Resultats de la cerca
Es mostren 9863 resultats
Giacomo Bonavia
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor italià.
Dirigí les obres de la renovació d’Aranjuez i collaborà en la construcció del palau reial d’aquesta ciutat És autor de l’església dels Sants Just i Pastor actualment de Sant Miquel a Madrid
Eduard Palanca i Asensi
Història
Política
Polític.
Residí gairebé sempre a Andalusia i a Madrid Advocat i republicà, partidari de Salmerón, fou diputat a corts 1869, membre de les corts constituents de la república i, durant aquest règim, ministre d’ultramar 1873
Jesús Ulled i Altemir
Periodisme
Història del dret
Periodista i advocat.
Vinculat al partit radical d’ALerroux, fou tinent d’alcalde de Barcelona, sotssecretari del ministeri de treball a Madrid i president del Sindicat de Periodistes de Barcelona Autor de l’obra teatral El diví vagabund
Josep Teixidor i Busquets
Pintura
Pintor.
Dedicat primer a la metallisteria, conreà més tard la seva antiga vocació pictòrica Com a paisatgista, exposà a Madrid i a Barcelona, on fou premiat el 1866 És pare dels artistes Modest i Pepita Teixidor
Adolfo Aldana Torres
Futbol
Futbolista.
Davanter que acabà en la posició de migcampista, jugà al Real Madrid i el Deportivo de la Corunya abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol 1996-98 Jugà al Mèrida abans de retirar-se
Tres idiomes universals. 1844-1893
La idea de construir idiomes artificials d’ús universal es configurà plenament en temps de la Illustració, i es difongué al segle XIX, parallelament a les revolucions liberals S’elaboraren més de 200 idiomes artificials, els autors dels quals pertanyien, en general, a les nacions cultes del centre i del nord d’Europa, amb llengua pròpia i de petites dimensions Des dels Països Catalans, per camins ben diversos, es feren algunes contribucions interessants per a combatre la maledicció bíblica de la Torre de Babel, tan singulars, que la primera es publicà a la Xina, a Macau i a París la segona, a…
estètica
Música
En un primer moment, i recollint els ecos del sentit de la paraula grega d’on prové (aísthesis, ’sensació'), estètica fa referència a la sensibilitat i, per extensió, a la reflexió sobre aquesta.
En un sentit més vague i acadèmic, l’estètica és la part de la filosofia que es dedica a pensar de forma general el significat de termes com ara "bell", ", "mimesi", "expressió", etc, o també la relació entre les diferents arts En un sentit més precís, més enllà d’una rígida disciplina de la institució de la filosofia i més ençà d’un discurs que parasita l’art sense aportar-li res, l’estètica és sobretot la pregunta "com i què pensa una obra d’art" La història d’aquesta pregunta i de les seves respostes començà a mitjan segle XVIII Fou llavors que sorgí la idea que el contingut de pensament…
Bibliografia sobre fongs i líquens
MIXOMICETS Obres generals de consulta Alexopoulos, C J 1973 «The Myxomycetes» In G C Ainsworth F K Sparrow i A S Sussman eds «The fungi», vol 4B, p 39-60 Academic Press, Nova York Bonner, J T 1967 «The cellular slime molds» Princeton University Press, Princeton Emoto, Y 1977 «The Myxomycetes of Japan» Sangyo Tosho Publishing Co, Tokio 263 p Gray, W D i C J Alexopoulos 1968 «Biology of the Myxomycetes» Ronald Press Co, Nova York López-Sànchez, E, M Honrubia, E Gracia i F J Gea 1987 «Revisión bibliográfica sobre la biología de los Mixomicetos» Serie Micológica, Univ de Múrcia Karling, J S 1968…
Bibliografia sobre el marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents…
Felip de Borbó és nomenat rei de Castella (Felip V)
Felip de Borbó és nomenat rei de Castella Felip V a les Corts de Madrid, mentre Lluís XIV envaeix els Països Baixos, els Estats Generals dels quals es mostren poc predisposats a acceptar el nou monarca