Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Llibre verd
Militar
Llibre de matrícula del braç militar de Catalunya iniciat el 1602 arran de l’aprovació dels estatuts i les ordinacions del braç.
A la primera meitat hom transcrivia les ordinacions i les modificacions, i a la segona les signatures de tots els membres que entraven al braç militar i les anotacions de nous privilegis i títols nobiliaris Era conservat a l’arxiu del braç militar, al palau de la generalitat, i fou dut al dia fins el 1713 Actualment és a l’Arxiu de la Corona d’Aragó
advocat del general
Cadascun dels dos advocats assessors de què disposava la diputació del general o generalitat de Catalunya, des de les corts del 1413.
A partir de les corts del 1420 fou nomenat per sis anys, amb eleccions triennals eren considerats així mateix advocats del general dos advocats fiscals designats també triennalment per al mateix temps, segons resolució de les corts del 1560, confirmada a les del 1599 El càrrec d’advocat de la generalitat com el d’advocat de la ciutat fou, des del final del segle XV, el primer pas de la carrera per a passar després a l’audiència i al consell d’Aragó
acte de cort
Història del dret
Acte acordat o dut a terme per les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del Regne d’Aragó.
consell general d’indústria
Història
Organisme creat per a cada sector industrial pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936.
Els consells generals d’indústria tenien dues finalitats possibilitar el reagrupament de les empreses collectivitzades per sectors de producció i facilitar la comunicació del Consell d’Economia amb les unitats productives El primer a crear-se fou el de la indústria química pel març de 1937 la resta foren creats l’octubre del mateix any Havien d’ésser constituïts per 4 tècnics, 4 membres dels consells d’empresa, 8 representants dels sindicats, i eren presidits pel vocal del ram en el Consell d’Economia Al si de cada consell general es constituí un comitè executiu d’indústria , format per un…
Bernardino de Cárdenas y de Portugal
Història
Lloctinent de Catalunya (1592-96), duc de Maqueda, marquès d’Elx i senyor de Crevillent, net de Bernardino de Cárdenas y Pacheco.
Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell 1592 Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília 1598-1601 En morir, li succeí en aquest càrrec el seu fill Jorge de Cárdenas y Manrique mort el 1644
cugucia
Història del dret
A Catalunya, als segles XI i XII, pena imposada sobre els béns de la muller adúltera, com a dret del senyor jurisdiccional.
Institució de dret públic, fou regulada pels Usatges de Barcelona en el sentit que si l’adulteri no havia estat consentit pel marit, aquest i el senyor es partirien en igual proporció els béns de l’adúltera si hi havia hagut consentiment del marit, el benefici passaria íntegre al senyor no caurien en la pena de pèrdua de béns les dones que haguessin adulterat per temor o manament del marit, i, si elles volien, eren separades del marit i recuperaven el dot i l’escreix
Escola Danses d’Arreu del Món / DIO Club
Ball esportiu
Escola de dansa del barri de Gràcia de Barcelona i club de ball esportiu pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol.
Sota l’impuls de Mariona Cortés Ayats, començà impartint classes de danses populars internacionals –d’aquí el seu nom– i cursos de ball amb parella estil envelat Així sorgiren les Jornades Internacionals de Dansa Popular a Alella, on participaven professors de ball de renom internacional Durant els anys vuitanta introduí el ball esportiu i de competició, i impulsà la creació de l’Associació Espanyola de Professors de Balls de Saló i Esportiu, que el 1989 passà a representar Espanya dins la Federació Internacional d’Escoles de Ball, l’actual World Dance & Dance Sport Council, com a membre…
Nova Esquerra Popular
Partit polític
Grup constituït a finals de 1962 i liderat per Josep M. Piñol i Claudi Martínez Girona, separats d’Unió Democràtica de Catalunya.
Propugnava la creació d’un partit de l’esquerra democràtica catalana El 1963 es convertí en l’ Aliança Popular d’Esquerra Socialista
Xènius
Pseudònim que usà Eugeni d’Ors i Rovira, sobretot a la secció Glosari de La Veu de Catalunya, del 1906 al 1920.
departament del Ter
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividit el Principat de Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Girona i de Vic i la vall de Ribes, del de Puigcerdà El prefecte residia a Girona fou dividit en tres districtes Girona, Figueres i Vic El districte de Vic corresponia a l’antic corregiment i a la vall de Ribes, encara que, provisionalment, el cap d’aquest districte fou Olot els districtes de Figueres i de Girona eren separats pel curs del Fluvià