Resultats de la cerca
Es mostren 19660 resultats
Manuel José Othón
Literatura
Teatre
Poeta, contista, novel·lista i dramaturg mexicà.
Havent començat a publicar poemes des del 1880, el seu Himno de los bosques 1891, Poemas rústicos 1902 i Idilio salvaje 1905 el consolidaren com a poeta de talla dins una línia parallela al Modernisme mexicà El paisatge i la gent de la terra són els temes tant dels seus contes i novelles curtes com de la dramatúrgia, molt influïda per JEchegaray
Federació Obrera de Menorca
Història
Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de Menorca, creada pel març del 1918 sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés es Castell, novembre del 1922 decidí per majoria l’ingrés dins la CNT 939 vots a favor i 700 en contra, favorables al manteniment de la neutralitat, després de la retirada dels partidaris de la UGT 708 obrers Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de les Balears març del 1930
La Novela del Pueblo
Col·lecció de novel·letes socials editada per Publicaciones Mundial, de Barcelona, el 1927.
Sorgí en competència amb La Novela Ideal i amb característiques similars a les d’aquesta collecció, però no n'assolí ni la continuïtat ni l’èxit Hi aparegueren, tanmateix, obres de militants molt significats dins la CNT, com, entre altres, Delaville Pere Foix, Àngel Pestaña, Joan d’Agramunt i Manuel Buenacasa —que hi publicà la famosa Rosa Historia de una mujer del Pueblo —
Orto
Publicacions periòdiques
Revista mensual en castellà, subtitulada Revista de Documentación Social, apareguda a València del març del 1932 a l’octubre del 1933.
Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l’anarcosindicalisme Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi collaborà regularment, i la progressiva definició per part del mateix Civera del paper del sindicalisme en una futura societat Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer
Sant Sadurní de Callús
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Callús Tingué categoria de parròquia, bé que actualment la titularitat la deté l’edifici que hi ha a la població que s’ha format al pla El castell és documentat des del 940 i l’església des del 977 no la trobem com a parròquia fins abans del 1153 No conserva restes romàniques
Sant Francesc (Santpedor)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de Manresa i de la parròquia de Sant Pere No passà de capella a extramurs de la població L’església apareix esmentada des del 1240, quan comencen a fer-se llegats a Sant Francesc de Santpedor Podria ser que una part de l’actual edifici pertangués al temple del segle XIII, ja amb un cert caràcter gòtic
Sant Salvador de Torroella (Navàs)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Torroella Des de molt aviat degué tenir categoria de parròquia, que encara conserva El castell és documentat des del 996 i l’església apareix esmentada el 1205 i el 1291, mentre que no és citada com a parròquia fins el 1391 L’actual edifici no sembla que conservi res d’època romànica
Sant Feliu de Monistrol de Calders
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Monistrol Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia que ha conservat fins a l’actualitat El lloc de Monistrol és documentat des del 974, i l’església apareix el 1017, mentre que el 1075 la trobem amb la categoria de parròquia L’edifici actual no respon a una edificació romànica
Sant Jaume de la Coma (Moià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Clarà i de la vila de Moià No degué passar de capella rural L’església apareix citada el 1057, al segle XIII apareix com a Sant Jaume de la Plana, i el 1299 un grup de donats s’aplegava al seu entorn L’edifici actual no sembla que conservi res de l’antiga construcció romànica
Sant Vicenç de Barguja (el Pont de Bar)
Art romànic
L’antic lloc de Barguja, ara reduït a una masia, apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva església, dedicada a sant Vicenç, fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i és inclosa en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, dins del deganat de la Cerdanya