Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839 La senyoria pertangué al capítol de la Seu d’Urgell fins al s XIX els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l’ús de boscs i pastures Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d’Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs La nova entitat rebé el nom oficial de la Ribera d’Urgellet El municipi comprenia…

L’església parroquial Mare de Déu dels Àngels fou bastida a mitjan segle XVI Formà municipi independent fins el 1970 L’antic municipi comprenia, a més, els pobles de Basturs, Montesquiu, la caseria o raval de les Eres de Sant Joan  i els antics pobles de Galliner i el Puig de l’Anell Prop del nucli d’Orcau hi ha el jaciment paleontològic d’Orcau 2 , on es conserven desenes d’icnites que s’atribueixen a dinosaures del grup dels titanosaures Les icnites presenten dues morfologies les que corresponen a la forma del peu, que són grans poden superar els 60 cm de longitud i ovalades, i…

L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni, Colatxoa , Giró…

La capital és Berna Comprèn l’Oberland, àrea alpina d’economia ramadera i forestal, en el qual hi ha alguns dels cims més alts dels Alps Jungfrau, Finsteraarhorn, Mönch, Eiger i valls fèrtils dedicades a l’agricultura i a la ramaderia Emmental i el Mittelland, que envolta la ciutat de Berna, amb un relleu de turons i d’economia agrícola i industrial Fins el 1977 comprenia també el Jura bernès, que aquest any es convertí en un nou cantó suís Berna és el cantó més poblat de la Confederació Helvètica i ha desenvolupat la indústria turística, especialment a l’àrea alpina Interlaken,…

Els seus descendents són coneguts indistintament amb els cognoms Guàrdia o Saguàrdia i Canet El vescomtat passà successivament, a la mort de Ramon de Guàrdia ~1350, als Fenollet, vescomtes d’Illa, i als Pinós, barons de Pinós i de Mataplana Lluís XI de França, ocupat el Rosselló, donà el vescomtat a Nicolau de Llupià 1463 i, el 1465, a Gastó de Lió, senescal de Saintogne 1465 Temporalment també, Joan II de Catalunya-Aragó el cedí a Pere de Rocabertí, governador general d’aquell comtat 1472-75 A partir del segle XVI fins a l’inici del segle XIX figura entre els títols nobiliaris dels ducs d’…

El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota SantPere Pescador pel N, fins a Caldes d’Estrac A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan s XIV a la vegueria d’Osona Més tard en passà a dependre la sotsvegueria de Besalú , que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, …

Comprenia la part de ponent del comtat i bisbat d’Osona a partir del Moianès i del Bages, i, gràcies a l’avenç de la reconquesta, la denominació s’estengué vers Anoia, la Segarra i l’Urgell Tenia com a centre el pagus de Manresa, ben diferenciat del d’Osona a partir dels privilegis del rei Odó del 889 i el 890 Era una denominació d’un caràcter més locatiu que polític, puix que el seu territori fou considerat sempre una perllongació del comtat d’Osona Els avenços d’aquest comtat vers les noves terres conquerides es fitaven amb torres de defensa dites manresanes manresana La…

Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim…

Els sellers constituïen un ofici especialitzat, però dins una àmplia confraria gremial relacionada amb l’arnès d’un cavaller, com era la dels esteves freners a Barcelona o el gremi d’armers de València, integrat per set braços, cadascun dels quals comprenia dos o tres oficis concrets els sellers formaven part del sisè braç Els sellers estaven molt relacionats amb els guarnicioners, donada la semblança de llur feina els enfrontaments i els plets foren nombrosos, per exemple al primer quart del s XVIII A Barcelona, sellers i guarnicioners o guarnimenters s’uniren el 1725 en un sol…

Hi ha una espècie de tapir asiàtic Tapirus indicus Detall del cap d’un tapir © Xevi Varela , que és la més gran de totes i arriba a fer 2,5 m de longitud total, amb les parts inferiors negres i les laterals i dorsals d’un color argentat La seva primitiva àrea de repartició, que comprenia una gran part de l’Àsia monsònica, ha restat reduïda a algunes zones de la part sud-oriental del continent i a l’illa de Sumatra Hi ha tres espècies americanes Tapirus terrestris, Troulini i Tbairdii La primera, la més corrent, té una repartició uniforme per tota l’Amèrica del Sud, exclòs el…