Resultats de la cerca
Es mostren 2302 resultats
Federació Patronal de Catalunya
Història
Organització sindical patronal creada el 1919 per a contrarestar la força creixent de la CNT.
Presidida per Fèlix Graupera, reuní els sectors més intransigents de la burgesia industrial catalana, especialment de Barcelona Després de participar en la Comissió Mixta de Treball octubre de 1919, dictà el locaut de novembre del 1919 gener del 1920 que afectà uns 200 000 treballadors, impulsà la formació dels Sindicats Lliures i afavorí l’actuació del pistolerisme contra la CNT Volgué una política per part del govern clarament repressiva envers el sindicalisme obrer i en especial l’empresonament dels principals caps cenetistes, i aconseguí en aquest sentit la collaboració del…
Trevor Howard
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral britànic.
Format a la Royal Academy of Dramatic Arts de Londres, acabada la guerra es dedicà al cinema i adquirí una notable popularitat amb Brief Encounter 1945 També fou dirigit per Carol Reed a The Way Ahead 1944, The Third Man 1949 i An Outcast of the Island 1951 Installat a Hollywood, actuà a Around the World in 80 Days 1956 o The Roots of Heaven 1957, sense renunciar, però, a les seves arrels britàniques, paleses a Sons and Lovers 1960, Mutiny on the Bounty 1961, The Charge of the Light Brigade 1968, The Battle of Britain 1969, Conduct Unbecoming 1975, etc També dugué a terme una actuació…
Ferran Ariño i Barberà
Economia
Esport general
Empresari.
Economista de formació i directiu a la indústria farmacèutica, tingué una actuació destacada en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya , i en 1985-88 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya Impulsor, amb d’altres, de la Gran Enciclopèdia Catalana , fou director general de l’empresa a què donà lloc aquesta iniciativa Soci del Futbol Club Barcelona des del 1964, el president de l’entitat, Agustí Montal, l’incorporà el 1972 a la junta directiva, on romangué fins a la presidència accidental de Raimon Carrasco El 1978, en unes disputades eleccions, fou…
Melquíades Álvarez

Melquíades Álvarez
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà.
Començà la seva actuació parlamentària com a republicà oposant-se al govern Maura 1902-03 El 1912 fundà el Partido Reformista, que propugnava l’ accidentalisme amb el qual justificà l’entrada en el joc de les forces monàrquiques Amb tot, participà en l’assemblea de parlamentaris i mantingué relacions amb el comitè de la vaga general del 1917 Presidí el congrés en 1922-23 i s’oposà al cop d’estat de Primo de Rivera Instaurada la república, convertí el seu grup en partit liberal-demòcrata Diputat el 1933, prestà suport a la política del bloc de dretes i a la repressió dels fets del…
sacerdot obrer
Cristianisme
Prevere catòlic que exerceix l’apostolat participant plenament en el treball i vida dels obrers.
Dependent indirectament de l’apostolat laic anàleg de la JOC 1925 i de l’experiència de sacerdots als camps nazis, sorgí de la consciència que França era país de missió el 1943 aparegué el llibre d’HGodin La France pays de mission i de les institucions Mission de France i Mission de Paris Sota la protecció del cardenal ESuhard, els iniciadors foren M-RLoew es féu descarregador al port de Marsella, el bisbe AAncel de Lió, RVoillaume, HGodin i d’altres L’actuació decidida a favor dels treballadors suscità aviat l’oposició del catolicisme conservador i foren prohibits per Roma 1955…
Lucien Fugère
Música
Baríton francès.
Inicià la seva carrera el 1870 com a cantant als cabarets parisencs Al final del 1873 fou contractat al Teatre Bouffes-Parisiens, on participà en l’estrena de Madame l’archiduc i d’altres operetes d’Offenbach El 1877 actuà al Teatre de l’Òpera Còmica amb Les noces de Jeannette de Massé, actuació que inaugurà una carrera de més de trenta anys en aquest escenari Encara que també interpretà papers seriosos, com el de pare a Louise de G Charpentier, durant la seva llarguíssima trajectòria artística s’especialitzà en personatges còmics com Papageno, Fígaro, Sancho i Falstaff, i fins i…
Josep Maria Garcia
Literatura catalana
Sainetista.
Documentat a Barcelona el 1835, les seves obres, en prosa, foren estrenades per la companyia de Josep ↑ Robrenyo , que potser les hi encarregà pensant en les pròpies capacitats interpretatives, els anys de la primera guerra Carlina, i promovien la mateixa ideologia liberal de les seves Se li atribueixen L’estudiant de la berruga, o Fra Crospis a la Garriga i El pare Colau a Vacarisses, o Els facciosos atrapats Es degué moure sempre en cercles radicals que participaven d’una concepció propagandística de la literatura, fet que explicaria la seva actuació com a adaptador del…
Lluïsa Fons i Ruiz
Música
Soprano valenciana.
Començà la seva formació musical amb el seu pare i el 1879 es traslladà a Madrid per perfeccionar estudis de cant a l’Escuela Nacional de Música Alumna destacada, guanyà el premi de cant instituït per la cantant Cristina Nilsson El 1884 debutà al Teatro Real de Madrid amb El barber de Sevilla , de G Rossini La seva actuació fou un èxit complet i la crítica li dedicà molts elogis Cantà en diversos teatres de França i Itàlia i el 1889 l’empresari del Gran Teatre del Liceu Albert Bernís la contractà per a actuar a Barcelona amb l’òpera Lucia de Lammermoor , de G Donizetti A partir d…
Raquel Pierotti
Música
Mezzosoprano uruguaiana.
Estudià a la seva ciutat natal, on el 1977 obtingué el diploma en cant Debutà amb El barber de Sevilla al Gran Teatre del Liceu la temporada 1980-81, després d’haver guanyat diversos premis en concursos com ara el Francesc Viñas Poc després de la seva actuació a Barcelona, es presentà al Teatro alla Scala de Milà i feu una gira pel Japó amb la companyia dteatre italià El 1988 participà en un concert a Madrid amb motiu del 50è aniversari de la reina Sofia d’Espanya Ha actuat sovint al Liceu i el 1997 cantà al Teatro Real de Madrid Divinas palabras , d’A García Abril El 2000 reaparegué al Liceu…
Club Deportiu Masnou

Primer equip de la temporada 2011-12 del Club Deportiu Masnou
Club Deportiu Masnou
Futbol
Club de futbol del Masnou.
Fundat a l’agost del 1920, jugà durant moltes temporades a tercera divisió estatal, categoria que assolí per primera vegada la temporada 1971-72 en guanyar el campionat territorial preferent Tornà a ser campió de preferent les temporades 1974-75 i 1995-96 Jugà unes quantes edicions de la Copa d’Espanya, la primera, la temporada 1972-73 En aquesta competició destacà la seva actuació de la temporada 1979-80, en què caigué eliminat pel RCD Espanyol Disposa d’escola de futbol de base i juga a l’estadi municipal La temporada 2010-11 jugà de nou a tercera divisió Un dels fets més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina