el curs baix del Millars.
El cap es troba en la zona muntanyenca del N del terme d’Onda Plana Baixa, i la cua arriba fins al poble de Ribesalbes La resclosa té una alçada de 48,5 m La capacitat màxima d’embassament és de 52 milions de m 3 , però normalment no en supera la meitat Fou construït a la fi dels anys cinquanta, amb la finalitat de regular el curs baix del Millars i de complementar els regadius de la Plana Afecta una superfície regable de 10 000 ha