Resultats de la cerca
Es mostren 4994 resultats
Marek Kopelent
Música
Compositor txec.
Estudià composició amb J Rídký a l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga 1951-55 Del 1956 al 1969 treballà a Supraphon com a editor de partitures, fins que al principi dels anys setanta fou represaliat pel règim comunista, cosa que l’obligà a deixar la feina L’Acadèmia Alemanya de les Arts del Berlín Oest li atorgà una beca el 1969 Fou membre del grup Nova Música de Praga i director artístic del conjunt Musica Viva Pragensis 1965-73 Influït per la música d’A Webern que descobrí el 1960, en la seva obra d’avantguarda cercà l’experimentalisme i utilitzà les tècniques…
Manuel Rodríguez i Codolà
Pintura
Crític d’art i pintor.
Format amb Caba a Llotja i al taller de Martí i Alsina Concorregué a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona a final del s XIX El 1899 esdevingué professor d’estètica a Llotja i des del 1908 fou titular de teoria i història de les belles arts Ingressà també a La Vanguardia , on publicà la secció Cotidianas amb el pseudònim Siliceo , i esdevingué crític d’art titular en passar A Opisso a director del diari 1905 Es responsabilitzà d’aquesta rúbrica fins que A Calvet el substituí per A Plana el 1934 Es caracteritzà per una visió moderada i paternalista de l’…
Ramon Tobella i Castelltort
Disseny i arts gràfiques
Edició
Mestre impressor.
Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…
Jaume Mir i Ramis

Jaume Mir i Ramis
© Arxiu Grup Serra (Palma)
Escultura
Escultor.
El seu pare, picapedrer, li donà nocions de talla De jove freqüentà el cercle d’Hermen Anglada i Camarasa, Tito Cittadini i altres artistes Després de passar per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1933, anà, becat, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on obtingué el títol el 1941, amb premi extraordinari final de carrera per oposició Féu nombrosos encàrrecs oficials i també per a institucions religioses conjunts escultòrics de l’església de la Porciúncula de s’Arenal, 1968 església dels franciscans de Waco, Texas, 1986, com també retrats de personatges…
Dídac Mas
Filosofia
Filòsof.
Estudià arts i teologia a la Universitat de València El 1574 ingressà al convent dominicà de Salamanca El 1582 restà afiliat al convent valencià i es graduà en arts a la universitat i dictà dos cursos de filosofia en 1586-87 Commentaria in VIII libros Physicorum , 1599, 1618 El 1589 li fou adjudicada la càtedra de teologia a la universitat, que regentà fins a la mort Entre les seves obres figuren Methaphysica disputatio de ente 1587, 1623, Commentaria in Porphyrium, in universam Aristotelis logicam 1592, 1617 —citats per Cervantes al Quixot —, diverses biografies de…
Vicent Llorens i Poy

Vicent Llorens i Poy (2011)
© Ajuntament de Vila-real
Pintura
Pintor.
Deixeble de Josep Ortells, es formà a les escoles oficials de Castelló de la Plana, València i Madrid, i amplià estudis, becat, a Roma 1962-63 i a París 1965-66 Conreà el paisatge, el retrat i la composició, i exposà a Madrid, València, Castelló, Lisboa i París Rebé nombrosos guardons, entre els quals la Medaille Internationale des Arts, la medalla al mèrit en las Belles Arts del govern espanyol, la Creu de Sant Raimon de Penyafort, la Creu de l’orde d’Alfons X, i el 1998 el papa Joan Pau II el nomenà Cavaller de l’orde de sant Albert Magne
Alfred Figueras i Sanmartí
Pintura
Pintor.
Estudià belles arts a Llotja Barcelona Treballà al Servei de Restauració de Monuments Històrics de la Mancomunitat El servei militar el portà a l’Àfrica, on descobrí Alger i el desert Pintà amb una especial atenció temes i escenes algerines Exposà a la Sala Parés, de Barcelona, des del 1921 Des del 1929 alternà la seva residència nord-africana amb la barcelonina i l’eivissenca El 1948 presentà el seu llibre de gravats Images d’Alger a l’Institut Francès de Barcelona Fundà, a Alger, l’Acadèmia Arts, juntament amb Rafael Tona Pintà moltes ciutats espanyoles, sueques i…
Casino Mercantil
Història
Economia
Associació formada per corredors de canvi, banquers i homes de negocis, amb finalitats borsàries, activa a Barcelona des del 1851.
Conegut aviat amb el nom de Borsí , hom hi feia la liquidació de les operacions de borsa Tancat el Casino Mercantil el 1914, el Borsí de Barcelona tingué, des del 1915, caràcter de borsa oficial, i els antics associats del casino s’agruparen en l’Associació del Mercat Lliure de Valors, institucions que perduraren fins el 1940 El 1890 inaugurà un esplèndid edifici, obra de Tiberi Sabater, decorat i amb escultures de Rossend Nobas, a la plaça de la Verònica Després del 1940 s’hi installà l’Escola de Belles Arts, i posteriorment l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis…
Narcís Galià i Adell

Narcís Galiá
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i dibuixant.
Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona 1946, on posteriorment exercí de professor des del 1971 Des de la dècada de 1880 impartí classes, i durant més de 25 anys fou també director de l’Escola Municipal d’Arts Plàstiques d’Alcanar La seva obra és de temàtica variada paisatge, figures i nu i d’un color molt lluminós Feu nombroses exposicions individuals a l’Estat espanyol i a l’estranger L’any 2015 donà a Alcanar part de la seva obra, que en l’actualitat es pot visitar a l’Espai Narcís Galià de la Casa O’Connor
Isidoro Valcárcel Medina
Art
Artista murcià.
Estudià arquitectura i belles arts a Madrid Inicià els seus treballs en el formalisme Posteriorment, el seu treball s’enquadrà en l’art objectiu, constructivista i racional El 1967 fou seleccionat per al Primer Saló d’Art Constructivista A partir de la dècada de 1970, abandonà progressivament el llenguatge plàstic per endinsar-se en tota una sèrie de pràctiques que van des de la poesia experimental i la música fins al cinema, la performance i les grans installacions La seva obra es troba en ciutats com París, Londres o Nova York El 2007 li fou atorgat el Premio Nacional d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina