Resultats de la cerca

Filla d’una soprano i d’un director d’orquestra, de ben petita es traslladà a l’Uruguai amb la seva família, on inicià la seva formació musical amb Carlota Bernard al Conservatori de Montevideo El 1958 debutà, en el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , al Teatro Solís de la capital uruguaiana, on fou una de les figures més aplaudides a partir d’aleshores Casada amb el baríton A Blancas, tornà a Europa el 1963 i el 1966 actuà en diversos teatres alemanys, en els quals tingué una gran acollida L’èxit l’acompanyà arreu del continent europeu guanyà el Concorso…

Es subtitulava “Periòdic d’acció del separatisme català a Sud Amèrica” Fundada per Manuel Massó i Llorens, s’edità a Montevideo, entre el 1928 i el 1930, impresa en català i castellà i en sortiren 40 números El contingut era de caràcter independentista i antiamericanista En la primera etapa, fins el número 24 del 1929, fou un periòdic més aviat de combat polític en la segona, a partir de la mort de Josep Abril i Llinés, es convertí en un magazín d’informació i articles culturals Arran de la retirada del dictador Primo de Rivera i de l’etapa política que s’obrí, deixà de publicar-se Entre els…

La primerenca emigració catalana a Buenos Aires, l’Argentina, l’Uruguai i Xile, i també Rio de Janeiro, fou possible gràcies a les línies regulars de la navegació a vapor i, alhora, a una població emprenedora que estava disposada a saltar a l’altra banda de l’Atlàntic Toponímia i presència catalana L’acció pública i privada d’aquesta emigració té una traducció molt clara en la toponímia de les diverses regions del Con Sud, que, des de F Delaisi 1929, se sap que formen part de l’Europa d’Ultramar Tipologia de la toponímia La toponímia catalana de l’Europa d’Ultramar inclou des de noms de la…

Estudià a Viena, on admirà G Mahler durant els seus últims anys com a director de l’Òpera Posteriorment es formà a Praga, i el 1911 hi fou contractat com a director del cor del Teatre Alemany Entre el 1912 i el 1919 treballà a Darmstadt El seu debut més celebrat fou el de Berlín, on el 1923 dirigí una reeixida producció de Fidelio que li suposà el nomenament de director musical de la Berliner Staatsoper, al capdavant de la qual estigué del 1923 al 1934 Durant aquest període estrenà Wozzeck , de Berg 1925, després de 137 assaigs d’orquestra, a més d’altres obres de compositors contemporanis…

Fou editada entre el 1922 i el 1927, en quatre volums, a Santiago de Xile, amb nombroses illustracions En el primer volum Joaquín Blaya Alende figura com a editor en el segon i tercer, Blaya i Giralt i en el quart J Giralt y Co El primer volum editat el 1922 fou dedicat als catalans de més relleu comercial residents a Xile el segon 1924 als residents a l’Argentina i al Paraguai el tercer 1925 als residents a l’Argentina continuació, al Paraguai i a l’Uruguai i el quart 1927 als residents a Cuba, Bolívia, l’Equador, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, Costa Rica, El Salvador, Guatemala…

Joan Capó i Pons fou deixeble predilecte del missioner William Thomas Brown bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença Dels seus fills, Josep Capó fou superintendent de Catalunya i Balears 1928 intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català 1924-28 Dels altres dos fills, Joan Capó fou pastor al Clot i al Poble Nou Barcelona, i també a Palma, Capdepera, Portocristo i Rubí i Samuel Capó mort el 1995 actuà a Maó i a Barcelona, on fou pastor Quant a la tercera generació, Alfred Capó ,…

Descendent de José Batlle y Ordóñez , i fill de Luis Batlle Berres Montevideo 1897 - 1964, el qual fou president de l’Uruguai en 1947-51 i 1955-56, es llicencià en dret a la Universitat de Montevideo 1956 i fou director 1948-73 del diari Acción Vinculat molt jove al Partido Colorado, molt influït per la seva família batllismo , fou diputat el 1958 reelegit el 1963, i en 1973-84 proscrit per la dictadura militar i detingut En 1985-90 i 1994-99 fou senador, i el 2000 guanyà, en coalició amb el Partido Blanco, la presidència de la república, càrrec des del qual afrontà la qüestió…

Resident a Montevideo, des del 1785, el 1791 passà a treballar a la companyia de la Real Renta de Tabacos y Efectos Participà activament en la vida municipal de Montevideo els darrers anys del domini espanyol al Riu de la Plata Durant el mandat del governador de Montevideo, Pascual Ruíz Huidobro 1804-07, i per lluitar contra la invasió anglesa del general Beresford, es formaren dues companyies de milícies d’infanteria, i Jaume Illa, en qualitat de tinent, s’afegí espontàniament a la segona El 1808 fou designat diputat per assistir al primer capítol obert de Montevideo —també en formava part…

Sacerdot escolapi, més tard abandonà l’orde i es féu soci d’una lògia maçònica Féu estudis de llatí a la Universitat de Barcelona i ensenyà en un centre escolapi L’any 1835, en acabar les guerres carlines, emigrà a Amèrica i 1836 s’establí a Montevideo, aconsellat pels escolapis Miquel Antoni Vilardebò i Josep Gestal, que li prometeren ajut governamental per fundar una escola Així doncs fundà el Colegio Escolapio de los Santos Apóstoles Felipe y Santiago 1836, considerat el primer collegi d’ensenyament elemental i mitjà de Montevideo, del qual fou director fins el 1857 Formà part de la…

El 1867 arribà a l’Uruguai i s’establí a Montevideo S’integrà al grup d’educadors del moviment renovador de l’escola uruguaiana, que animà i dirigí Pedro Varela Ensenyà al Collegi Universitari de Montevideo i fou director de les escoles d’experimentació de tercer grau i formador de molts mestres de l’època El 1882, durant la dictadura de Máximo Santos, se separà de l’escola pública per desavinences amb les autoritats dirigents Exercí el magisteri en institucions privades, d’entre les quals cal esmentar la direcció del Liceo Montevideano Fou director del Collegi San Francisco 1888…