Resultats de la cerca
Es mostren 785 resultats
espantallops
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies de fulles compostes i de flors grogues i grosses; el llegum, gros i inflat, conté a la maturitat les llavors soltes.
Submediterrani, sol fer-se a la muntanya mitjana
nyàmera
nyàmera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que arriba fins a 3 m d’alçària, d’arrel tuberosa, de fulles cordiformes o ovades i de capítols grocs.
D’origen nord-americà, actualment és extensament conreada, sobretot a Europa i a l’Amèrica del Nord
talictre
talictre aquilegifoli ( Thalictrum aquilegifolium )
© Steve Cukrov - Fotolia.com
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les ranunculàcies, amb fulles alternes compostes, flors groguenques, violàcies o blanques, disposades en panícules o en raïms, i fruits en plurinúcula.
herba morenera
Herba moreneraPhagnalon sordidum (L.) Rchb.
floracatalana.net (CC BY-NC-SA 2.5 ES)
Botànica
Gènere de plantes sufruticoses o herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles estretes i tomentoses i amb capítols heterògams de flors groguenques i bràctees involucrals imbricades.
angèlica borda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, més baixa que l’angèlica, de fulles grans dividides en folíols lanceolats, grans umbel·les compostes i fruit d’ales amples.
És comuna a la vora de les aigües a l’Europa central, i encara als Pirineus i a les muntanyes catalanes humides fins al Vallès Occidental i al Maresme
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
pa de cucut
Pa de cucut
Prem Rose iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba de la família de les oxalidàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, de fulles compostes de tres folíols cordiformes, de flors grogues i de fruits capsulars allargats.
Es fa en hortes, camps conreats i incultes, etc
donzell arbustiu
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de tija llenyosa, alta de 50 a 100 cm, dreta, ramificada, amb fulles bipinnatisectes de segments linears i amb capítols globulosos.
Creix en roquissars del litoral
dent de lleó
Dent de lleó
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de fulles totes basals en roseta, pinnatífides o pinnatipartides i runcinades, de capítols grocs solitaris i d’aquenis terminats en plomall.
Com a planta oficinal, gaudeix de propietats diürètiques i aperitives Creix en prats, vores de camps i de camins, terrenys incultes, etc, sobretot a muntanya
albízia
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts caducifolis, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes i flors vistents, propis de les zones càlides de l’Àfrica, Àsia i Austràlia.
L' A julibrissin , de flors blanques amb llargs estams rosa, té l’aspecte d’una acàcia, però no presenta espines és força emprada com a planta ornamental