Resultats de la cerca

Practicà nombrosos esports Jugà a hoquei sobre patins amb el Club Patí Voltregà i l’Inriva, equip filial del club de Sant Hipòlit, fou campió d’Espanya d’esquí nàutic i pilot de rallis Com a dirigent, formà part de la junta directiva del Reial Club Deportiu Espanyol 1975-89 i presidí la Federació Espanyola d’Esquí Nàutic 1973-78 i la Federació Internacional d’aquest esport 1983-91 També dirigí la Federació Internacional de Patinatge 1990-2004 i durant el seu mandat l’hoquei sobre patins fou esport d’exhibició als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i, el 2004, la Federació Catalana…

Fill d’Enric Estruch Giner, promotor de la vela al Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, entitat que des del 1993 organitza una competició d’optimist que porta el seu nom Membre del CNAM, disputà dos Campionats del Món de la classe optimist 1971, 1972, en el darrer dels quals assolí la medalla d’or amb Tomàs Estela, Jorge Martí i els germans Eduard i Jordi Fornells En la classe 470 fou campió de Catalunya 1976 amb Emili Gras I en creuer fou tripulant del Catalunya en la primera volta a Espanya 1983 i campió de Catalunya de la classe VI-VII amb el Tauró 1988 Fou declarat millor esportista nàutic…

Format en el món del kàrting, començà a competir des de ben jove, i continuà per diverses fórmules de promoció a Europa, com la Euroformula Open i la GP3 Series, abans de competir a la Super Formula japonesa el 2019, any en què també debutà a la IndyCar La seva consolidació arribà el 2021 quan, amb l’equip Chip Ganassi Racing, guanyà aquesta competició El 2023 i el 2024 revalidà el títol Conegut pel seu estil de conducció precís i estratègic i la seva regularitat, també ha estat pilot de proves de Fórmula 1 i pilot reserva de McLaren el 2022 i el 2023 L’any 2025 guanyà les 500…

El 1994 fou ampliat i transformat en Institut Català de Recerca en Ciències Socials ICRECS És l’estructura de recerca de la Universitat de Perpinyà dedicada al conjunt de les temàtiques catalanes, amb branques de llengua i literatura, història i ciències humanes i socials fa especial atenció a la Catalunya del Nord, Andorra i els països de la Mediterrània nord-occidental Ha estat reconeguda per l’Estat francès i és responsable d’un equip doctoral Les investigacions en curs –sobre temes de frontera i les identitats– se centren sobre l’espai català i desenvolupen àmbits com la…

Les restes, consistents en una setantena de fragments d'un esquelet, foren descobertes l’any 2011 al jaciment de  Can Mata  els Hostalets de Pierola, Anoia La presentació dels resultats de les reconstruccions i de les anàlisis tingué lloc l’octubre del 2015, a càrrec d’un equip d’investigadors de l' Institut de Paleontologia ‘‘Miquel Crusafont’’  ICP, i foren publicats en la revista Science L’exemplar reconstruït és una femella d’uns 4 o 5 kg de pes, de règim frugívor i hàbits arborícoles que visqué fa uns 11,5 milions d’anys Aquesta localització cronològica la situa en un…

Membre del Club Natació Barceloneta, formà part de l’equip que l’any 1969 es proclamà campió de Catalunya després de vèncer el CN Barcelona i trencar així els seus seixanta-dos anys d’hegemonia També fou campió d’Espanya de primera categoria 1970, 1973, 1974 Estudià periodisme, i un cop retirat com a jugador professional, treballà en diversos mitjans, com el diari Sport i Televisió Espanyola 1976-2007, on fou director del programa Estadio 2  1984-2007 Des de l’any 2007 estigué vinculat a les directives del CN Atlètic-Barceloneta i de la Federació Catalana de Natació De la…

Soci del Club de Tennis de la Salut des de l’any 1950, fou membre de la seva junta directiva 1958-72 i fou declarat soci d’honor de l’entitat L’any 1960 impulsà la fundació de l’escola de tennis del club, pionera a l’Estat espanyol Entre el 1962 i el 1972 fou membre electe i tresorer de la federació catalana i directiu de l’espanyola, de la qual fou vocal 1966-70 En el mateix període fou capità de l’equip espanyol de la Copa Galea, i aconseguí dos títols 1968, 1969 Endegà diversos torneigs, entre els quals destaquen la Copa Internacional Valerio i el Campionat Salvador Viada Rebé…

Amb la família es traslladà de ben petit a Barcelona Jugava sense careta de protecció La temporada 1952-53 fitxà pel FC Barcelona i, posteriorment, jugà amb el Creu Roja de Barcelona 1953-56, el RCD Espanyol 1956-60, l’Igualada HC 1960-63, el CP Vilanova 1963-66, el CH Mataró 1966-69 i el FEMSA de Madrid 1969-71, equip que també entrenà Guanyà quatre Campionats d’Espanya 1953, 1957, 1964, 1967 i quatre de Catalunya 1958, 1964, 1966, 1968, una Lliga de divisió d’honor 1968 i una altra de primera divisió 1970 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió del món 1955, 1964 i d’Europa 1955, 1957…

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà com a davanter a l’OK Lliga el 2005 Jugà en l’Igualada Hoquei Club 2009-11, el Club Hoquei Lloret 2011-13, el Forte dei Marmi italià 2013-18 i el Girona Club d’Hoquei en l’OK Lliga 2018-19 La temporada 2019-20 fitxà pel Valdagno italià Amb l’equip del Forte dei Marmi guanyà la Lliga italiana 2014, 2015, 2016, la Copa d’Itàlia 2017 i la Supercopa italiana 2014, 2017 Amb la selecció espanyola fou campió d’Europa juvenil 2006 i campió del món júnior 2007, 2009, i el 2012 debutà amb l’absoluta i guanyà el Campionat d’Europa 2012 i del…

Jugà a bàsquet al Club Bàsquet Igualada 1980-87 i a rugbi al Club Esportiu INEF de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya universitari L’any 1986 s’introduí en l’hoquei sobre patins a l’Igualada Hoquei Club com a preparador físic, tasca que feu fins el 1995 Fou l’entrenador del primer equip 1995-2000 formant tàndem amb Joan Pont, etapa en què guanyà tres Copes d’Europa 1996, 1998, 1999, tres Supercopes d’Europa 1996, 1999, 2000, una Lliga 1997 i una Lliga Catalana 1999 Posteriorment fou el segon de Jordi Camps a la selecció catalana 2003-06, amb la qual guanyà el…