Resultats de la cerca

Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la…

Vida Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb GM Casini i F Gasparini Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711 Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G Tartini A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí Després d’un breu sojorn a Praga anà a…

No inicià els estudis musicals fins a quinze anys el 1831 ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1833 fou mestre de cor a Würzburg Influït per Beethoven i Weber, escriví en aquesta època la seva Simfonia en do , única obra seva d’aquest gènere Atret per l’òpera, cap al 1833 compongué Die Feen ‘Les fades’, que restà inèdita fins el 1888, i La prohibició d’estimar 1836, que no tingué èxit En aquesta època el seu model era, fins a un cert punt, la grand’ opéra de Meyerbeer i les òperes de Weber, la influència del qual es palesà encara en les dues següents Rienzi , que pogué estrenar a …

Deixeble a Leiden 1621-23 dels pintors italianistes Jacob Isacszoon van Swanenburch i Jacob Symonszoon Pynas El 1624, a Amsterdam, freqüentà el taller de Pieter Pieterszoon Lastman, el qual hom creu que conegué l’art de Caravaggio Aquest mateix any obrí el seu estudi a casa dels seus pares L’any 1631 es traslladà definitivament a Amsterdam Es casà 1634 amb Saskia dona rica que li donà la tranquillitat econòmica i humana i la possibilitat a la seva afecció colleccionista, que morí el 1642 després d’haver-li donat l’únic fill que sobrevisqué, Titus Hom pot parlar de Rembrandt des d’una visió…

Vida Feu els primers estudis musicals amb l’organista de Marsov i cap al 1752 estudià amb el del seu poble, A Ebran El 1757 ja era organista a Opocno Tres anys després, gràcies a la intervenció de la comtessa Schaffgotsch, que n’havia quedat impressionada, es traslladà a Viena Allà estudià amb D von Dittersdorf, i aviat impartí classes IJ Pleyel fou alumne seu Amb un segon mecenes, viatjà alguns anys per Itàlia 1769-71, on conegué CW Gluck i pogué estrenar les seves òperes Demofoonte i Il trionfo di Clelia Roma, 1770 De retorn a Viena, i per la seva incipient malaltia mental, no li fou…

Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…

Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…

Emil Nolde i Max Pechstein s’hi adheriren el 1906, bé que el primer per un temps molt breu El 1907 s’hi adherí l’holandès Kees van Dongen, i el 1910 ho féu Otto Müller En formaren part, també, el suís Cuno Amiet i el finlandès Axel Gallén-Kallela Inicialment reuní aquests artistes en grup una actitud antiimpressionista que defugia el decorativisme i la sensibilitat del goig sensible per tal d’enfrontar-se amb la natura des d’un angle crític que hi projectava, mitjançant la deformació expressiva, la reacció dramaticosubjectiva de l’artista D’ací que calgui veure en aquest grup la primera…

Vida De petit cantà al cor de l’església de la seva vila natal i el 1909 començà a estudiar piano amb John Heintze al Conservatori de Malmö Més tard es traslladà a Estocolm, on continuà la seva formació al conservatori 1915-19 amb R Andersson piano i E Ellberg composició L’any 1919 debutà com a director d’orquestra a Norrköping amb una obra pròpia, les Tres peces de fantasia El 1920 era a Dresden estudiant direcció orquestral amb Kurt Striegler i piano amb Richard Buchmayer, i l’any següent tornà al seu país natal El 1923 fou nomenat vicepresident de la secció sueca de la…

Vida Feu els estudis musicals a Parma i en aquesta mateixa ciutat començà la seva activitat d’autor d’òperes amb Orphée et Euridice el 1791 El 1792 fou nomenat mestre de capella de la cort de Parma i les seves òperes començaren a ser representades amb èxit a les ciutats italianes més importants Cinc anys més tard anà a Viena, on dirigí l’Òpera Italiana Del 1803 al 1807 ocupà el càrrec de mestre de capella a Dresden, on foren molt apreciades les seves obres Camilla ossia il sotterraneo 1799 estrenada a Barcelona el 1804, Achille 1801, Ginevra degli Almieri 1802 i Leonora ossia l’…