Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Ricard Cirera i Salse
Astronomia
Astrònom, germà de Lluís Cirera.
Jesuïta 1880, feu les primeres experiències científiques a l’observatori meteorològic de Manila 1888-94, on aixecà el pla magnètic de les Filipines perfeccionà els estudis a París 1899-1903 Fundà 1904 i dirigí fins el 1920 l’ Observatori de l’Ebre , on el 1914 creà la revista científica Ibérica , que assolí un gran ressò a la península Ibèrica i als països sud-americans, i que dirigí fins el 1919 En 1921-23 residí a Bombai com a procurador general de la missió dels jesuïtes Fou promotor 1925 del Palau de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929…
Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun
Història
Senyor de la vall de l’Ebre, de Tudela, d’Osca i de Saragossa.
De la família dels Banū Qasī , fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova Malgrat la derrota 843, continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands 843 Es declarà independent 847 fins al nomenament de Muḥammad I 852, en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona 856 i prengué el castell de Tàrrega Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda 859, origen de la…
Antoine-Jean Gros
Pintura
Pintor francès.
Fill de miniaturistes Deixeble de David 1785-90, estudià a Itàlia 1792, on conegué Napoleó, que el nomenà seleccionador de les obres artístiques que s’enduria al Louvre Novament a França 1800, Napoleó li encarregà Els empestats a Jafa Louvre, premiat al Saló del 1804 Pintà nombroses escenes bèlliques napoleòniques i, a la cúpula del Panteó de París, l’apoteosi de Bonaparte, que en canviar les circumstàncies polítiques esdevingué la de la monarquia borbònica No aconseguí d’ingressar a l’Institut de França fins el 1816, que succeí el seu mestre, aleshores exiliat Fou cobert d’…
Josep Maria Martínez-Marí i Òdena
Urbanisme
Sociologia
Advocat, sociòleg i urbanista.
Llicenciat en dret 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista, en l’exèrcit del qual lluità i ascendí fins al grau de tinent El 1942 entrà com a lletrat a l’Ajuntament de Barcelona, on fou secretari del Patronat Municipal de l’Habitatge 1954-77 i posteriorment cap administratiu del Centre Ordenador Municipal fins a la jubilació 1983 Interessat en l’impacte de la immigració en l’urbanisme, publicà Sociología y urbanismo 1959, La inmigración en Barcelona 1964, La aportación de Almería al crecimiento y desarrollo de Barcelona 1966 i…
Charles de Lannoy
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Condeixeble a Brusselles de Carles V i després amic fidel seu, fou des del 1515 conseller seu, i posteriorment, virrei de Nàpols 1522-27 Participà en la campanya de la Llombardia i en el setge i en la batalla de Pavia 1525, des d’on, per pròpia iniciativa, conduí Francesc I de França, presoner, fins a Madrid Mogut per la seva francofília, i contra la desconfiança, encertada, del gran canceller Mercurino Gattinara, aconseguí el signament del tractat de Madrid 1526 i acompanyà el rei francès fins a França Represes les hostilitats de la lliga de Cognac, fou vençut per…
Josep Sanchis i Grau
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics.
S'inicià a Jaimito , d’Editorial Valenciana, tebeo dins del qual publicà les historietes del seu primer personatge, El soldadito Pepe, i, a partir del 1954, el que seria la seva creació més popular, el gat Pumby L’èxit del personatge fou tan gran que l’any següent s’edità una revista de còmics del mateix nom que aconseguí un gran difusió i arribà fins als 1204 números Parallelament creà altres personatges com ara Capitán Mostachete, Sandokancio, Benjamín y su pandilla, Robin Robot i la versió en còmic de Mazinger Z, la majoria publicats per Editorial Valenciana En tancar aquesta…
Banc de Barcelona
Entitat bancària constituïda a Barcelona el 1844.
L’ànima del banc fou Manuel Girona i Agrafel En morir ell 1905, el banc abandonà la política realitzada fins aleshores, molt conservadora, de suport a la indústria i el comerç i es llançà a l’especulació de divises i als negocis fàcils, cosa que coincidí amb la crisi capitalista dels anys 1920-21 i en precipità la fi La seva liquidació per suspensió de pagaments donà lloc al naixement del Banc Comercial de Barcelona, que intentà, sense aconseguir-ho, de pagar totalment els creditors Fou un banc bàsicament comercial Emeté paper-moneda fins el 1874, que fou instituït…
UFA
Cinematografia
Sigla d’Universum Film Aktien Gesellschaft, productora cinematogràfica alemanya.
Fundada l’any 1917, tingué directors de categoria FLang, ELubitsch, FWMurnau, RWiene, GWPabst i d’altres Després d’un període de dificultats 1924-27, reeixí de nou, sobretot amb la introducció del cinema sonor El nazisme hi exercí un estricte control, i fins i tot Hitler la nacionalitzà el 1940 Després de la guerra restà afectada també per la divisió del país i no tornà a funcionar fins el 1956, amb el nom d' Universum Film Allgemeine Gesellschaft , amb seu al Berlín occidental Dels films produïts per la UFA cal destacar, entre altres, Anna Boleyn 1920, Das Kabinett des DrCaligari 1919, Der…
Tomàs Sivilla i Gener

Tomas Sivilla i Gener
© Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret
Bisbe i jurista.
Estudià filosofia i teologia als seminaris de Girona i Barcelona, a la Universitat de Cervera i lleis a la de Barcelona Entre el 1847 i el 1851 ensenyà dret canònic a la Universitat de Barcelona i fou fiscal del tribunal eclesiàstic rector del seminari de Barcelona 1850-58 fins que esdevingué canonge doctoral Nomenat bisbe de Girona el 1877, regí la diòcesi fins a la seva mort Deixà els seus béns a pobres i per a la construcció d’un asil que porta el seu nom, ara habilitat per a facultat universitària És autor d’obres jurídiques i apologètiques, i fou acadèmic de l’…
Santa Maria del castell del Patriarca o de l’Arquebisbe (Tarragona)
Art romànic
De l’existència d’una capella, dedicada a Santa Maria, situada a l’interior del castell del Patriarca o de l’Arquebisbe, prop de la catedral, per a l’ús exclusiu dels prelats, s’han localitzat fins ara dues notícies documentals La primera data de l’any 1280, per la qual es notifica que Guillelmo, capellano capelle castri domini archiepiscopi , satisfeu en concepte de la dècima recaptada aquell any dins la diòcesi, la quantitat de 9 lliures i 4 diners La segona referència és del 1357, quan l’arquebisbe Sanço Lopes d’Ayerbe va manar decorar la capella del castell amb diverses…