Resultats de la cerca
Es mostren 18355 resultats
Josep Llop
Història del dret
Jurista.
Doctor en ambdós drets, fou advocat de la ciutat Era deixeble de Llorenç Mateu i Sanç Fou el continuador del Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia , iniciat per Gaspar Gil Polo El 1669 publicà un arbitrista Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen El 1675 publicà també De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les illustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i…
Joan Gil Miralles
Música
Pianista i compositor.
Començà els seus estudis musicals a Barcelona i el 1852 es traslladà a Madrid per continuar la seva formació pianística Se sap que en aquesta ciutat actuà juntament amb el pianista nord-americà LM Gottschalk Oferí concerts també a Saragossa, Tarragona, la seva ciutat natal, Reus, i a l’estranger Entre el 1886 i el 1889 dirigí la capella de música del monestir d’El Escorial Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi Compongué i li foren editades diverses obres per a piano, dins l’estil de saló, entre les quals destaquen Le Chant de Ninon i peces ballables
,
Melcior Comes i Cladera
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, ha publicat les novelles L’aire i el món 2004, premi Ciutat d’Elx de narrativa 2003, L’estupor que us espera 2005, premi Documenta 2004, El llibre dels plaers immensos 2007, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novella, La batalla de Walter Stamm 2008, premi Josep Pla, Viatge al centre de la terra 2010, Hotel Indira 2014, premi Sant Joan, Sobre la terra impura 2018, premis Crítica Serra d’Or de novella i Crexells 2019, Tots els mecanismes 2022, El dia de la balena 2023 i L’home que va vendre el món 2025 Collabora en diversos mitjans de…
companyia
Història
Militar
Del s XIII al XVIII, unitat de les milícies urbanes o rurals catalanes.
Era formada aproximadament per cent homes d’armes dividits en dues cinquantenes de cinc desenes cadascuna milícia Era comandada per un capità, elegit generalment entre les classes privilegiades, i tenia assignada la defensa d’un sector determinat de la muralla L’allistament era fet per oficis El conjunt de companyies de Barcelona formaven la Coronela A la Ciutat de Mallorca, per tal de disminuir la força dels oficis després de la revolta de les Germanies, el virrei reduí 1525 el nombre de companyies per la ciutat i les distribuí per parròquies i després per barris…
capità | capitana
Història
Comandant o governador d’una plaça o d’un territori determinat.
Cap, primitivament, només de les forces militars que comandava quan aquestes s’estacionaven en una ciutat, fortalesa o indret, ho esdevenia també d’aquesta ciutat, fortalesa o indret El fet succeïa només en els llocs de guerra i fora dels territoris metropolitans de la corona on normalment eren els oficials ordinaris les autoritats militars Aquest fou el cas de Ramon Muntaner, que fou capità de Gallípoli i després de l’illa de Gerba i els Quèrquens Al s XVI era també un capità l’autoritat màxima dels presidis més importants del nord d’Àfrica, fora del d’Orà, del qual…
Pegasus
Música
Grup català pioner del jazz-fusió format al principi dels anys vuitanta per Josep Mas Kitflus (teclats), Santi Arisa (bateria i percussió), Rafael Escoté (baix) i Max Sunyer (guitarra).
El 2008 s'hi incorporà Dan Arisa percussió, fill de Santi Arisa El disc Nuevos encuentros 1982 marcà la seva entrada en el mercat discogràfic, seguit per Comunicació 1983, Pegasus a Montreux 1984 i Searching 1985 El mateix any actuaren al Carnegie Hall de Nova York, en el marc del festival de jazz d’aquesta ciutat La dècada dels vuitanta acabà amb Simfonia d’una gran ciutat, Còctel i El setè cercle 1990, amb el qual actuaren per primer cop al Palau de la Música Catalana El 1997 enregistraren Selva pagana i el 2014 Standby… On A principis de 2020 anunciaren la…
Institut de Cultura de Barcelona
Organisme autònom creat el 1996 per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de desenvolupar els serveis culturals municipals.
Entre les seves principals tasques figuren la gestió del patrimoni historicoartístic i científic de la ciutat, el foment i coordinació d’iniciatives culturals públiques o privades i la difusió internacional de la cultura catalana feta a Barcelona i dels béns culturals de la ciutat Abasta tot tipus d’actuacions i àmbits, des de museus i exposicions fins a dansa, música o teatre En la junta de govern de l’Institut hi tenen representació tots els grups municipalsEl seu primer director fou Ferran Mascarell El 2006 es constituí com a Entitat Pública Empresarial Local…
aluder
Història
Menestral que adobava aluda.
A més, els aluders treballaven l’adob a l’oli per a fer camusses Els aluders, entre els quals cal comptar també els albadiners, de molt antic anaven vinculats als guanters, principals usuaris d’aquelles pells El seu nom es troba ja documentat al s XV a Barcelona, el 1401, formaven part del gremi dels blanquers, bé que moltes raons fan suposar que l’ofici era encara molt més antic, havent rebut abans el nom de cuireter El gremi d’aluders consta a València i a Ciutat de Mallorca ja al s XV i pervisqué a Catalunya, si més no a la ciutat de Vic, fins ben entrat el s XX
Emili Bosch i Roger
Pintura
Pintor, autodidacte.
Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes El 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau el 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes , del Cercle Artístic, i el 1968, el premi de Dibuix Ciutat de Barcelona amb l’obra Hivern De tendència fauve al principi, aviat afirmà el seu constructivisme, formalment geomètric, tot conservant un vestigi de fauvisme en l’ordre estètic Els últims anys la seva producció pictòrica s’adreçà vers un abstractisme fet amb motius figuratius dins la…
Sant Andreu (Manresa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a extramurs de la ciutat, junt a l’hospital superior, del qual fou la capella Sempre ha estat capella de l’hospital, del qual sempre ha depès L’hospital és documentat a partir del 1282, mentre que la capella apareix esmentada el 1300, quan es fa una deixa per a l’obra de la capella de Sant Andreu El fet de no ser esmentat l’hospital amb una advocació determinada fins que apareix aquesta deixa fa pensar que havia començat a construir-se recentment i que abans no en tenia L’actual edifici no conserva res d’aquesta…