Situació
Vista des de la part de llevant d’aquesta petita església d’història molt confusa.
ECSA - M. Anglada
Aquesta església es troba dins el nou barri de Sant Pere. El temple, tot i que és a uns 100 m de la carretera de la Seu a Puigcerdà, queda amagat per una boscúria i a penes es veu des de la carretera.
Mapa: 35-10(216). Situació: 31TCG758912.
El trencall per anar-hi és a uns 100 m abans del punt quilomètric 133 de l’esmentada carretera, al costat esquerre de tramuntana, d’on surt una pista asfaltada, que acaba en un cul-de-sac, d’uns 100 m de llargada. A partir d’aquí cal prendre un corriol en direcció a ponent, i amb cinc minuts s’hi arriba. L’església queda ben bé sota una línia elèctrica. (MAB)
Història
La història d’aquesta església és força confusa. Segons la documentació, l’església del lloc de Somont, documentada des del segle X dins el terme de Santa Maria de la Seu, era dedicada a sant Julià, de manera que l’edifici actual dedicat a sant Pere podria correspondre a aquesta església de Sant Julià. Tanmateix, ens inclinem a pensar, a partir de les afrontacions que hi ha en alguns documents en què la vila de Somont és situada prop del terme de Sant Feliu de Ciutat, que Sant Julià correspondria a una església desapareguda i que l’actual temple de Sant Pere de Somont es podria identificar amb alguns dels topònims que, situats al terme de Santa Maria de la Seu d’Urgell i a la ribera del riu Segre, es vinculen a l’advocació de sant Pere, com és el cas de Sant Pere de la vila Mesela o vila Miseria. (MLIC)
Església
Es tracta d’una petita esglesiola de morfologia molt comuna, de dimensions reduïdes, amb una nau sensiblement trapezoidal coberta amb volta de canó seguida, en part apuntada i en part rebaixada a causa de les diferents amplades de la nau, i capçada a llevant amb un absis semicircular llis, esbiaixat, cobert amb una volta de quart d’esfera i obert a la nau en un arc.
Com a elements arquitectònics té dues finestres absidals i dues portes. La més antiga és a la façana de migjorn, i l’altra, la més recent, que és la que s’utilitza habitualment, és centrada a la façana de ponent, que així mateix és encapçalada amb un campanar, refet, de cadireta.
La volta de canó arrenca curiosament més a l’interior dels murs laterals i de l’absis, de manera que els paraments verticals acaben amb una banqueta.
L’aparell és fet amb carreus grossos i petits, amb unes juntes bastant gruixudes de morter de calç, i presenta les filades amb certa irregularitat, on s’hi observen carreus ben tallats interposats en el parament.
La coberta és de llosa de llicorella ben refeta i conservada, i acaba als laterals amb un petit ràfec. L’obra en general té les característiques de les obres rurals del segle XII. (MAB)