Resultats de la cerca
Es mostren 10008 resultats
Ferran Toutain i Gibert
Literatura
Escriptor, corrector i traductor.
Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb diversos…
Roser Amadó i Cercós

Roser Amadó i Cercós
B01 Arquitectes
Arquitectura
Arquitecta.
Titulada el 1968 per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, s’especialitzà en urbanisme i sostenibilitat Juntament amb l’arquitecte Lluís Domènech i Girbau , amb qui treballà des del 1974, aportaren una visió funcional entre arquitectura i ciutat i excelliren en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003, Premi Nacional d’Urbanisme 1986 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de…
Sant Martí de Fonollar
Església
Església del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir), al sector pla del terme, a la vall del Tec.
La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals La capçalera, rectangular, és més estreta Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt , fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de Mafalda o…
castell de Besora

Restes de l’antic castell de Besora
© Òscar Fernández i Marín
Castell
Antic castell, molt enrunat, situat dins el terme de Santa Maria de Besora (Osona), aturonat a 1.092 m d’altitud, a ponent del poble.
De l’església, romànica segona meitat del segle XI, resta una bona part del campanar quadrangular, de tres plantes i de la façana, i un porxo, del segle XII El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades pel bisbe Gotmar de Vic al monestir de Sant Joan de les Abadesses Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell 992-1018 Restaurada el 1580, l’església del castell fou parroquial de Santa Maria de Besora…
Àrguines
Monestir
Antic monestir mercedari de Santa Maria d’Àrguines
situat prop d’Algar (Camp de Morvedre), pertanyent a la diòcesi de València i, fins el 1278, que passà al terme de Sogorb, a la baronia de Torres Torres.
Es troba al pla d’Àrguines a l’esquerra de la rambla d’Àrguines , límit entre el Camp de Morvedre i l’Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, a l’indret on convergeixen els termes de Sogorb, Alfara de la Baronia, Algar i Algímia de la Baronia, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d’aquests dos darrers municipis Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d’Algar, el qual el donà als mercedaris, que hi establiren la comanda d’Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l’orde A conseqüència d’haver estat assaltat pels moriscs…
terciari secular
Cristianisme
Persona civil o eclesiàstica secular que segueix l’espiritualitat d’un orde aprovat, amb una constitució o regles especials autoritzades per la Santa Seu.
Els terciaris seculars constituïen un grup d’adeptes dels antics ordes que, sense estar sotmesos als vots i als estatuts, seguien i fomentaven llur espiritualitat Inicià aquesta modalitat Francesc d’Assís el 1209 i n'obtingué l’aprovació del papa el 1221 Fou imitada per altres ordes religiosos augustinians 1401, dominicans 1405, servites 1424, carmelitans 1450, mínims 1506, trinitaris 1751, premonstratencs 1751 i oblats de Sant Benet 1871 Els terciaris franciscans tingueren personatges importants de la vida catalana i una llarga tradició, des de Ramon Llull a Jacint Verdaguer A partir dels s…
plant
Literatura
Gènere poètic derivat del planctus llatí medieval, cant funeral destinat a lamentar la mort d’alts personatges polítics i religiosos que requeria una estructura de continguts i composició força estricta.
Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre , el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el Plant fet per la mort del rey En Ferrando…
taifa de Mallorca
Història
Taifa independent que comprenia les Illes Balears, constituïda entre el 1076 i el 1078 com a conseqüència de la derrota dels Banū Muǧāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.
El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtaḍī, se n'autoanomenà emir En temps del seu successor, Mubāšir Nāṣir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisanocatalana 1114-15 contra les Illes L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203 Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per…
conestable
Història
A la corona catalanoaragonesa, cap suprem de l’exèrcit reial amb les mateixes atribucions militars que el senescal
(extingit el 1358).
El títol de conestable fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó el 1369, a favor del seu fill Martí Aquest, en esdevenir rei 1369, donà la conestablia al seu parent Jaume de Prades, que també fou almirall de la corona per la qual cosa sembla que ambdues dignitats es confonien sovint Mort Jaume de Prades sense fills mascles 1408, sembla que el càrrec estigué molt de temps vacant, fins que, el 1463, Joan II el donà a Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica Mort aquest 1467, la dignitat passà a Joan Ramon Folc de Cardona, comte de Prades i primer duc de Cardona, i romangué vinculada com un…
Pere Xatruch
Militar
Militar.
El 1802 emigrà, junt amb el seu germà Ramon i amb Esteve Guardiola, a Amèrica i arribà i s’establí a Hondures Ell i els seus germans es van dedicar a l’explotació de les conegudes mines de plata a San Antonio de Oriente Després s’establí a Choluteca, on es casà amb Eugenia Villagra, amb la qual va tenir dos fills, que van destacar en la vida militar d’aquest país Pere, que arribà a ser coronel, i Florenci, gran general que lluità a Hondures, El Salvador i Nicaragua El cèlebre i molt temut exèrcit de Florenci Xatruch prengué entre el poble el nom estrafet de catrucho D’aquí ve que actualment…