Resultats de la cerca
Es mostren 7781 resultats
Jordi Domenjó Cadefau
Rem
Piragüista d’aigües braves.
Pertanyent al Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en les modalitats d’eslàlom i estil lliure Formà part dels equips estatals d’aquestes especialitats des del 1995 En el seu palmarès d’eslàlom figura una tercera posició al Campionat del Món en patrulles C-1 2009, una cinquena a la Copa del Món en C-1 2009 i una tercera al Campionat del Món en C-1 2010 En la disciplina d’estil lliure aconseguí el primer lloc al Campionat d’Europa en OC-1 2002, el segon al Campionat del Món en OC-1 2005, el tercer al Campionat d’Europa en C-1 i el segon en OC-1 2006, el quart al Campionat del Món en OC-1 2007 i el…
Can Mèlich Club
Esport general
Club poliesportiu de Sant Just Desvern.
Fundat el 1964, des dels seus inicis destacà per una mentalitat oberta incorporà modalitats ludicoesportives innovadores i sistemes d’explotació que permetien accedir a la pràctica esportiva sense ser soci del club, mitjançant el lloguer Així, inclogué la pràctica de l’esquaix 1980, el fitnes 1987 o el pàdel 1990, quan aquests esports encara eren molt desconeguts a Catalunya Les seves installacions, que ocupen 25000 m 2 , tenen piscines, pistes d’esquaix, de tennis i de pàdel, sales de fitnes, zones d’aigua i zones termals, camp de pràctiques de golf, etc Quant al vessant competitiu, i també…
Jacint Ballesté Perarnau

Jacint Ballesté Perarnau
Museu Colet
Vela
Regatista.
Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM i del Reial Club Nàutic de Barcelona RCNB, destacà també en beisbol i motociclisme Fou membre fundador i soci número 1 de la Penya Motorista de Barcelona Com a regatista, fou en tres ocasions campió d’Espanya de creuers, guanyà la Regata Internacional de Giraglia 1966 i participà en l’Admiral’s Cup 1967, 1969 a bord del Karmatan II Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 com a cap de l’equip de vela i assumí la direcció del Pla de Preparació Olímpica de la Federació Espanyola de Vela D’altra banda, fou un dels principals impulsors…
Apostolo Zeno
Música
Literat, humanista i llibretista italià.
Membre d’un illustre llinatge venecià, destacà per la diversitat i amplitud dels seus interessos culturals Inclinat a l’erudició, entre altres empreses fundà el "Giornale dei Letterati d’Italia" 1710, que tingué una gran influència La seva activitat més coneguda, però, fou la de llibretista, en la qual s’inicià el 1695 amb el melodrama Gl’inganni felici El 1718, cridat per Carles VI, es traslladà a Viena, on fou nomenat primer poeta cortesà fins el 1729, que designà com a successor en el càrrec Pietro Metastasio i tornà a Venècia El 1734 deixà d’escriure llibrets Zeno fou un…
Hans Heinz Stuckenschmidt
Música
Crític i musicòleg alemany.
Estudià piano, violí i composició amb diferents professors particulars Durant els anys vint collaborà en publicacions musicals de diverses ciutats europees i es dedicà, també, a promoure concerts centrats en la música d’avantguarda L’any 1929 s’establí a Berlín per treballar en el "Berliner Zeitung am Mittag" 'Diari berlinès de migdia' Això li permeté assistir als cursos d’anàlisi d’A Schönberg El compromís amb la Nova Música i la solidaritat amb músics jueus li comportaren, l’any 1934, la prohibició d’escriure en publicacions alemanyes Malgrat que durant un quant temps continuà les seves…
Theodor Kullak
Música
Pedagog alemany.
Fou un pianista precoç Rebé les primeres classes d’aquest instrument de WJA Agthe i debutà a onze anys a Berlín A partir del 1837 inicià les carreres de dret i medicina en aquesta ciutat, al mateix temps que continuà els seus estudis musicals amb EE Taubert i S Dehn, els quals completà amb C Czerny, S Sechter i O Nicolai a Viena, ciutat on es traslladà el 1843 El 1844 inicià la seva activitat docent tot impartint classes de música entre membres de l’aristocràcia berlinesa i el 1846 fou nomenat professor de la cort prussiana Juntament amb J Stern i AB Marx fundà una escola de música a Berlín -…
Leopold Anthony Stokowski
Música
Director d’orquestra britànic.
Es formà al Royal College of Music de Londres i amplià els seus coneixements a París, Berlín i Munic Després d’una estada a Nova York l’any 1905, on exercí d’organista i director de cor a l’església de Saint Bartholomew, el 1908 debutà com a director d’orquestra a Londres El 1909 tornà als Estats Units i es feu càrrec de l’Orquestra Simfònica de Cincinnati, que dirigí fins el 1912 Aquest any es posà al capdavant de l’Orquestra de Filadèlfia, i es mantingué en el càrrec durant trenta anys Del 1941 al 1949 fou cotitular, juntament amb A Toscanini, de l’Orquestra Simfònica de l’NBC, i el 1953…
Eugen Jochum
Música
Director d’orquestra alemany.
De nen tocava l’orgue a l’església, mentre es formava musicalment al Conservatori d’Augsburg amb el seu germà, el futur compositor Otto Jochum El 1922 inicià els estudis de composició i direcció S Hausegger, el seu mestre de direcció, l’introduí com a corepetidor a l’Òpera de Munic Entre el 1926 i el 1929 estudià i treballà a l’Òpera de Kiel, on collaborà en una cinquantena d’òperes Després d’un periple que el dugué a Mannheim 1929-30 i Duisburg 1930-32, el 1932 fou nomenat director de l’Orquestra de la Ràdio de Berlín, i dos anys més tard fou reclamat a l’Òpera d’Hamburg i a l’Orquestra…
Jacques Samuel Handschin
Música
Musicòleg i organista suís d’origen rus.
Començà els seus estudis d’orgue a Moscou, i després els amplià a Munic Fou alumne de M Reger i K Straube La seva formació musicològica es basà en unes quantes lliçons amb H Riemann i una curta temporada amb EM von Hornbostel a Berlín Exercí de professor d’orgue al Conservatori de Sant Petersburg 1909-20, mentre desenvolupava, des del 1914, una brillant carrera com a solista virtuós i d’acompanyant a l’església luterana de Sant Pere Destacà en el moviment rus de revaloració de JS Bach i participà en la interpretació de l’obra completa per a tecla d’aquest compositor Després de la…
La herencia de la culpa
Cinematografia
Pel·lícula del 1914; ficció de 38 min., dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Giovanni Doria [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films Barcelona FOTOGRAFIA G Doria blanc i negre, amb tintats de color, normal INTERPRETACIÓ Gerard Peña ESTRENA Barcelona, maig del 1914 Sinopsi Una dona envia anònims a una parella d’enamorats, i acusa la mare de la noia de tenir un passat inconfessable Això impedeix la celebració del matrimoni i determina que la noia acabi morint als braços del seu estimat, mentre la causant de la tragèdia contempla l’escena Producció Fins ara s’havia pensat que no hi havia cap còpia d’aquest film Actualment s’ha pogut demostrar que aquest fragment incomplet 194 m, 7,4…