Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
Vinyols

Vinyols
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Vinyols i els Arcs
( vinyolencs
; 95 m alt.).
És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats
marca de Camarasa
Història
Territori del comtat de Barcelona que comprenia els termes de Camarasa, Cubells i Montgai (Noguera), adquirit el 1050 per Ramon Berenguer I per conveni amb el rei de Lleida, al-Mudaffar.
Separat de la resta del comtat per territori urgellès, el mateix any fou infeudada la castlania al vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost, la qual conservaren els seus successors, els Cabrera Pere I donà la senyoria de la marca a la seva filla Constança recuperada per Jaume I el 1247, esdevingué batllia reial, nucli de la vegueria de Camarasa El 1314 fou lliurada per Jaume II als comtes d’Urgell els quals eren des del 1290 propietaris de les rendes reials com a penyora de la compra del comtat d’Urgell, però retornà pocs anys després a la corona
baronia d’Ayerbe
Història
Jurisdicció feudal concedida per Jaume I al seu fill legitimat Pere d’Ayerbe
.
El fill d’aquest, Pere, senescal d’Aragó, contragué matrimoni primer amb María Fernández de Luna i, després, amb Violant Ventimiglia, dita de Grècia d’aquest segon enllaç tingué dues filles, Constança i Maria, però la baronia passà, sembla, a la corona en morir el segon Pere Alfons III la donà 1329 a la seva muller Elionor, i aquesta la cedí al seu fill, l’infant Ferran, el qual la vengué el 1360 a Pedro Martínez de Arbea, que la cedí a Pedro Jordán de Urríes mort el 1386, lloctinent general d’Aragó El 1720 fou erigida en marquesat
Artedó

Artedó, al municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 1 166 m d’altitud, al vessant septentrional de la serra de Cadí, a la falda del puig de Sanatge.
Les cases són esglaonades pel pendent de pedra, algunes tenen balconades de fusta L’església parroquial, en un costat del poble, és dedicada a sant Vicenç és de fàbrica moderna, de forma rectangular i amb una torre campanar de planta quadrada Al fossar hi ha l’església vella de Sant Vicenç, que ha sofert força refeccions La festa major se celebra al juny El villare Artedone és documentat el 902 Segons Coromines, el nom prové del basc arte-dun , que significa ‘ple de roures verds’ Al s XIX donà nom a l’antic municipi de Cerc i en va ésser el cap
sudoku
Jocs
Joc d’estratègia matemàtica que consisteix a omplir, amb les xifres de l’1 al 9, una quadrícula de 81 caselles dividida en subquadrícules de 3 × 3, partint d’algunes xifres ja col·locades i sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o subquadrícula.
Està inspirat en el sistema de probabilitats inventat pel matemàtic suís Leonhard Euler al segle XVIII El 1979, amb el nom de Number Place , aparegueren uns llibres de trencaclosques amb sudokus, però el joc no es popularitzà fins el 1986, quan l’editor i empresari japonès Maki Kaji Sapporo, 8 d’octubre de 1951 – Tòquio, 10 d’agost de 2021, president de l’empesa Nikoli, li donà el nom de sudoku en japonès sūdoku , compost de sū ‘xifra, número’ i doku ‘únic’ La internalització del joc arribà el 2005 amb l’aparició de sudokus en diaris i revistes arreu del món
illa de Gènova
Illa
Nom donat a l’illa de l’Ebre, dita també illa de Sant Llorenç, que hi havia davant Tortosa, on actualment hi ha el barri de Ferreries
.
El 1149 Ramon Berenguer IV, com a compensació a l’ajuda rebuda dels genovesos en la seva conquesta, els donà una tercera part de Tortosa i dues terceres parts de l’illa al capítol de San Lorenzo de Gènova L’any següent els genovesos donaren a llur catedral l’altra tercera part que els correspongué i el 1289 el bisbe de Tortosa comprà l’illa al capítol de Gènova El capítol genovès poblà l’illa i hi fou creada la parròquia de Gènova A la fi de l’edat mitjana l’illa restà unida a la vora dreta de l’Ebre
la Coromina
Raval
Raval del terme de Cardona (Bages), en un menadre del Cardener.
El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església dedicada a sant Antoni, des del 1371 hom bastia un nou temple el 1401 el bisbe Ramon Riu la convertí en parròquia el 1898 i canvià l’advocació a sant RamonAntic condomini dels vescomtes i de l’abat de Cardona, s’anà industrialitzant per la proximitat del riu i el 1926 hom hi installà la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona El nucli celebra la festa major el darrer diumenge del mes d’agost
els Comalats
Altiplà
Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al N, i la riera de Forès, al S, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra
Pinyes

Mirador del Cretaci
© Arxiu de Consorci Paleontologia i Entorn de Coll de Nargó
Masia
Masia del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell).
Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa donà lloc, el 2005, a l’obertura de la sala Límit K-T, museu dedicat als dinosaures al mateix nucli de Coll de Nargó
Execucions a Rwanda pel genocidi del 1994
Són executades en cinc ciutats del país 22 persones condemnades pel genocidi de l’any 1994 Amb la intenció que les execucions siguin alliçonadores per als rebels hutus, els condemnats són afusellats en públic, però no es permet que els periodistes hi accedeixin amb càmeres fotogràfiques, de televisió o de vídeo A Kigali són executats tres homes i una dona al camp de futbol davant unes 100000 persones A les presons rwandeses hi ha al voltant de 130000 persones, la majoria hutus, pendents de judici pel genocidi, i de moment ja s’han dictat 116 penes de mort