Resultats de la cerca
Es mostren 1285 resultats
Lluís Quer i Cugat
Economia
Literatura catalana
Escriptor i comerciant.
President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional fou alcalde de Reus i diputat provincial Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , a El Crepúsculo , a El Eco del Centro de Lectura , de Reus Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà , la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900
,
Jaume Nuet i Minguell

Jaume Nuet i Minguell
Història
Polític.
Terratinent d’ideologia demòcrata, fou una figura destacada del règim amadeuista a Lleida Fou elegit diputat per Lleida 8 de març del 1871, senador 7 de maig del 1872, i dues vegades més diputat per Lleida 21 d’agost de 1881 i 1 de febrer de 1891 El rei Amadeu I el creà comte de Torregrossa el 2 d’octubre de 1871 El seu germà, Casimir Nuet i Minguell Torregrossa, 7 de febrer de 1834 - Barcelona, 2 de febrer de 1893 de mentalitat progressista, fou alcalde de Lleida 1869, president de la diputació de Lleida 1874 i governador civil de Terol 1874 i de Zamora 1874
Miquel Maurette
Literatura
Agronomia
Escriptor i agricultor.
Fill de masovers, cursà la instrucció primària a l’escola de Tuïr fins a dotze anys, i es dedicà a l'ofici de pagès De formació autodidàctica, escriví novelles i contes en francès Collaborà en diverses publicacions rosselloneses, i aplegà una tria d’aquestes composicions a Scènes de la vie rustique 1932 Els tres llibres amb què obtingué més ressò foren Le temps des merveilles , La crue , traduït al català pel mateix autor en collaboració amb Joan Oller i Rabassa L’aiguat , 1959, i Le Clos Saint-Michel , amb versió catalana de Ferran Canyameres El mas de Sant Miquel , 1963 Fou alcalde de…
,
Zoran Djindjić
Política
Polític serbi.
Estudià filosofia a la Universitat de Belgrad i es doctorà a Alemanya posteriorment exercí com a professor a la Universitat de Novi Sad El 1989 cofundà el Partit Demòcrata, que presidí des del 1994 Inicialment proper a l’ultranacionalisme serbi, se'n distancià gradualment El 1997 fou elegit alcalde de Belgrad Fou un dels líders de la coalició DOS que el 2000 aconseguí fer caure Slovodan Milošević Primer ministre de Sèrbia des d’aquest any, intentà combatre les màfies i treure el país de l’aïllament internacional S'enfrontà amb el president Koštunica per l’extradició de Milošević…
Marc Mir i Capella
Tecnologia
Agronomia
Tècnic agrònom i viticultor.
Estudià a Barcelona i a la Granja-escola de Fontinell Alt Empordà, on es graduà de perit agrònom Membre del partit conservador, fou alcalde de Sant Sadurní 1881-83 i diputat provincial 1890-1903 Estudià la filloxera a França i fou un dels primers a importar planters de vinya americana Fundà amb altres viticultors Resumen de Agricultura , revista que dirigí Collaborà, a més, a La Protección Nacional i, amb escrits de caire literari, a La Renaixença i La Comarca del Noya Intervingué en l’organització del Primer Congrés Vitícola, que se celebrà a Sant Sadurní 1898, i participà en…
George Cadle Price
Política
Polític de Belize.
Es graduà en dret al Saint John's College de l’aleshores Hondures Britànica, i durant l’època d’estudiant s’uní al moviment per la independència El 1947 fou elegit alcalde de la capital de la colònia i el 1950 cofundà el Partit de la Unitat Popular, del qual fou líder del 1956 al 1996 Primer ministre de la cambra legislativa autònoma des del 1961, negocià la independència de Belize amb la Gran Bretanya 1981 Posteriorment ocupà el càrrec en 1981-84 i 1989-93 Considerat el pare de la independència de Belize, fou membre des del 1982 del Consell Privat del Regne Unit, l’organisme…
Josep Grau i Seris
Política
Polític.
Cursà estudis mercantils El 1983 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya, i el mateix any fou elegit regidor de Mollerussa Posteriorment ha estat alcalde de la ciutat 1987-99, president de la Diputació de Lleida 1990-99, i vicepresident 1987-96 i president 1996-99 de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM Membre del Congrés dels Diputats per CiU 1993-94 i diputat del Parlament de Catalunya des del 1999, ostentà el càrrec de conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del Govern de la Generalitat de Catalunya 1999-2003 Els primers mesos de l’any 2001 hagué d’afrontar la…
Joan Caball i Subirana
Economia
Política
Sindicalista agrari.
Resident a Vilamalla, on treballa en una explotació familiar, és regidor de l’ajuntament d’aquesta població des del 1983, i del 1997 al 1999 en fou alcalde com a independent elegit de les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya Entre el 25 de març del 2000 i el 9 de febrer del 20250 fou elegit coordinador nacional del sindicat agrari Unió de Pagesos en substitució de Josep Riera , i com a tal encapçala la representació d’aquest sindicat al Ple de les Cambres agràries de Catalunya És també president de la Cambra agrària de Girona El 2025 fou guardonat amb la Creu de Sant…
carta municipal
Dret administratiu
Segons la legislació espanyola, règim jurídic especial, de caràcter organitzatiu (carta orgànica) o econòmic (carta econòmica), que pot concedir l’estat als ajuntaments o diputacions, a petició prèvia d’aquests.
La carta orgànica no pot pas modificar les característiques especials del règim general nomenament d’alcalde i regidors, competències i fins municipals, règim de funcionaris, relacions amb l’estat, etc, sinó només aspectes secundaris nombre de regidors, instauració de comissió permanent o sistema de gerència, i d’altres, i la carta econòmica només pot crear noves exaccions llevat de les suprimides legalment, invertir llur ordre de preferència, modificar el sistema de cobrament i altres aspectes Madrid des del 1963 i Barcelona des del 1960 no tenen pròpiament un règim especial de…
consell municipal
Història
Dret administratiu
Òrgan deliberatiu i de govern dels municipis de l’Estat francès.
Els consellers són elegits per sis anys per sufragi universal El nombre de consellers varia de 9 a 37 segons la importància del municipi excepte Lió que en té 61, Marsella, 63, i París, 109 Perpinyà en té 37 El consell elegeix entre els seus membres l’alcalde, i es reuneix com a mínim quatre vegades l’any Aquests consells municipals o de comuna foren establerts a les ciutats i viles del Principat de Catalunya per l’administració napoleònica ja abans de la instauració del règim civil francès del 1811 al 1814 El de Barcelona era format per 30 persones, proposades pel prefecte i nomenades…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina