Resultats de la cerca
Es mostren 11916 resultats
Castell de Gurb
Situació El castell de Gurb és situat al centre de la Plana de Vic, dalt un turó que es troba darrere el petit nucli que forma la parròquia Per arribar-hi, cal situar-se a l’església de Sant Andreu, des d’on cal dirigir-se al cementiri, punt d’arrencada d’un camí petit que porta al turó que s’aixeca darrere l’església També s’hi pot accedir pel costat de migjorn, agafant la carretera de Vic a Prats de Lluçanès Entre els punts quilomètrics 3 i 4 hi ha, a mà dreta, un camí de carro que porta al Mas Romeu, des d’on es pot pujar al castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei…
Josep de Ribas
Militar
Militar d’origen català.
Fill de Josep de Ribas Boyons, militar barceloní al servei de Carles de Borbó futur Carles III d’Espanya que el 1734 conquerí el regne de Nàpols als Àustria, i de la noble angloirlandesa Margarida Plunkett, seguí la carrera militar Recomanat per l’almirall Orlov , que comandava la flota russa contra els otomans a la Mediterrània, lluità a la batalla de Çeşme 1770 i posteriorment, seguint Orlov, serví a l’exèrcit de Caterina II de Rússia Es russificà el nom com a Ossip Mikhailovič Deribas , i el 1774 arribà a capità El casament amb una dama de companyia de la tsarina, Anastassija Ivanovna…
Toro

Plaça Major de Toro
jacinta lluch valero (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la província de Zamora, Castella i Lleó, a la riba dreta del Duero.
És un centre agrícola i ramader Fou fundada en temps d’Alfons III de Castella pel seu fill Garcia, i fou repoblada per un important nombre d’elements mossàrabs A la mort de Ferran I 1065, Toro i la seva comarca, amb la condició de restar sotmesa al regne de Lleó, passà en herència a la infanta Elvira, que en detingué la senyoria fins a la mort 1101 Alfons VII n'establí els límits del terme 1153, i Alfons IX li donà una forta empenta repobladora 1222 en atorgar furs a la ciutat, més tard ratificats pel seu fill Ferran III Durant l’etapa que governà la plaça Maria de Molina, muller…
baronia de Santa Pau
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.
Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…
Gaspar Gil Polo
Literatura
Escriptor en castellà.
Fill de Jeroni Polo i d’Isabel Ursola Gil, avantposà el cognom de la mare al del pare Notari, escrivà de la batllia i, més tard, coadjutor del mestre racional del Regne de València 1572 El 1579 cedí el càrrec al seu fill Julià i passà a Barcelona Citat per Joan Timoneda en un romanç publicat al Sarao de amor 1561 i Palmireno 1567, sonets d’ell figuren a Primera part de la Carolea 1560, de Sentpere, i a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo 1563, de Girón de Rebolleda Era ja conegut, doncs, quan el 1564 publicà la seva famosa Primera parte de Diana enamorada ,…
,
Pere Nolasc
Sant Pere Nolasc segons una imatge de Nicolau Traver
© Museu Diocesà de Barcelona - Fototeca.cat
Història
Fundador de l’orde de la Mercè.
Es diu que era d’origen provençal i que exercia de mercader a Barcelona des d’abans del 1210 La tradició el fa fill del poble de Mas Santaspuellas Llenguadoc, bé que la darrera hipòtesi el fa fill de Barcelona, d’una família de Provença establerta a Sant Martí de Provençals Sembla que era el prepòsit o director d’una confraria de cavallers, de ciutadans i de clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i que recaptaven almoines per a rescatar captius El 1218, basant-se en la miraculosa aparició de la Mercè , la confraria es constituí orde El 19 d’agost d’…
Guillem de Peralta i Sclafani
Història
Tercer comte de Caltabellotta i segon de Sclafani i vicari de Sicília.
Fill de Guillem i net de Ramon Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l’infant Joan de Sicília, duc d’Atenes i de Randazzo Durant el turbulent regnat de Frederic III observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona contribuí a la defensa de l’illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s’uní a la rebellió Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia 1356, el càrrec de capità de guerra de Sciacca 1358 i la…
Xerxes I de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (486-465 aC).
Fill de Darios I i d’Atossa, pujà al tron malgrat no ésser el primogènit, perquè, segons que diu una inscripció seva a Persèpolis, el déu Ahura Mazdā així ho volgué De fet, Atossa, filla de Cir el Gran i germana de Cambises, era molt més influent a la cort que una filla de Gobries, de la qual Darios I havia tingut el seu primer fill, Artobazanes Menys capaç que el seu pare, Xerxes I esclafà primerament la revolta dels egipcis 484, que s’havia produït al final del regnat anterior 486, i després la de Šamaš-irba, que s’havia proclamat rei a Babilònia, abans d’enfrontar…
Josep Morató i Grau
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Collaborà a La Veu de Catalunya des del 1895 El 1899 entrà a la redacció del diari i entre el 1910 i el 1918 en fou redactor en cap També collaborà a Lo Teatre Regional Fou un dels fundadors del setmanari Cu-cut 1902, en què exercí la crítica teatral des de la secció “A ca la Talia” amb el pseudònim Virolet Collaborà també a La Illustració Catalana , Garba i Teatràlia , entre d’altres Dirigí la revista En Patufet després d’Aureli Capmany Als Jocs Florals de Barcelona del 1906 guanyà la copa d’argent amb la prosa El fill de la nit i l’any següent en fou mantenidor…
,
Sala Gaspar
Galeria d’art inaugurada a Barcelona l’any 1909.
Fundada per Joan Gaspar i Xalabarder, a partir d’una botiga de marcs i estris de pintura, era situada al carrer del Consell de Cent de l’Eixample barceloní i compaginà aquesta activitat amb la de sala d’exposicions Els primers vint anys i escaig mostrà l’obra de Nonell, Casas o Meifrèn, entre d’altres El 1927, quan es convertí exclusivament en galeria d’art, adoptà el nom de Sala Gaspar i el fundador incorporà a la direcció de la galeria el seu fill Miquel Gaspar i Paronella i el seu nebot Joan Gaspar i Paronella Després de la reobertura de la sala en acabar la Guerra Civil…