Situació
Petita capella de planta rectangular coberta amb volta de canó situada al sector nord-est del recinte fortificat del castell.
ECSA - A. Roura
La capella de Santa Magdalena és situada dins l’àmbit del castell de Conat, a la banda nord-oriental.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 36’ 52” N - Long. 2° 21’ 27” E.
Per a arribar-hi, cal seguir les mateixes indicacions que hem donat en referència al castell.
Història
Sobre aquesta església es coneixen unes poques notícies del darrer quart del segle XIV. L’any 1375 Joan Maria, d’Orbanyà, va fer una deixa a les capelles de Santa Maria Magdalena de Conat i de Sant Serni d’Eroles. L’any següent, el 1376, consta que Joan Empeiris obtenia el benefici de la capella del castell de Conat. El 15 de juliol d’aquest any, Jaume Descamps, prior de Santa Maria de Cornellà, va fer col·lació a favor del clergue esmentat de l’església o rectoria de Sant Jaume de Vilafranca.
Església
És una esglesiola d’una sola nau i de planta rectangular, sense capçalera diferenciada, coberta amb una volta de canó seguit. És orientada al SE i es troba, com ja s’ha indicat, al sector NE de l’àmbit del castell, formant part del recinte fortificat. Els seus murs del NE i del SE s’integraven en el traçat de la muralla, just en el caire dels marges rocosos, en part tallats artificialment. Fa 6,95 m de llargada per 4, 10 m d’amplada (mides interiors).
A la façana meridional (SW), que dona a intramurs de la fortalesa, hi ha la porta d’entrada. És molt simple, d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles llargues i carreus grans, ben allisats però sense un perfecte escaire, tallats en pedra calcària. En aquesta mateixa façana hi ha una finestra petita i estreta, d’un sol biaix, i al centre del mur de capçalera una altra finestra, aquesta més gran i de doble esqueixada, amb el vessant extern poc obert. Ambdues tenen els marcs també de pedra calcària, amb les llindes en forma d’arquets de mig punt, monolítiques. A la part superior de l’esmentat mur de capçalera i en el frontis s’obren sengles espitlleres. El mur de tramuntana (NE) és completament cec.
Sobre l’esmentat mur de capçalera s’eleva encara un fragment de construcció, que devia formar part de la base d’una espadanya desapareguda. La capella manté la coberta d’enllosat de pissarra.
A l’interior s’han conservat rastres del paviment de llosetes irregulars lligades amb morter, damunt la roca natural, que ha estat aplanada a pic en alguns indrets. Un destacat esglaó eleva el sòl vers l’extrem de capçalera, com a únic element que distingeix l’espai presbiteral.
Els paraments interiors mantenen moltes restes d’antigues capes d’arrebossats. A la volta es veuen les empremtes longitudinals de les llates de fusta. En alguns punts de l’interior de la capella es veuen escassíssims vestigis d’antigues pintures murals; en especial en el mur esquerre, més o menys a la part central, s’aprecien encara unes franges de color ocre o vermellós.
Els paraments són observables sobretot a l’exterior de l’edifici, tot i que també mostren rastres d’haver estat arrebossats. L’aparell es caracteritza per l’ús de pedres irregulars, de mides petita i mitjana, que només han estat trencades o bé no tenen cap treball. Hi ha un predomini de les lloses d’esquist, però també s’hi veuen nombrosos blocs de granit, tot lligat amb morter que resta ben visible. Els angles són fets amb carreus de pedra calcària força grans i ben escairats, que s’han col·locat al llarg i través. La coloració clara, blanquinosa, de la pedra calcària dels angles i obertures contrasta amb el color fosc de la resta dels murs.
Altrament, l’observació del parament del mur de capçalera permet comprovar que la capçalera va ser aixecada, almenys en part, damunt d’un tram de muralla preexistent.
La planta rectangular d’aquesta esglesiola és originada probablement per la seva condició de capella de castell i la seva situació en un angle del recinte fortificat. Entenem que cal al·ludir, alhora, a un possible influx de l’arquitectura cistercenca i dels ordes militars. A desgrat de la volta de canó i d’algun element arcaïtzant (com la finestra de migdia), s’ha de considerar que degué ser bastida cap a la darreria del segle XII o ja dins el segle XIII.
L’interior de la capella presenta rastres d’haver servit d’habitatge (un forn i una xemeneia a l’angle NE). L’àmbit ha estat netejat fa poc temps. Al fons del presbiteri, adossat al mur de capçalera, es veuen restes del basament del suport d’altar.
Damunt d’aquest basament hi ha, posada dreta, una pedra gran, de marbre rosat, tallada de forma paral·lelepipèdica, si bé una mica irregular: té un gruix màxim de 28 cm i les superfícies grans fan 73 × 55 cm. Per la forma i les dimensions, i per no haver estat ben polida cap de les cares, no creiem pas que es tracti d’una ara. Possiblement formà part del suport d’altar.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 149-150; Pous, 1981a, pàgs. 50-52; Cazes, 1990, pàg. 115.