Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
Sant Vicenç de Fals (Fonollosa)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Fals, molt a prop del mateix castell Des de molt aviat devia tenir la categoria de parròquia, que encara conserva avui, bé que s’ha traslladat de lloc a un temple nou El lloc de Fals apareix el 991 Plano de Falchos i el castell ho fa el 992 castro Falcus , mentre que l’església no apareix citada fins el 1016 i el 1087, si bé fins pels volts del 1154 no consta amb el títol de parròquia que ha mantingut fins a l’actualitat, amb el canvi de lloc dels peus del castell al raval de les Oliveres, on s’ha concentrat la població Tenia un altar dedicat a…
Santa Margarida del Mont (Castellgalí)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellgalí, a ponent de l’actual població Degué començar com a capella rural, per convertir-se durant un temps en un petit priorat de donades, i tornar a la situació anterior L’església apareix citada el 1225 més tard, en els anys 1282, 1285 i 1294, apareix citada com a Santa Margarida del Mont Aquesta capella acollí un petit priorat de donades que segurament seguiren la regla de Sant Agustí Aquest tipus de comunitat ja funcionava el 1376, però no degué durar gaire més, car el 1402 la possible darrera…
Sant Sebastià de Coscollera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església no apareix fins molt tard Mai no degué tenir funcions parroquials i depengué del priorat de Santa Maria de Meià La quadra de Coscollera era habitada amb anterioritat a l’any 1137, quan el lloc de Coscollera apareix documentat en un capbreu del monestir de Santa Maria de Meià amb dos focs que pagaven censos al monestir Però, segons Roig i Jalpí, en aquesta quadra es concentrava un important nucli de població que fou destruït l’any 1395 per un exèrcit gascó enviat pel comte de Foix, i ja no es reconstruí, car el prior de Santa Maria manà aixecar una…
Les hericiàcies
El bolet carner Hericium erinaceum , que s’anomena així pel seu cos fructífer carnós, recobert totalment d’acícules, és el principal representant de la família de les hericiàcies, que comprèn bolets lignícoles, no gaire freqüents Aquest és comestible August Rocabruna / SCM Aquesta família és representada al nostre país pel gènere Hericium , no gaire freqüent, característic pel fet d’ésser lignícola i pel seu cos fructífer cobert d’acícules lliures H coralloides és una bella espècie de cos fructífer finament pubescent i lluent, blanc, després crem rosat, bru vermellós en envellir, format per…
escleroceratitis
Oftalmologia
Inflamació de l’escleròtica pròpiament dita (escleritis) que s’estén a la còrnia adjacent.
Apareix una opacitat al caire cornial prop de l’àrea esclerotical afectada Com a conseqüència d’aquestes lesions la visió és força afectada
enueg
Literatura
Gènere de la poesia occitana en què el poeta enumera les coses que el molesten.
S'oposa al plazer Les Leys d’amor recullen el terme amb el seu valor tècnic, però el gènere apareix en època anterior
utriusque iuris
Dret
Locució que significa ‘d’ambdós drets’ i que hom usa per a indicar que una norma, un precepte, una llei, etc, és recollida tant pel dret civil com pel canònic.
Aquesta locució també apareix en ablatiu in utroque iure , per a indicar que un advocat té ambdues llicenciatures dret civil i dret canònic
autoantigen
Immunologia
Substància d’un teixit o òrgan que es capté com un antigen enfront de l’organisme a què pertany.
Aquesta nova actitud antigènica apareix en els teixits modificats per una infecció, una intoxicació, una neoplàsia, etc, i provoca la formació d’autoanticossos
mol·lusc contagiós
Patologia humana
Dermatosi infecciosa i autoinoculable, causada per un virus de grans dimensions, que presenta petits nòduls múltiples, hemisfèrics, umbilicats en el centre, translúcids, d’un color blanc o rosat, i que afecta principalment la cara.
Com a expressió d’aquests nòduls apareix un material blanquinós d’aspecte caseós, constituït per greix, cèllules epitelials i acumulacions de partícules de virus
nap

Anvers d’un nap
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Des de la segona meitat del segle XIX, moneda de cinc pessetes, especialment les encunyades durant el govern provisional del 1868, durant el regnat del rei Amadeu, durant la Primera República i en els regnats d’Alfons XII i d’Alfons XIII.
El seu origen podria ésser la forma abreujada del nom Napoleó, que apareix en les monedes del rei Josep Bonaparte Ioseph Nap Dei gratia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina