Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Khabarovsk
Kraj de Rússia.
La capital és Khabarovsk Situat a l’extrem oriental de la Rússia asiàtica, el seu relleu és predominantment muntanyós serralades Sikhote-Alin’ al SW, Burein al centre, separada de l’anterior per la gran conca del riu Amur, paralleles a les mars del Japó i d’Okhotsk, que banyen tot l’E del país Els rius més importants són el Bureja, l’Ussuri i l’Amgun’, afluent de l’Amur, alS, el Zeja al centre i el Maja al N El clima és monsònic Els boscs cobreixen més de la meitat de la superfície del territori Khabarovsk és ric…
Jóc

Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes als XVI L’església…
traginer de mar
Història
Oficis manuals
Traginer que transportava mercaderies des del port de Barcelona a l’interior de la ciutat.
Des del 1457 és documentada l’existència de l’ofici de traginer de mar o traginer de ribera , els quals transportaven les mercaderies a coll de rossí, diferenciant-se en això tant dels llogaters de mules, que empraven carros o carretes, com dels bastaixos de capçana, que feien servir només la pròpia força Als XVI hi havia dues confraries de traginers de mar, una d’elles formada exclusivament de catalans, i l’altra de negres possiblement moriscs El 1567 el Consell de Cent decidí d’unir ambdues confraries en una de sola, sota l’advocació de santa Eulàlia El gremi, que…
suite
Música
Composició de diferents moviments formada per una successió de peces instrumentals de nombre indeterminat i de ritmes diferents, amb una vinculació tonal i d’estil.
El seu nucli primitiu, el binomi format per dues danses medievals, una de moderada i una altra de ràpida, s’amplià amb una tercera i, més tard, amb una quarta i una cinquena dansa al començament del s XVI L’any 1557 apareix el nom de suite en una collecció publicada per Attaignant Als XVII n'aparegué una modalitat, que predominà al costat de les danses juxtaposades aparegueren formes instrumentals pures com el preludi, la simfonia, la tocata, l’obertura o el capriccio Algunes de les peces de la suite foren…
cos místic
Cristianisme
Imatge que expressa, en teologia, la interrelació vital entre Crist i l’Església.
Recollint la figura de cos, Sant Pau subratlla la unitat de l’Església en Crist efectuada significativament en l’eucaristia i, alhora, la diversitat entre els membres i entre les diferents comunitats A l’edat mitjana, l’expressió fou aplicada primerament a l’eucaristia, en oposició al cos sensiblement perceptible Les controvèrsies sobre la presència real feren que hom transposés l’expressió a l’Església, donant-li, però, un sentit contrareformista unilateralment jeràrquic i societari Al s XIX hom en revalorà el sentit vital, interior i mistèric, però no tingué èxit, al concili I del Vaticà,…
majordom
Història
A la corona catalanoaragonesa, primer funcionari palatí, que tenia cura dels serveis de la casa reial.
Aquest càrrec existia ja a l’alta edat mitjana, al regne d’Aragó, on exercí originàriament el govern i l’administració de la justícia, i als XIV fou establert al Principat de Catalunya, en substitució del de gran senescal de Catalunya, que restà reduït a les seves funcions militars Les ordinacions de Pere III del 1344 instituïren tres nobles majordoms un del regne d’Aragó, un del Principat i un dels regnes de València i de Mallorca com a dignitats honorífiques pròpies dels consellers del rei sota llur autoritat hi havia dos cavallers…
fuster | fustera
Història
Menestral que treballava la fusta.
Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622 Successivament se'n separaren diversos oficis els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775 També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774 Comprenia també els escultors, els entalladors,…
etruscologia
Història
Ciència que estudia la civilització etrusca.
A l’època romana ja hi hagué interès per les antiguitats etrusques, fins al punt que l’emperador Claudi procurà la reunió d’una sèrie d’arxius, actualment desapareguts Al s XVIII l’obra de Thomas Dempster De Etruria Regali Libri Septem 1723-24 fou el punt de partença dels estudis moderns sobre etruscologia El 1726 fou creada l’Accademia Etrusca de Cortona A la segona meitat del s XIX foren fets els primers estudis científics d’etruscologia i començaren les excavacions a Chiusi, Certosa, Villanova i Tarquínia Hi hagué també els estudis de GDennis i AFabretti, i hom creà museus especialitzats,…
Carrara
Família del comtat de Pàdua, esmentada ja el 1027, que constituí, el s XII, un important domini centrat a Carrara.
Aquest domini passà a Pàdua al s XIII, on la família s’establí Des del 1318, en què Jacopo da Carrara fou elegit capità general de Pàdua, els Carrara controlaren el govern de la ciutat Francesco I da Carrara mort el 1393, dit il Vecchio 1355-88, aliat de Gènova, lluità contra Venècia i conquerí Treviso 1384, Feltre i Belluno 1386, però fou derrotat i morí presoner dels Visconti, aliats amb Venècia El seu fill, Francesco II da Carrara mort el 1406, dit Novello 1388 1390-1405, fou desposseït per Visconti, però recobrà la senyoria de Pàdua el 1390 Conquerí Verona 1404 i…
dermatologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos (pèl, ungles, glàndules sebàcies).
El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la classificació de les…