Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
Castell d’Arsèguel
Art romànic
Al límit occidental del pagus del Baridà, Arsèguel sempre va formar part del comtat de Cerdanya La seva primera menció es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Ja apareix com a vila l’any 1010, però les dades documentals del castell són escasses i tardanes En efecte, cal esperar al segle XII per saber que era tingut per la comtessa del Pallars Per un fogatjament del 1365 se sap que la vila i el castell d’Arsèguel eren del senyor Berenguer d’Oms i que el 1344 restà fidel al rei Jaume de Mallorca És tan escassa la informació de què es disposa sobre aquest castell que fins i tot es…
François Francoeur
Música
Compositor i violinista francès.
Fou el membre més notable d’una família de músics francesos documentats des de la segona meitat del segle XVII Es formà musicalment amb el seu pare i des dels quinze anys treballà com a violinista a l’Òpera de París, on arribà a ser mestre de música el 1739 El 1727 substituí Jean-François de la Porte com a compositor de la cambra del rei, i tres anys després formà part dels vint-i-quatre violins que estaven al servei reial, els 24 violons du roi , tot ocupant el lloc que havia deixat vacant Jean-Baptiste Senaillé El 1743 fou nomenat inspector adjunt de l’Òpera, juntament amb François Rebel La…
panamericanisme
Política
Moviment polític, econòmic i cultural que aspira a la unió dels pobles d’Amèrica.
Els seus orígens són atribuïts a Simón Bolívar, que el 1826 convocà a Panamà els representants de les joves repúbliques americanes per intentar d’establir la unió de les confederacions El 1889, per iniciativa del secretari d’estat nord-americà James Blayne, fou convocada a Washington una conferència interamericana amb l’objectiu d’afavorir els intercanvis comercials entre els EUA i l’Amèrica Llatina i creà, alhora, l’Oficina de les Repúbliques Americanes El 1901 es reuní a Mèxic i així, cada quatre anys, en una ciutat diferent El 1910 hom creà la Unió Panamericana amb seu a Washington i…
Alma Guillermoprieto
Periodisme
Periodista mexicana.
Des de la infantesa visqué a Nova York amb la seva família, i hi estudià dansa moderna Del 1962 al 1973 fou ballarina professional A mitjan anys setanta començà a collaborar amb el diari britànic The Guardian , i posteriorment passà a fer-ho amb The Washington Post Per a aquest diari escriví juntament amb el corresponsal de The New York Times Raymond Bonner un reportatge que tingué una gran repercussió sobre la matança del Mozote El Salvador, en què l’exèrcit salvadorenc assassinà uns 900 civils en una operació contra la guerrilla Posteriorment ha treballat per a altres publicacions, entre…
James Nachtwey
Fotografia
Fotoperiodista nord-americà.
Es graduà en ciències polítiques i història per la Universitat de Darthmouth 1970 El 1976 inicià la trajectòria professional com a fotògraf en un diari de Nou Mèxic El 1980 es traslladà a Nova York, on començà a treballar com a fotògraf independent El seu primer treball d’impacte fou a Irlanda del Nord, on fotografià els presos de l’IRA que feien vaga de fam 1981 Des d’aleshores ha documentat els principals conflictes bèllics del món l’Amèrica Central El Salvador, Nicaragua, Guatemala, l’Orient Mitjà el Líban, Cisjordània, Gaza, Israel, l’Afganistan, Ruanda, Bòsnia, Txetxènia,…
Òscar Camps i Gausachs

Òscar Camps
Política
Socorrista i activista social.
És fundador i propietari de Proactiva 1999, empresa de serveis marítims, costaners, esportius, turístics i socioculturals amb seu a Badalona El 2015 fundà l’organització no governamental Proactiva Open Arms, a través de la qual, des de l’illa de Lesbos, ha dut a terme tasques de salvament i d’ajuda humanitària entre els immigrants i refugiats que, procedents principalment de Síria, intenten arribar a Europa a través de la mar Egea El juny del 2016 inicià una nova operació amb un vaixell polivalent i medicalitzat a les costes de Líbia, per fer tasques de vigilància i de salvament de refugiats…
Confederació Esportiva de Catalunya
Esport general
Institució esportiva de Barcelona fundada el 1922.
Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…
Kazakhstan 2010
Estat
El Kazakhstan va ostentar durant l’any 2010 la presidència de torn de l’OSCE No deixa de ser paradoxal, ja que aquesta organització, que vetlla pels Drets Humans i la prevenció de conflictes, havia criticat reiteradament l’administració d’aquest país pel seu autoritarisme Amb un cert optimisme, els observadors internacionals van veure en aquesta circumstància una gran oportunitat per a cridar l’atenció per la tensió regional i comunitària de diversos països de l’Àsia central, especialment els veïns meridionals de l’Uzbekistan i el Kirguizistan Tanmateix, el Govern d’Astana va…
Societat de Nacions
Organisme internacional, la creació del qual s’acordà en la conferència de pau de París, el 28 d’abril de 1919.
L’acta constitucional, anomenada pacte, s’incorporà al tractat de Versalles, que entrà en vigor el 10 de gener de 1920 La seva finalitat fou el manteniment de la pau mitjançant la solució pacífica dels conflictes i el desenvolupament de les relacions internacionals Malgrat ésser propugnada pel president Wilson punt catorzè del seu missatge del 1918, els EUA, en no ratificar el tractat de Versalles, no arribaren a formar-ne part Integrada inicialment per 41 estats, el 1925 s’hi incorporà Alemanya, i el 1934, amb l’admissió de l’URSS, arribà a tenir 59 estats membres Els seus…
Guillem I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1066-87) i duc de Normandia (Guillem II: 1035-87).
Fill natural del duc Robert I de Normandia Durant la seva minoritat les rebellions nobiliàries portaren l’anarquia al ducat, fins que Guillem mateix, des del 1047, reeixí a imposar la seva autoritat, amb l’ajut d’Enric I de França, el seu senyor feudal L’amistat amb aquest es trencà quan, pel casament de Guillem amb Margarida de Flandes, el rei temé una aliança entre Normandia i Flandes A la mort del rei anglès Eduard III de Wessex 1066, Guillem decidí d’envair Anglaterra Aconseguí la benedicció papal i la neutralitat de l’emperador, desembarcà a Pevensey, derrotà i occí, a Hastings, Harold,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina