Resultats de la cerca

Es formà a Llotja Barcelona Començà a pintar al costat de Joaquim Vayreda, a Olot, on formà part de la famosa escola pictòrica Exposà a Barcelona des del 1885, així com a Madrid, Berlín, Düsseldorf, París, Londres, Venècia i Buenos Aires El 1915 obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per un Paisatge Amb Modest Urgell i Lluís Graner fundà la Societat Artística i Literària de Catalunya Influït per l’escola de Barbizon, hom destaca els seus paisatges ombrívols o crepusculars, però mai decadentistes, que amb el temps s’acostaven a un impressionisme contingut…

Es doctorà en teologia el 1644 i fou ordenat sacerdot l'any següent Fou beneficiat i vicari general de la seu Mallorca Publicà obres religioses amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres En català publicà els opuscles  Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la Missa resada conforme les Rubricas del Missal Roma, y explicació de graves Autors  Palma 1684 i 1697, que inclou un poema en llatí i Breu però vertadera explicació de una qüestió necesaria para quietud de las conciencias de los habitadors de esta isla y Regne de Mallorca  Palma 1961 Publicà…

Del 1929 al 1934 jugà amb el FC Barcelona, procedent de l’Osasuna 1925-29, on assolí la internacionalitat Amb l’equip barceloní jugà preferentment d’interior dret, disputà 188 partits i marcà 104 gols Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Després jugà al València 1934-41, amb un breu pas per l’Espanyol durant la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Copa el 1941 amb els valencianistes Fou 12 vegades internacional i marcà 5 gols Amb la selecció catalana jugà sis partits i marcà 2 gols En retirar-se fou entrenador durant un temps i es dedicà a la pilota basca, en la qual…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma i, el 1942, s’ordenà de prevere Fou professor de l’esmentat seminari 1945-62 i de l’Escola de Comerç de Palma 1957-62 Des del 1963 fou director de la Fundació Cosme Bauçà de Felanitx, càrrec des del qual organitzà el museu i la biblioteca Aquell mateix any fou nomenat arxiver municipal i cronista de Felanitx És autor d’un gran nombre de monografies dedicades a la història d’aquesta ciutat mallorquina, de les quals destaca Demografía retrospectiva de Felanitx 1730-1959 1960, Anys enrera cronicó dels segles XVI a XIX 1963-2012, Felanitx ahir…

Doctor en filologia catalana, és professor de literatura contemporània i història i crítica del teatre a la Universitat d’Alacant La seva investigació versa sobre el teatre dels segles XVII-XXI, amb una atenció particular al teatre breu dels segles XVIII i XIX, sobre el qual feu la seva tesi doctoral La dramatúrgia popular valenciana del segle XVIII El teatre breu , 2008 Ha publicat, entre altres obres, Quan callen les pedres 1996, premi Ramon Muntaner, Sainets illicitans de la Restauració 1874-1896 1997 i Història i crítica de la Festa d’Elx 1998, en collaboració…

És el centre comercial d’una àmplia àrea agrícola cereals, vi, oli, hortalisses amb indústries tèxtils seda, químiques, alimentàries i papereres Antiga capital dels piceni , amb el nom d' Asculum , conquerida pels romans el 286 aC Participà activament en la guerra social entre Roma i els seus antics aliats 91 aC Després d’ésser ocupada pels gots cap al 544 i pels longobards, els quals la incorporaren al ducat de Spoleto, la ciutat passà successivament sota el govern dels bisbes locals fins que fou constituïda en comuna lliure l’any 1185 Durant els s XIV i XV, Ascoli Piceno fou governada pels…

En medis poc conductors, les ones electromagnètiques d’alta freqüència acompleixen l’equació d’ones on la velocitat de propagació és funció de les propietats electromagnètiques del medi la permitivitat elèctrica e i la constant de permeabilitat magnètica Un impuls molt breu per exemple, de 10 –8 s s’emet per una antena emissora situada a la superfície del sòl Una antena receptora, generalment situada prop de l’emissora, rep i enregistra les ones reflectides quasi verticalment a les discontinuïtats del subsol Aplicant tècniques similars a les de la reflexió sísmica, el radar…

El 1906, emigrà a l’Uruguai, i després d’una breu estada a Montevideo, s’establí a Buenos Aires, on es dedicà als negocis comercials i féu una gran fortuna Fundà i dirigí el bazar Dos Mundos, amb sucursals a diverses ciutats del país Home preocupat pel desenvolupament de l’educació, féu donació de 48 edificis per a escoles, subsidis, beques, i pensions per a alumnes d’universitats i collegis Establí premis per a estimular el desenvolupament i perfeccionament de l’aviació argentina També donà escoles a la República Oriental de l’Uruguai Rebé l’orde d’Isabel la Católica, amb el…

Cursà estudis musicals a València i els amplià a París Parallelament es doctorà en filosofia i lletres Fou catedràtic de piano al conservatori de Madrid i de llengua francesa en un institut d’aquesta ciutat Autor de La poesía del cancionero de Uppsala 1929, Las obras teóricas de Juan Tinctoris, según el manuscrito de la universidad de Valencia 1965 i obres de divulgació d’història de la música Com a pianista realitzà una brillant carrera internacional i actuà sovint a Barcelona i a València Fundà el premi Francesc Tàrrega de guitarra El seu germà, Lluís Querol i Roso Vinaròs, 23 de març de…

Llicenciat en dret 1942 Milità en l’antifeixisme, i acabada la Segona Guerra Mundial entrà en la carrera judicial i actuà com a fiscal Peça clau per a la consolidació del Partito Democrazia Cristiana , en fou diputat des del 1946 i formà part del seu comitè executiu 1949-54 Tingué càrrecs en els governs de De Gasperi , A Fanfani i M Scelba ministre de transport 1966-68, ministre d’educació 1972-73, portaveu del Parlament 1975-83 i ministre de l’interior 1983-87 Després d’un breu pas per la presidència del parlament abril-maig 1992, rellevà Francesco Cossiga  en la presidència de…