Resultats de la cerca
Es mostren 1217 resultats
Duran
Llinatge de comerciants barcelonins que obtingué la ciutadania honrada al segle XVII.
El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran , adroguer i ciutadà de Barcelona El seu fill Josep de Duran i Móra mort el 1735 obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades , de Miquel de Duran i de Muxika mort el 1737, prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika , senyor de…
Castell de Lledó d’Algars
Art romànic
El terme de Lledó fou ocupat a l’inici del segle XII per Alfons el Batalleri definitivament conquerit a partir del 1151 per la família de cavallers cognomenada Cambrils, que lluitaven amb les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV El primer esment del castell de Lledó és del 1184, any en què Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils van infeudar a Bernat Ballester i al seu oncle avi, Domènec Ferrer d’Ulldemolins, el castell de Lledó i el vilar d’Arenys amb les seves afrontacions El 1209 el rei Pere I va concedir al bisbe de Tortosa, Gombau de Santaoliva, els castells de Lledó i…
Sant Sadurní (la Pobla de Roda)
Art romànic
A migdia del poble de Sant Esteve del Mall hi ha les ruïnes d’aquesta església, documentada ja al començament del segle XI Consta el 1124 com a sufragània de Sant Esteve del Mall També deixà empremtes a l’onomàstica de la rodalia així trobem, el 1186, Pere de Santsadurní, “noble senyor”, o Domènec de Santserni, el 1385 De l’església de Sant Sadurní només han pervingut escasses restes, que permeten veure que la seva estructura era la d’un temple d’una sola nau, amb una capçalera segurament formada per un absis semicircular, ara molt desfigurada per l’embardissament L’església era construïda…
Església del Pont (Balaguer)
Art romànic
Sant Pere d’Àger tingué drets, a més de sobre l’església de Santa Maria de la Suda, sobre una altra església balaguerina, l’origen de la qual es desconeix, situada vora el pont de la ciutat, a la riba esquerra del riu El 1202, almenys, ja existia en aquesta data, l’abat d’Àger Ramon de Rubió encomanà al capellà de la Suda el culte i la custòdia d’aquesta esglesiola situada, possiblement, on avui hi ha el convent de Sant Domènec L’església del pont estava sota la jurisdicció exclusiva d’Àger i no hi tenia cap dret el bisbe urgellenc Es desconeix l’advocació d’aquesta capella i no n’hi ha…
Francesc Comes
Fragment de Salvator Mundi , pintura signada i datada de Francesc Comes (església de Santa Eulària, Palma de Mallorca)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor de l’escola mallorquina.
Chandler Post l’anomenà Mestre d’Inca Actiu a Xàtiva el 1382 Entre les seves obres sobresurt Salvator Mundi 1395 signat i datat— església de Santa Eulària, de Palma , el retaule de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Vicent , procedent de Sant Domènec museu de la Llotja de Palma , el Sant Jordi d’Inca Societat Arqueològica Lulliana, Sant Cristòfor Santa Creu, Mallorca, La Mare de Déu i àngels músics ermita del Puig, Pollença i d’altres El 1395 li foren pagats dos retrats —no localitzats— del rei Ricard II d’Anglaterra i d’un cert duc d’Anglaterra Dins l’estil gòtic internacional representa, amb…
Jacinto Guerrero y Torres
Música
Compositor castellà.
Es formà a l’Escolania de la catedral de Toledo, dirigida llavors per Lluís Ferré Domènec, i posteriorment estudià al Conservatori de Madrid amb Benito Laparro i Conrado del Campo Finalitzats els estudis, ingressà com a violinista a l’orquestra del Teatro Apolo de Madrid La seva primera estrena no arribà fins el 1921 amb la presentació de La Alsaciana al Teatre Tívoli de Barcelona Fou amb aquest títol que J Guerrero inicià una destacada trajectòria com a compositor de sarsueles, per la qual cosa ha estat considerat un dels darrers compositors lírics espanyols Títols com Los gavilanes 1923, El…
Revista Social
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en castellà apareguda a Barcelona des del 1902 fins al 1922.
Vinculada de primer a l’Acció Social Popular del jesuïta Gabriel Palau, divulgà els postulats del sindicalisme catòlic i la doctrina social de l’Església, i informà àmpliament sobre els moviments obrers cristians d’arreu d’Europa, i fou, en alguns aspectes, precursora de l’ideari de la democràcia cristiana Des del 1917 esdevingué òrgan d’Acció Popular, autodefinida com a institució nacional de cultura i propaganda socials, i limità més el seu contingut al terreny teòric, fins que, el 1922, fou substituïda per Catalunya Social N'era director el sociòleg Ramon Albó i Martí, i entre els…
Nicola Pisano
Escultura
Escultor italià.
Hom n'ignora l’origen i la formació El 1262 és documentat a Pisa, on esculpí la trona del baptisteri, i entre el 1266 i el 1268 ho és a Siena, on féu la trona de la catedral en collaboració amb el seu fill Giovanni i amb Arnolfo da Firenze, Donato i Lapo Hom li atribueix el Davallament d’un dels timpans de la catedral de Lucca ~1259 i el projecte de l' Arca de sant Domènec a Bolonya 1264 Amb els seus deixebles, entre ells fra Guglielmo, féu també la Fontana Maggiore de Perusa 1278 El seu estil acusa en una primera època una forta influència del classicisme romà, probablement après a la cort…
Joan Rico i Vidal
Història
Patriota.
Ingressà en l’orde franciscà El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i…
Antoni Ginebreda
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina