Resultats de la cerca

Estudià composició i violí a la Schola Cantorum i composició amb M Ravel El 1947 esdevingué vicepresident de la secció francesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i el 1949 fou associat del Consell Musical de la UNESCO Des del 1947 fou professor d’estètica i cultura musical al Conservatori de París Guanyà una àmplia reputació a través d’un programa radiofònic que difonia i popularitzava la música clàssica, i del qual posteriorment es feu un llibre Dirigí L’Histoire de la Musique per a l’Encyclopédie de la Pléiade 1960-63 i exercí la crítica musical en les…

Fill de Jean-Féry Rebel, a tretze anys tocava en l’orquestra de l’Acadèmia Reial de Música i deu anys després obtingué el dret de successió per a ocupar el lloc que deixà vacant el seu pare als 24 Violons du Roi Fou amic íntim del també violinista i compositor François Francoeur El 1726 tocaren plegats al Concert Spirituel i estrenaren l’òpera Pirame et Thisbé , composta per tots dos D’aquesta manera iniciaren una collaboració que durà més de quaranta anys, al llarg dels quals escriviren nombroses obres escèniques Ambdós compositors defensaren Rameau i l’estil francès durant la Querelle des…

D’origen humil, de petit aprengué l’harmònium i el violí sense l’ajut de cap mestre Aviat es decantà pel cant, que començà a estudiar també de manera autodidàctica El 1955, i només amb aquesta formació, fou contractat per a cantar a l’Òpera de París, on debutà amb Romeu i Julieta després d’una audició a la qual es presentaren nombrosos candidats El 1963 hi interpretà el paper de Golaud Pelléas et Mélisande i l’any següent participà en la producció de Maurice Béjart de La damnation de Faust Destacà especialment en els grans papers de baix, com Mefistòfil Faust , Felip II Don…

Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire , que edità fins…

Ingressà al conservatori de la seva ciutat natal el 1853 i fou deixeble d’Ambroise Thomas i François Benoist Debutà el 1863 i de seguida fou contractat per Pablo de Sarasate, de qui fou acompanyant en diverses gires La puresa del seu so i l’extrema precisió que aconseguia en l’execució li valgueren el reconeixement del públic i la crítica El 1887 obtingué una plaça de professor al Conservatori de París, on fou mestre de la nova generació de pianistes francesos, entre els quals A Cortot i R Casadesus El 1889 oferí un recital amb clavicèmbal, i de seguida fundà la Societat d’…

Catedràtic d’història moderna de la Sorbona 1955-77, fundador i director 1958-77 de l’Institut de Recherche sur la Civilisation de l’Europe Moderne, president del Comité Français des Sciencies Historiques 1970-75 i, d’ençà del 1977, membre de l’Institut de France, s’especialitzà en l’Antic Règim francès És autor, d’entre altres, de Le XVIIIe siècle l’Époque des Lumières 1953, Les XVIe et XVIIe siècles 1954, L’assassinat d’Henri IV Le problème du tyranicide et l’affermissement de la monarchie absolue 1964, Fureurs paysannes 1967, La plume, la faucille et le marteau 1970, Paris, capitale au…

Era fill del també organista i compositor Isaac-François Léfebure-Wély 1756-1831, de qui rebé la primera formació musical Posseïdor de dots extraordinaris, amb tan sols deu anys ja podia suplir el seu pare en les funcions d’organista a l’església de Saint- Roch El 1832 entrà al Conservatori de París per estudiar piano amb F Benoist i composició amb HM Berton i F Halévy, al mateix temps que estudiava privadament amb A Adam i N Séjan Del 1847 al 1857 fou organista de l’església de la Madelaine, i a partir del 1863 ho fou de Saint-Sulpice Compositor de nombrosa música per a orgue L…

Rebé les primeres lliçons de violí del seu pare i també estudià amb LN Clérambault i JB Senaillé Després d’haver servit a la cort de Lorena, treballà com a violinista en les orquestres de l’Òpera de París i del Concert Spirituel des del 1739 Dotat d’un caràcter polèmic i un cert talent literari, destacà com a pamfletista Foren cèlebres les seves disputes amb illustres figures del segle XVIII francès, com ara Voltaire, JJ Rousseau i JJC de Mondonville El 1753 participà en la cèlebre Querelle des Bouffons, com a defensor de la música francesa i publicant dos pamflets contra…

Fill d’una família aristocràtica, compaginà la seva carrera política amb la musical Tingué com a mestres a JPh Rameau composició i A Dauvergne violí Entrà al servei de Lluís XV el 1762, i arribà a ser-ne confident Cap al 1773 viatjà per Suïssa i Itàlia, on visità Voltaire i N Piccinni En tornar a França fou nomenat director del Louvre, càrrec que ocupà fins a la mort de Lluís XV, el 1774 Durant la Revolució abandonà París, però fou arrestat a Rouen i, posteriorment, guillotinat Escriví cançons i una trentena de peces teatrals, principalment opéras-comiques , que tingueren un cert…

Membre d’una nissaga de músics d’origen català, fou deixeble de César Franck Dirigí en diferents teatres parisencs, i exercí també la crítica musical al periòdic "L’Aurore" Des del 1921 fou el director de l’escola de música americana de Fontainebleau, i el 1928 fou nomenat vicepresident de la Societat d’Autors, Compositors i Editors de Música de França Després de la Primera Guerra Mundial dirigí diferents enregistraments radiofònics Entre les seves composicions cal destacar Ballet des fleurs 1898, que es representà 150 vegades en un any, i d’altres obres escèniques en les quals destacava…