Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Charlie Rivel
Teatre
Nom amb què és conegut el pallasso Josep Andreu i Lasserre.
Fill de Pere Andreu i Pausas , el 1920 participà amb els seus germans René i Pau Polo en el famós número dels Andreu-Rivels En separar-se d’aquests 1935, per dissensions familiars, actuà sol o amb companys ocasionals Les seves actuacions en solitari es caracteritzaven per un diàleg sense paraules amb el públic basat únicament en onomatopeies, acrobàcies i pantomimes, i per anar vestit sempre amb una perruca taronja, amb nas quadrat vermell, sabates enormes i una estreta samarreta llarga fins als turmells Gaudí de renom internacional Gran part de la seva carrera artística…
Germinal Esgleas i Jaume
Història
Política
Nom amb què és conegut Josep Esgleas i Jaume, dirigent anarcosindicalista.
Establert a Calella, Malgrat i Mataró, inicià la seva tasca de propagandista de la CNT en 1919-23 Fou secretari de la Confederació Regional de Catalunya 1923-24 Posteriorment s’uní a Frederica Montseny i formà part del grup de La Revista Blanca Defensor de l’ortodòxia anarquista i afiliat de la FAI, no tingué una actuació orgànica destacada fins en 1937-38, quan fou membre successivament de la Comissió Auxiliar Política de la Confederació Regional i del Comitè Executiu del Moviment Llibertari de Catalunya A l’exili, després de participar en la construcció del Consell General del MLE febrer…
Pep Bou

Pep Bou
© Adrian Harris / Institut Ramon Llull
Arts de l'espectacle (altres)
Nom amb el qual és conegut l’actor Josep Bou i Gravia.
Fundador de les companyies Pa de Ral 1978 i La Viu Viu Teatre 1981 Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fuji Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pellícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia Bufaplanetes, Fira de Tàrrega , 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea , 1990, Ambrossia , espectacle dedicat a Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta , 2000, Diàfan , 2003, Clar de llunes , 2007, i Rebufaplanetes 2009 A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèllules i Plantes 2004 i Bereshit La història més bella del cosmos 2010,…
Marc de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del frare caputxí i biblista Josep Canyes i Santacana.
Germà dels també caputxins Marcellí de Castellví , Marcellià de Vilafranca del Penedès i Marçal de Vilafranca del Penedès Estudià humanitats a l’escola seràfica dels caputxins a Igualada 1915-18 En acabar, ingressà a l’orde dels framenors caputxins i després del període de noviciat a Manresa, vestí l’hàbit el 1918 i professà la regla franciscana de forma temporal el 1919 i de forma solemne el 1922 Posteriorment cursà estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia al convent de Sarrià Amplià els estudis eclesiàstics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on fou nomenat sacerdot…
J. N. Santaeulàlia
Literatura catalana
Nom amb què signa la seva obra l’escriptor Josep Navarro i Santaeulàlia.
Llicenciat en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament S’inicià en poesia amb Memòria de la carn 1987, premi Miquel de Palol 1986, gènere que continuà amb els volums La llum dins l’aigua 1996, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona i Una ombra a l’herba 1998, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Com a narrador, s’inicià amb el recull de contes Objectes perduts 1990, i ha continuat amb les novelles Terra negra 1996, Bulbs 1999, premi Crítica Serra d’Or, L’absent 2000, Ulls d’aigua 2002, Punt mort 2005, Amb home o sense 2010, amb Astrid Magrans, La…
,
Kiko Veneno
Música
Pseudònim de Josep M. López Sanfeliu, cantant, compositor i instrumentista de pop-rock.
Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995, Punta Paloma 1997, Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001, Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005, Dice la…
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista valencià.
Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…
josefina
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina de dret pontifici fundada a Calella (Maresme) el 1875 pel jesuïta Francesc X. Butinyà i per Isabel de Meranges.
Té com a finalitat el servei dels malalts i dels hospitals, tenir cura de nenes òrfenes i la reeducació religiosa i moral de noies desencaminades El 1878, quan el bisbe n'aprovà les constitucions basades en les dels jesuïtes, tenien dues cases al bisbat de Girona i una al de Barcelona En 1882-85 hom intentà de fusionar la congregació amb una de similar, les serventes de Sant Josep, fundada pel mateix Butinyà a Salamanca, però l’oposició de la part castellana ho impedí El 1900 obtingueren el decretum laudis , seguit de l’aprovació pontifícia 1902 i de l’aprovació definitiva 1935…
josefina
Cristianisme
Membre de l’Institut de Filles de Sant Josep o Germanes Josefines de la Caritat, fundat a Vic el 1877 per Caterina Corominas i Agustí, dirigida per Pere Costa, prepòsit de l’Oratori de Vic.
Es creà amb la finalitat de curar malalts a domicili ampliada tot seguit amb la cura d’hospitals i residències d’asilats Les seves constitucions foren aprovades el 1896 Té la casa mare i el noviciat a Vic i n'hi ha 18 cases, totes elles a Catalunya, excepte una de Burgos Tenen dos hospitals propis a Vic i a Prats de Lluçanès i regeixen els de Ripoll, Martorell, Moià, Olesa de Montserrat i Balsareny, i residències d’ancians i centres sanitaris a Barcelona, Arenys de Munt, Manresa, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santpedor i Vilanova i la Geltrú
Joseph Andrew de Covert-Spring
Història
Literatura
Política
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Traductor, autor dramàtic, assagista i teòric polític.
Vida i obra Les investigacions historiogràfiques l’han identificat amb Josep Andreu i Fontcuberta Era un militar liberal, fill d’un militar absolutista originari de l’Arieja que s’havia fet voluntari de l’exèrcit espanyol arran de la guerra contra la Convenció Francesa El 1828, amb l’arribada a Barcelona del comte d’Espanya, com a capital general de Catalunya, s’exilià a Perpinyà, on es dedicà a l’ensenyament d’idiomes i a la publicació del Journal grammatical et littéraire de la langue espagnole , de caràcter periòdic i amb finalitats docents També assimilà el romanticisme i simpatitzà amb…
,