Resultats de la cerca
Es mostren 9261 resultats
Felip Mei i Galès
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Impressor, humanista i poeta.
Fill dels impressors Joan Mei i Jerònima Galès De molt jove dirigí la impressió de la Crònica de Ramon Muntaner feta per la seva mare 1557 i en redactà la dedicatòria S’establí, el 1577, com a impressor a Tarragona, sota la protecció de l’arquebisbe Antoni Agustí, de qui imprimí diverses obres Mort aquest, retornà a València 1588, on continuà exercint la professió Des del 1589 fou professor de prosòdia llatina de la universitat, i a partir del 1592, catedràtic des del 1604 fou, a més, catedràtic de grec És autor d’una traducció castellana, en octaves, de les Metamorfosis d’Ovidi, Del…
,
Haris Silajdžić
Política
Polític bosnià.
Graduat a Líbia en àrab i estudis islàmics, i doctorat amb una tesi sobre les relacions americanoalbaneses, ha estat professor d’àrab a la Universitat de Pristina i d’història a la de Sarajevo, i professor visitant a les universitats de Cornell, Harvard, Maryland EUA i al Royal Institute for International Relations de Londres, entre altres Fou ministre d’afers estrangers 1991-93 i posteriorment primer ministre 1993-96 de l’autoproclamat estat independent de Bòsnia i Hercegovina Durant la guerra que seguí a la proclamació de la independència 1991-95 fou un partidari decidit de l’autodefensa…
Miquel Fullana i Llompart
Construcció i obres públiques
Lingüística i sociolingüística
Política
Disseny i arts gràfiques
Tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1917-21, fou cofundador, juntament amb Emili Darder i Cànoves i altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 Treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya en la construcció d’escoles a Mallorca 1922-36 Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear Empresonat en 1936-38, el 1940 fou cofundador del “Círculo de Bellas Artes”, i collaborà amb dibuixos i articles en el Diccionari Català-Valencià-Balear El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera que ha restat sense…
Jacques Lucien Jean Delors

Jacques Lucien Jean Delors
© Parlament Europeu
Economia
Història
Política
Polític i economista francès.
Des del 1945 ocupà càrrecs a la Banque de France, de la qual fou membre del Consell General en 1973-79 Consultor 1969 del primer ministre Jacques Chaban-Delmas, el 1974 ingressà al Parti Socialiste Français, i entre 1981-84 fou ministre d’Economia i Finances Diputat al Parlament Europeu 1979-84, president del Comitè Econòmic i monetari de les Comunitats Europees 1979-81 Entre 1984-94 fou president de la Comissió Europea, càrrec des del qual donà un impuls decisiu a la integració europea mitjançant l’aprovació de l’Acta Única Europea 1986, el Tractat de Maastricht 1992 i l’admissió de nous…
Rafael Nebot i Font
Història
Militar
Militar.
Era coronel d’un regiment estacionat a València En produir-se l’alçament antiborbònic del Principat, s’hi adherí i, juntament amb el general Basset, aconseguí de collaborar a l’alliberament del País Valencià amb les victòries d’Oliva, Xàtiva, Gandia i l’entrada a València El 1706 ocupà Utiel El 1707 fou traslladat a la frontera nord, on deturà les ofensives franceses del duc de Noailles El 1713 fou fet comte i assistí a la Junta de Braços de Barcelona, com a membre del braç militar Intentà de salvar Tarragona, lliurada als borbònics, i organitzà la defensa de Barcelona Fou…
Guillem de Montcada
Història
Senyor de la baronia de Fraga (Guillem II de Montcada).
Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d’Aragó pel…
Xavier Antich i Valero
Filosofia
Filòsof.
Professor d’estètica a la Universitat de Girona Fou director acadèmic del Programa d’Estudis Independents del MACBA Les seves investigacions s’han centrat en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, especialment en les teories que sorgiren a partir del 1967 i en les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical Ha escrit llibres com El rostre de l’altre Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas 1993, Antoni Tàpies Certeses sentides 2000, La ciutat del dissens Espai comú i pluralitat 2013 i …
Romeo Castellucci
Teatre
Autor i director teatral italià.
Estudià arts plàstiques a la Universitat de Bolonya El 1981 fundà la companyia Societas Raffaello Sanzio juntament amb la seva dona, la dramaturga Chiara Guidi, i la seva germana, l’escriptora Claudia Castellucci El 1993 la companyia s’installà al Teatro Comandini de Cesena Itàlia, on Castellucci ha desenvolupat bona part de la seva producció, que barreja llenguatges propis del teatre, de la música, la pintura, l’òpera, l’audiovisual o l’enginyeria per crear un art eminentment visual que busca la confrontació directa amb l’espectador A meitat dels anys noranta les seves obres…
decatissatge
Indústria tèxtil
Tipus d’acabament que hom dóna a les peces de teixits de llana pura o en mescla per tal de disminuir i regularitzar la lluentor que poden haver adquirit en el premsament i donar-los ensems un tacte ple i flonjo.
Amb aquesta operació resten també fixades les dimensions del gènere i aquest obté una certa resistència contra les marques produïdes per les gotes d’aigua Hi ha dues menes de decatissatge en sec, per mitjà de vapor, i en moll, per mitjà d’aigua bullent En el decatissatge en sec hom enrotlla el teixit en un cilindre perforat juntament amb una forta tela acompanyadora que el subjecta entre les seves espirals Per dintre del cilindre perforat hom insufla vapor, que surt pels forats i travessa les capes del teixit enrotllat Tot seguit és tancat el pas de vapor i una bomba de buit…
culteranisme
Literatura
Corrent literari del segle XVII castellà, derivat del conceptisme
.
Caracteritzat principalment per l’ús abundant de cultismes llatinitzats, neologismes, hipèrbatons violents la sintaxi castellana és forçada segons els patrons de la sintaxi grega i llatina, metàfores sensorials i allusions mitològiques, històriques i geogràfiques Arrenca de la dissociació, comuna de l’època, entre art i natura, i pretén de crear un món illusori de bellesa Nasqué com a terme despectiu arran de les últimes obres de Góngora el Polifemo i les Soledades , especialment, però aviat tingué molts adeptes, entre els quals es destaquen Gabriel de Bocángel, Francisco Trillo Figueroa,…