Resultats de la cerca
Es mostren 2481 resultats
broc

Càntir on s’aprecien els brocs del galet i del tòt
© Museu del Càntir - Marc Duran
Part d’un recipient (gerro, càntir, porró, etc.), en forma de bec o de canó, per on és abocada l’aigua, el vi, etc.
Santa Magdalena del castell de Conat
Art romànic
Situació Petita capella de planta rectangular coberta amb volta de canó situada al sector nord-est del recinte fortificat del castell ECSA - A Roura La capella de Santa Magdalena és situada dins l’àmbit del castell de Conat, a la banda nord-oriental Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 52” N - Long 2° 21’ 27” E Per a arribar-hi, cal seguir les mateixes indicacions que hem donat en referència al castell Història Sobre aquesta església es coneixen unes poques notícies del darrer quart del segle XIV L’any 1375 Joan Maria, d’Orbanyà, va fer una deixa a les capelles de Santa Maria…
guerra russojaponesa
Història
Conflicte armat (1904-05) que es desenvolupà a Manxúria, provocat per l’oposició dels interessos russos i japonesos a l’Àsia Oriental.
L’imperi japonès, contrari a la creixent intervenció de les potències europees a la Xina, decidí d’intervenir contra Rússia quan aquesta potència s’installà a Liaodong Fracassades les negociacions russojaponeses sobre l’evacuació de Manxúria 1903, l’esquadra japonesa atacà Port Arthur 1904 i s’assegurà el domini marítim de la zona, que confirmà en destruir l’esquadra russa de Vladivostok Forces japoneses desembarcaren a Corea i ocuparen Seül, travessaren el Yalu i s’apoderaren del port de Dalian El 1905, després de la capitulació russa de Port Arthur, es produí la batalla de…
art armeni
Art
Art desenvolupat a Armènia a partir de la cristianització (segles III-IV) fins a les invasions mongòlica i turca (segles XIII-XV).
El moment d’esplendor correspon a la dinastia bagràtida segles IX-XI La característica fonamental de l’arquitectura és la construcció en pedra, en lloc del maó que acostumaven a utilitzar els seus contemporanis bizantins A les esglésies de la primera època, mal conservades, s’endevina la planta basilical amb volta de canó Cap als segles VI-VII s’imposà la planta central amb cúpula cònica sobre tambor església de Zvartnoc, segle VII, o, més freqüentment, poligonal església de Santa Hripsime, a Vagaršapat, segle VII església dels Apòstols, al llac Sevan, segle IX etc A la darrera…
Santa Maria de Tauladells

Restes de Santa Maria de Tauladells
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Monestir
Antic monestir del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
L'edifici, en estat molt ruïnós, és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada, amb porta d’accés en arc de mig punt adovellat L’aparell, de carreus ben escairats i irregulars, respon a formes del romànic tardà final del segle XII i inici del XIII La primera notícia és del 1180, que Ramon de Gra donà a Santa Maria de Tauladells terrenys agrícoles i el seu cos El monestir de monges augustinianes hi fou fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur , i el 1266 s’emancipà del de Santa Maria de Guissona Desapareguda la comunitat al començament del segle XV, no tornà a haver-hi…
Sant Pau d’Ovarra

Sant Pau d’Ovarra
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de Beranui, a la Ribagorça, situada a l’esquerra de l’Isàvena, a la sortida del congost d'Ovarra.
L’edifici L’església de Sant Pau d’Ovarra, situada fora del clos, completava el conjunt monàstic de Santa Maria d’Ovarra La nau, única, té volta de canó, mentre que l’absis semicircular, cobert amb quart d’esfera, va precedit d’un profund arc presbiteral traduït a l’exterior, fet que provoca una gradació de volums des del cos de la nau fins a l’absis La porta s’obre a la façana oest per mitjà d’un arc de mig punt i amb una arquivolta en gradació La corona un crismó trinitari amb l’alfa i l’omega En aquesta mateixa façana s’obre una finestra d’esqueixada simple, a diferència de les dues de la…
Sant Andreu de Castigaleu
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, edifici tardà que manté formes tipològiques alt-medievals ECSA - JA Adell La capella de Sant Andreu és al cim d’un turó al sud de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TCG006734 Per a anar-hi cal prendre la nova carretera, sense asfaltar, de Castigaleu a Lluçars A uns 2 km de Castigaleu, surt una pista només apta per a vehicles tot terreny que s’enfila al turó on hi ha la capella Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau La porta…
Sant Miquel de Traguany (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta malmesa església, mig engolida per la vegetació Arxiu Gavín Les ruïnes, molt embardissades, de l’església de Sant Miquel són al costat del conjunt, també en ruïnes, del mas de Traguany, que és uns 5 km al nord de Pallerols, al costat d’una pista de nova construcció Mapa 34-12291 Situació 31TCG515568 Església És un edifici tan ple de bardisses que es fa difícil d’analitzar-ne les estructures Tanmateix, encara és possible constatar que es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, avui gairebé totalment…
Luis de Granada
Literatura
Nom amb què és conegut Luis de Sarria, escriptor i predicador andalús.
D’origen modest, fou protegit pel comte de Tendilla Possiblement fou deixeble de Bartolomé Carranza i conegué Melchor Cano al collegi de San Gregorio de Valladolid, on estudià Professà a l’orde dominicà 1525 i fou provincial de l’orde a Portugal 1557 Predicava a la manera de Juan de Ávila, de qui escriví una biografia Exposà la seva tècnica oratòria, en llatí, a la Rhetorica ecclesiastica , feta traduir al castellà pel bisbe Climent de Barcelona 1770 El seu estil, expressiu i caracteritzat pels períodes llargs i fluids, revela la influència de Ciceró Al Libro de la oración 1554 distingeix les…
Torre d’Oleta
Art romànic
Torre situada sobre la confluència de les valls de Cabrils i d’Évol i prop del curs de la Tet És de planta quadrada Els 3 metres inferiors de l’edifici són atalussats els seus murs tenen un gruix d’uns 170 cm Per damunt d’aquesta base hi ha uns murs més prims amb una alçada d’uns 7 m La longitud de les parets superiors és de 6, 5 m La planta que hi ha arran de terra és dividida en dues petites sales, cobertes amb sengles voltes de canó lleugerament apuntades Una obertura permetia de comunicar aquestes sales amb el pis principal Al primer pis hi havia un doble rengle d’espitlleres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina