Resultats de la cerca
Es mostren 2383 resultats
alvernès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte occità
que, amb el llemosí i el provençal alpí, forma el nord-occità, és a dir, un conjunt caracteritzat essencialment per la palatalització de ca ga
llatins: capra > chabra,
gal·lus > jau/jal
.
Dins aquest conjunt l’alvernès es distingeix, sobretot a la baixa Alvèrnia, per una evolució fonètica molt avançada El fenomen més notable és la sèrie de palatalitzacions condicionades que afecten tota mena de constants Així, a l’occità mitjà llibre, dire, vinha, nud, cuba, quitar , corresponen en baix alvernès pronúncies amb la consonant inicial palatalitzada que podría ésser transcrita ly ibre , dy ire , vy inha , ny ud , ty uba , ty itar / tx itar / ts itar , etc Un segon fenomen característic és la reducció dels diftongs de la llengua clàssica per exemple paire, aiga, fau, pèira , es…
translació
Matemàtiques
Transformació geomètrica que a cada punt M
del pla n’hi associa un altre M’
de manera que el vector de manera que el vector
sigui un representant d’un vector lliure
prefixat, anomenat vector de la translació
Les translacions són isometries que en el pla conserven el sentit de les rotacions i en l’espai el caràcter dels tríedres, no tenen punts dobles i en les quals les rectes i els plans parallels al vector de translació són invariants El conjunt de totes les translacions del pla o de l’espai formen un grup commutatiu amb l’operació composició, el qual és isomorf al grup additiu dels vectors lliures ordinaris associats al pla o a l’espai considerat Si és el vector característic d’una translació, el punt transformat d’un punt M x 1 ,x 2 ,x 3 és el punt M' x' 1 ,x' 2 ,x' 3 , les coordenades del…
còpula
Música
Al segle XII, resolució conclusiva consistent en la unió -sentit originari del terme llatí copula -, de les dues veus en un interval perfecte, ja sigui l’8a o l’uníson (ex.1).
Exemple 1 - Alleluia Justus ut palma Exemple 2 - Pascha Nostrum © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XIII, designà un estil a mig camí entre l’estil rítmicament no mesurat de l’ organum melismàtic i l’estil rítmicament mesurat del discant Fou característic d’aquest estil, descrit per primera vegada per J de Garlandia, que la veu superior o duplum obeís la rítmica modal mentre que la veu inferior o tenor es mantenia en estil bordó ex 2 Les seccions de còpula acostumaren a presentar dues parts substancialment simètriques l’ antecedens i el consequens ex 2 Al final del segle XIII…
Biblioteca d’Alexandria
Complex cultural amb seu a Alexandria (Egipte), centrat per la biblioteca que li dóna nom.
Finançat i patrocinat principalment pel govern egipci, té una important participació de la UNESCO i d’altres països Fou inaugurat a l’octubre del 2002 Les installacions ocupen 85,4 km 2 , i la capacitat de la biblioteca és de fins a 8 milions de volums Hi ha, a més, tres museus, cinc instituts de recerca, galeries d’art, un planetari i una sala de conferències de 3 000 places L’emplaçament i el nom evoquen la biblioteca més important de l’antiguitat, fundada vers el 295 aC per Ptolemeu I i destruïda en un incendi al s IV biblioteca d’Alexandria El projecte fou encomanat al grup d’arquitectes…
antinatalisme
Sociologia
Denominació aplicada a diverses doctrines partidàries de la restricció de la natalitat, perquè consideren que l’excés de reproducció és responsable de la misèria i de la fam.
La doctrina antinatalista més notable és el maltusianisme L’antinatalisme és característic de classes mitjanes i, per tant, més fort a la ciutat i als països industrialitzats, on provoca un envelliment demogràfic La política antinatalista mitjançant l’avortament, els mètodes contraceptius o l’esterilització, limita els naixements per tal de reduir la misèria o augmentar el benestar dels ciutadans Als països asiàtics, amb excés de població i de natalitat, els governs són obertament antinatalistes i adopten mesures per tal d’aturar els naixements en els matrimonis que tenen molts fills Aquests…
cistitis
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica de la bufeta de l’orina, generalment d’origen bacterià (colibacils, estafilococs, pròteus, estreptococs, bacil de Koch).
Són causes habituals en el desencadenament de la cistitis el sondatge uretral, les exploracions endocavitàries i la infecció de la paret o del contingut vesical a vegades, un focus infectiu distant amigdalí, dentari, intestinal o una infecció general intercurrent grip, febre tifoide poden ésser-ne el punt de partida Clínicament es presenten tres símptomes cardinals micció freqüent pollaciúria, evacuació vesical difícil o dolorosa disúria i presència de pus a l’orina piúria En condicions desfavorables la inflamació aguda pot esdevenir crònica, i aleshores la simptomatologia subjectiva no sol…
Josep Lluís Martínez i Picanyol

Josep Lluís Martínez i Picanyol (2010)
© Norma Editorial
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i guionista, conegut pel nom de Picanyol.
Autodidacte, els anys seixanta s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants Feu humor gràfic i entreteniments El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines que publicà a Cavall Fort des del 1971 fins al 2014, que es jubilà, anys durant els quals en publicà més de 1500 historietes Collaborà en nombroses revistes, com ara L’Infantil , Oriflama , En Patufet segona etapa, Matarratos , Penthouse , i diaris, l’ Avui , el Diari de Barcelona i el Punt Diari , entre d’altres L’any 2012 publicà el llibre de memòries Històries d ’ una pensió…
Síndrome 4p- o de Wolff
Patologia humana
Genètica
És anomenada síndrome 4p- o síndrome de Wolff una greu alteració cromosòmica consistent en la deleció dels braços curts del cromosoma 4 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 45000 nadons vius, i en són afectades dues nenes per cada nen El defecte cromosòmic és causa de diverses alteracions hipotròfia greu, microcefàlia, encefalopatia profunda, aspecte facial característic denominat fàcies de casc de guerrer grec , paladar fes, malformacions oculars, escoliosi, espina bífida, luxació del maluc, malformacions cardíaques, hipospàdies i endarreriment mental greu El pronòstic és molt…
agnom
Història
Sobrenom romà (agnomen).
Als primers temps, l’agnom era afegit simplement al prenom praenomen i al nom gentilici Més tard, amb la subdivisió de les gentes en estirps, els agnoms primitius esdevingueren hereditaris i es convertiren en cognom o nom de família cognomen per tal de distingir els individus adults calgué completar l’antropònim amb un altre agnom, el qual era enunciat en quarta posició Al final de la llatinitat hom troba agnoms en cinquena posició Com s’esdevé sempre en els sobrenoms i malnoms, l’agnom trobava el seu origen en una qualitat o defecte, físic o moral, una ocupació predilecta de l’individu,…
serralada Penibètica
Serralada
Serralada del S de la península Ibèrica, paral·lela a la costa de la mar Mediterrània, des de Gibraltar al cap de Gata.
És la més important i més meridional de les anomenades serralades Bètiques i té una altitud mitjana de quasi 2 000 m El nucli principal i més característic és Sierra Nevada, on es troba el cim culminant de la península Ibèrica, el Mulhacén 3 478 m En conjunt constitueix una serralada alpina d’estructura tectònica complexa, amb mantells de corriment i que es presenta en una sèrie de massissos separats per valls transversals d’origen tectònic És constituïda per materials cristallins que formen el nucli primitiu i esquists i calcàries molt metamorfosats, i a la perifèria sediments paleozoics no…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina