Resultats de la cerca
Es mostren 6012 resultats
papil·la lingual
Anatomia animal
Cadascuna de les elevacions del dors de la llengua, de forma i distribució diferents i de funció gustatòria i mecànica.
nom vulgar
Biologia
Nom popular que hom dóna a un gènere o a una espècie amb la llengua del lloc on es troba.
El nom pot fer referència a les característiques de la planta o de l’animal, al descobridor, etc
Caudiel
Caudiel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb l’Alt Millars.
És accidentat al nord pels contraforts de les serres d’Espadà i d’Espina coll d’Arenillas, 1 155 m Aquesta part muntanyosa té extenses pinedes, amb més de 1 300 ha de bosc explotat A la part més baixa del terme, inclosa dins la depressió del Palància, s’estenen les terres de conreu Hi predomina l’agricultura de secà 1 120 ha, destinada als cereals, la vinya i l’olivera el regadiu hortalisses ocupa unes 300 ha al voltant del poble, i aprofita aigua de fonts Les activitats industrials depenen de l’agricultura La vila 675 h agl 2006 632 m alt, a la vora del barranc de Salt, és formada per un…
Requena
Vista de la ciutat de Requena
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme, el major del país, correspon fonamentalment a la vall alta del riu Magre que forma l’eix del municipi, a la qual s’afegeix el vessant esquerre del Cabriol límit meridional Forma el sector oriental de l' altiplà de Requena , nucli de la comarca, limitat de N a s per les serres d’El Tejo 1 251 m alt, de les Cabrelles 963 m i de Martès 931 m als Tres Mojones Més de la meitat del territori no es conrea i és ocupat en gran part per masses de pins que formen importants boscs El 1989, el municipi de Requena encara dedicava el 49% de la seva superfície a l’agricultura, sobretot…
beja
Lingüística i sociolingüística
Llengua cuixítica el nom indígena de la qual és to-bedawye
, parlada pels beges de la zona central del país.
camp semàntic
Lingüística i sociolingüística
Àrea coberta, dins el domini de la significació, per un mot o un grup de mots d’una llengua (semàntica).
forma
Lingüística i sociolingüística
Sistema de regles amb el qual la llengua organitza la substància lingüística, a la qual s’oposa com a tal.
Aquesta oposició es manifesta al nivell d’expressió on la substància és el so descrit segons la física, i la forma és l’organització abstracta de la subtància fònica i al nivell de contingut on la substància fònica és l’objecte d’estudi per part de la semàntica, i sobre ella hom projecta la forma del contingut
flamejat | flamejada
flamejat
Heràldica
Dit de la peça longitudinal ondada, un dels extrems de la qual acaba en punta, com una llengua de foc.
linguat | linguada
Heràldica
Dit de l’au, el rèptil i altres animals alats amb la llengua d’un esmalt diferent del del cos.