Resultats de la cerca

Corresponen a un piedmont format pels alluvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses riberenques del Segre, més baixes, i de l’ample fondal estès entre Vilanova de Segrià i Alcarràs, cobert pels conreus A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu al nord, els de la serra del Coscollar, dominats pel cim de…

El sincretisme religiós que se'n derivà no fou mai reconegut pels jueus en són testimonis l’episodi evangèlic de la samaritana la paràbola del bon samarità No solament es negaren a collaborar a la reconstrucció del temple de Jerusalem, sinó que n'edificaren un de propi al cim del Garizim, considerat d’aleshores ençà el santuari dels samaritans, on encara actualment immolen el gran sacrifici de pasqua Supervivents de múltiples persecucions i intents d’extermini per part de jueus, bizantins i musulmans, en resten uns 450, repartits en dos centres, l’un a Nābulus i l’altre a Holon…

Situat a la vall Ferrera, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, a la dreta del barranc d’Areste, a 1940 m d’altitud És el refugi de muntanya més antic de la xarxa de refugis de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, propietària de la installació Fou inaugurat el 22 de setembre de 1935 i després de 75 anys, el 2010, s’inaugurà la seva reforma i ampliació Té una capacitat de 60 places Situat a tocar del sender GR-11, és punt de partida de la ruta normal d’ascensió a la Pica d’Estats 3143 m, el cim més alt de Catalunya

La vila és vora l’antiga via romana de Lleida a Osca, al cim d’una mola És construïda al voltant de l’església parroquial, dita Santa María la Blanca, que és centre d’un arxiprestat del bisbat d’Osca que pertangué fins el 1956 al de Lleida en part romànica tres absis, fou modificada al s XVI Es conserva el primitiu timpà esculpit amb un pantocràtor, i el Museu Diocesà de Lleida en guarda un frontal del s XIII A l’extrem de la població hi ha les restes de l’antic castell dels templers, després dels hospitalers, centre de la comanda de Berbegal

És possible que hagués existit una fortalesa a Planèsas al cim de l’elevació rocallosa on ara hi ha el dipòsit d’aigua del municipi, al SW del poble Una sèrie de ruïnes mostren que hi havia hagut cases als vessants d’aquest turó, segurament a l’indret on es localitzava el primitiu vilatge Les restes d’aquesta força han desaparegut totalment La villa Planesiis és documentada per primera vegada l’any 1260 i un text del segle XIV relaciona un recinte fortificat a Planèsas en esmentar les parcelles per edificar que el senyor de Planèsas concedí i que eren situades dins la “ cellariam…

No queda avui cap rastre aparent d’aquest castell, que era situat al sud-oest del poble d’Arles, al cim d’una roca espadada Quercorb , als peus de la qual, a llevant, hi ha el mas dit la Guàrdia, que recorda probablement l’existència en aquest lloc d’una torre de guaita d’època carolíngia D’aquest castell, en trobem referències documentals des de l’any 832 Castro Corbi , si bé sembla que a partir del segle X va perdre la seva funció militar El topònim passà a designar simplement un lloc en concret o bé un predi de l’abadia d’Arles alode Castelli Curvi

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, el qual presidí 1993-98 Participà en expedicions a Kenya i Tanzània 1976, a l’Hindu Kush 1977 i als Andes de Bolívia 1978 A partir dels anys vuitanta, dirigí i assessorà diverses expedicions primera expedició catalana al Karakoram Gasherbrum II, 1980, segon intent català a l’Everest 1983, primera ascensió catalana a l’Everest 1985, entre d’altres Fou sots-director general d’operacions del Comitè Organitzador del Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 i de nombrosos articles en revistes de muntanya…

Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i vuit torres emmerletades es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus allegòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera 1457, amb volta estrellada de 26 per 26 metres A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior L’edifici ha estat restaurat…

Fill d’una família protestant humil, a 17 anys fitxà pel Manchester United, equip amb el qual jugà 466 partits i fou autor de 178 gols entre els any 1963 i 1974 Amb el Manchester guanyà dos cops la Premier League anglesa 1965 i 1967 i una Copa d’Europa al 1968, el mateix any en què rebé la Pilota d’Or al millor jugador europeu També fou 37 cops internacional amb Irlanda del Nord En el cim de l’èxit esportiu i de la popularitat, l’alcohol i tota mena d’excessos el portaren per un camí de decadència esportiva Es retirà l’any 1984

De família de literats, arribà a ésser lector a l’ Acadèmia del Bosc dels Pinzells S’oposà a les innovacions de Wang Anshi i fou repetidament honorat i bandejat per l’emperador Era un geni original, amant de l’espontaneïtat i la senzillesa, amb un alt sentit de la bellesa del món i amb una aguda penetració en l’esperit humà Excellí en tots els gèneres, sobretot en poesia Són cèlebres els seus dos fu del Penya-segat vermell en la forma ci atenyé el cim del seu art Hi ha versions catalanes de poemes seus en els reculls de Josep Carner i de Marià Manent Fou també callígraf i pintor