Resultats de la cerca
Es mostren 31515 resultats
Sant Amanç
Capella
Capella del municipi de Montoriol (Rosselló), al límit amb els de Calmella i Queixàs, a la dreta de la Canta-rana, que en aquest sector de capçalera rep el nom de riera de Sant Amanç o d’Oms
.
Sant Miquel de Monteia
Església de Sant Miquel de Monteia
Torrapipes (CC BY-SA 2.0)
Església
Església i antiga parròquia del municipi de Sales de Llierca (Garrotxa).
És situada en un sector muntanyós i encinglerat, sota els vessants orientals del puig de la Calma 1050 m Esmentada ja el 1228 com a parròquia després esdevingué sufragània de la parròquia de Tortellà, és un edifici romànic del començament del segle XIII amb elements que demostren l’existència d’un altre d’anterior, probablement del segle XI, d’una nau, absis semicircular i campanar d’espadanya Prop seu hi ha la masia de Montella El lloc fou de la baronia de Sales
Sant Tomàs de Casarilh
Vista exterior de l’església de Sant Tomàs de Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església romànica del poble de Casarilh (Viella, Vall d’Aran), a l’oest del nucli del poble.
L’edifici Malgrat el seu origen romànic, probablement del segle XII, l’església ha estat molt remodelada, amb el resultat que la seva primitiva estructura ha quedat totalment emmascarada per l’afegiment de diferents construccions Inicialment constava només d’una nau coronada a l’est amb un absis semicircular, el qual ha quedat inscrit dins un cos quadrangular i fa les funcions de sagristia Al mur sud s’obre una finestra espitllerada, coronada amb un arc monolític de mig punt, que podria ser romànica El campanar de torre es va construir al segle XVIII, però a la seva…
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
Sant Julià
Església
Antiga església desapareguda del municipi de Tarragona (Tarragonès), prop de la pedrera de Sant Julià, a la partida de la Garriga Petita, a la dreta del Francolí, alçada en commemoració del dia que el rei Jaume I conquerí Morella, iniciant la conquesta del Regne de València.
Sant Corneli
Santuari
Santuari del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del d’Aramunt, al cim de la serra de Sant Corneli (1 354 m alt.), continuació vers l’W de la serra de Carreu, que separa les conques de Dalt (Aramunt i Hortoneda de la Conca) i de Baix (Orcau).
Sant Jaume
Església
Caseria
Església del segle XV i caseria del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d’Olesa i d’Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s’uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d’Ustrell.
Sant Tomàs de Covildases
Capella
Antiga capella, avui mas de Sant Tomàs, del municipi de Vidrà (Osona) i demarcació religiosa de Sant Bartomeu de Covildases
.
Existia com a capella entre el 1229 i el 1345
Sant Baldiri
Raval
Raval del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al S del poble, vora la capella de Sant Baldiri. La primera vegada que s'esmenta el lloc fou en un document notarial del 1071 i la primera referència a l'església és del 1325. El 1679 hi fou dut l’antic altar de l’església parroquial, el qual fou dedicat el 1716 a la Mare de Déu de la Serra, quan l'església es refeu totalment.
El 1934, Isidre Nonell feu una restauració de l'església, però el 1936, fou incendiada i desaparegué la imatge de la marededeu. El 1946 fou restaurada pels feligresos.
Sant Esteve del Coll
Vista general de l’església de Sant Esteve del Coll, al municipi de Llinars del Vallès
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), al vessant septentrional de la Serralada Litoral, damunt la vall de la riera de Mogent, al SW de la vila.
El lloc és esmentat ja el 1024 L’església parroquial és poc anterior al 1574 Depengué dels domers, i després del rector, de Cardedeu Al començament del segle XIX pertanyia al baró de Llinars