Resultats de la cerca
Es mostren 24815 resultats
escacat | escacada
Heràldica
Dit de l’escut amb el camper dividit per dos traços verticals i tres d’horitzontals, formant dotze quadrets de colors alternats i que s’anomenen punts.
patatxo
Transports
Embarcació de vela, de dos pals, que era emprada a les esquadres per a portar avisos, per a guardar l’entrada dels ports i com a escampavies.
organzí
Indústria tèxtil
Fil de seda obtingut retorcent de dos a tres fils de seda greja cadascun dels quals es compon de tres a vuit caps i té torsió individual.
Fou emprat generalment per a ordits
nervi cervical
Anatomia animal
Cadascun dels dos nervis dels vuit primers parells de nervis espinals que a cada costat de la columna vertebral travessen els forats de conjunció de vèrtebres cervicals.
Es divideixen en dues branques, una d’anterior i una de posterior Les quatre primeres branques cervicals anteriors constitueixen el plexe cervical , situat darrere el múscul esternoclidomastoidal, i destinat a innervar els músculs del coll i de la nuca El nervi frènic, branca d’aquest plexe, innerva el diafragma
carretó
Transports
Vehicle format per dos braços paral·lels que fixen una caixa, un embarrat o una xarxa, i proveït generalment d’una sola roda disposada a la part anterior.
ball rodó
Dansa i ball
Forma de ball col·lectiu en el qual els balladors, formant rodona i agafats de mans, van voltant en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.
Ha estat practicat per gairebé tots els pobles, primitius i civilitzats La sardana n'és un exemple, entre els més evolucionats de tècnica coreogràfica Moltes danses religioses no han estat sinó simples balls rodons, a vegades al voltant d’algun objecte simbòlic El Llibre vermell de Montserrat ha fet arribar, des del s XIV, un testimoniatge de la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó , i d’un Cant de l’Ave Maria a ball rodó Al Principat, entre la pagesia, han estat molt populars els balls rodons entorn d’un arbre ball de l’arbre, d’un foc la nit de Sant Joan, o d’una…
variació
Astronomia
Pertorbació periòdica del moviment de la Lluna, que és màxima a les èpoques equidistants entre dos canvis de fase, mentre que s’anul·la als instants dels canvis.
Aquest fenomen fou descobert per Tycho Brahe el 1582, i la seva justificació teòrica fou feta per Newton El període de la variació coincideix amb el valor d’una semirevolució sinòdica, i l’elongació màxima que pren la Lluna respecte a la seva posició teòrica és de 39'30’ Aquesta magnitud correspon a una separació de la Lluna de la seva posició normal en l’espai de l’ordre de 4 000 km La causa d’aquesta pertorbació és la lleugera disminució de l’atracció gravitatòria que afecta la Lluna quan és a les sizígies o el lleuger augment d’aquesta atracció quan és a les quadratures
semidúplex
Sistema de transmissió que permet d’enviar informació en tots dos sentits però que, a causa de les característiques dels equips terminals, no pot ésser feta simultàniament.
estergidor
Indústria tèxtil
Aparell emprat per a reproduir directament els cartons ja picats d’un dibuix jacquard o per a picar més de dos dibuixos de dues o més llegides.
Té l’avantatge, en el primer cas, d’estalviar la feina de llegir, i en el segon, de picar d’una premsada tot el cartró
escorredor
Indústria tèxtil
Aparell per a escórrer, compost de dos cilindres disposats horitzontalment, l’un damunt l’altre, per entre els quals hom fa passar la roba, les troques, etc.