Resultats de la cerca

Experimentador notable, dedicà uns quants anys a la construcció d’un detector capaç de rebre les ones de ràdio El 1906 resolgué el problema amb la invenció del tríode —que ell anomenà audion —, que perfeccionava notablement el díode de Fleming en introduir-hi un elèctrode suplementari que permetia d’amplificar els senyals o bé de modular-los, fent possible, així, el consegüent pas de la radiotelegrafia a la radiofonia Patentà el fonofilm, que fou un dels primers mètodes emprats per tal d’incorporar una banda sonora a les pellícules de cinema Ocupà el càrrec de president de l’…

La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca

Catedràtic de literatura espanyola La seva obra poètica és en castellà, amb títols com Los poemas de Turín 2001 i Todo parece indicar 2003 És traductor del portuguès, de l’italià, del francès i del català De les seves traduccions del català cal destacar Sol de sal 2001, una àmplia i representativa antologia de la poesia catalana del darrer quart del segle XX, i Joan Salvat-Papasseit Poesia Completa 2008, ambdues amb pròlegs interpretatius Ha traduït obres de J Verdaguer, CM Sanuy, D Castillo o M Sampere També ha prologat obres de E Sanahuja, J Ballester i D Castillo

L’ús dels tons és característic dels instruments sense vàlvules El seu efecte acústic consisteix a modificar la llargada del tub principal a fi d’obtenir un altre so fonamental amb els seus harmònics corresponents En molts instruments, els tons constitueixen un joc d’accessoris intercanviables de diferents mides corresponents als sons fonamentals de les tonalitats més usuals Per exemple, als segles XVIII i XIX era habitual disposar de tons en do, re, mi, fa, sol, la, si i si♭ La dificultat del seu ús és deguda a la impossibilitat de canviar-los mentre l’intèrpret està tocant

Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal “El Café”, on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons , Ja hi van, a l’Àfrica , Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic ↑ Soler

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

Era format per Carles Hac Mor, Santi Pau i Antoni Munné i, ocasionalment, per Biel Mesquida, que, després, se n’allunyà Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari “Tele-exprés” La seva actitud estètica i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de gènere literari Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats La seva posició es contraposa amb el collectiu↑ Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a…

Oficial de l’exèrcit de Catalunya que durant la guerra contra Felip IV lluità a les ordres del comte de Savallà, Bernat de Boixadors, cap de les forces defensives al front meridional Nomenat governador de Cambrils, al desembre del 1640 hagué de rendir-se al cap de l’exèrcit castellà marquès de Los Vélez confiats en la paraula d’aquest, els defensors sortiren de la població, però foren executats per la cavalleria castellana Els cossos d’Antoni d’Armengol i d’altres caps militars, entre ells el del governador del Camp de Tarragona, Jacint Vilosa, foren penjats a les portes de la…

El 1829 fou nomenat maquinista de la Casa de Caritat i es dedicà a la construcció d’aparells de física i mecànica i d’instruments de matemàtiques Fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya 1848, i a l’Escola Industrial de Barcelona 1851 El 1832 construí una esfera copernicana, per encàrrec de l’abat Safont del Collegi de Sant Pau, que comprenia les òrbites d’alguns cometes Escriví, entre d’altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico 1848, Tratado de delineación 1853, Tratado de hilatura con los nuevos adelantos 1853 i Tratado de mecánica práctica…

Membre dels clubs Sala del Tiro Nacional i del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, es proclamà sis cops campió d’Espanya individual en espasa 1930, en floret 1935 i en sabre 1925, 1931, 1933, 1935 Fou internacional amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de París 1924, en què participà en la prova de sabre per equips Com a directiu fou membre de la junta directiva de la Federació d’Esgrima de Catalunya També formà part de la junta de govern de la Federació Nacional d’Esgrima, que representà el Comitè Olímpic Espanyol