Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Santa Maria de Miralles, de 25,04 km 2 , és situat al sector SW de la comarca, a tocar de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp Limita a l’W amb Bellprat, al N amb Sant Martí de Tous, al NE amb Santa Margarida de Montbui i Orpí, al SE-S amb la Llacuna i al SW amb Querol Alt Camp i Pontils Conca de Barberà En forma l’eix la vall de la riera de Miralles o de Carme, afluent per la dreta de l’Anoia, que corre entre els contraforts de la Plana d’Ancosa, al SE, i la serra de Miralles, al NW, on es destaquen el cim de l’Agulla Grossa de…

Situació i presentació Limita al N i l’E amb Mura, al SE amb Rellinars Vallès Occidental, al S amb Castellbell i el Vilar, l’enclavament de Monistrol de Montserrat i Marganell i a l’W amb Castellgalí i Manresa El topònim del municipi conté l’esment explícit de la vella parròquia de Sant Vicenç, nucli original de la població, existent almenys des del segle XII, i del petit castell sota l’empara i domini del qual visqué durant llargs segles Les terres del municipi formen una conca d’erosió, que limita al N amb els relleus tabulars de Castellgalí i Cirerencs, que s’allarguen fins al Confon, o…

Forma part del poblat de l'Abella, que fou creat dins la seva demarcació El lloc existia ja el 898 La parròquia de Sant Pere de Valldaneu era una de les set antigues parròquies de la baronia i després comtat de Centelles, coneguda des del 1007 En la seva demarcació hi ha antics masos històrics, com les Esglésies, el Castellar de Dalt i l’Oller, aquest transformat en indret residencial, amb una urbanització, on hi ha l’església de la Mare de Déu dels Àngels

És anomenada Sant Miquel del Badorc , tot i que el riu la separa d’aquest poble del municipi de Piera El 1186 pertanyia al monestir de Sant Cugat El 1581 depenia de Sant Bartomeu de Vallbona ara depèn de la parròquia de Cabrera

A causa del vel que els tapava el rostre fins als ulls, els seus membres foren també anomenats al-mulaṯṯimūm els qui duen vel La tribu Lamtūna del grup berber dels sanhāǧa , antecessors dels tuàreg fou aviat partidària de la nova doctrina, gràcies al fet que dos dels seus xeics, els germans Yaḥyà i Abū Bakr, es convertiren en deixebles d’‘Abd Allāh Inspirats pel fanatisme religiós es dedicaren al gihad guerra santa La successiva actuació militar de Yaḥyà i d’Abū Bakr determinà el domini de les tribus del desert i assimilà els territoris de Siǧilmasa, Sūs i Agmāt Abū Bakr, encomanat el nord al…

Neix als estreps nord-orientals de les Guilleries muntanya de Santa Bàrbara, 854 m al municipi de Brunyola Selva S'enfondeix en el massís, canviant la direcció E que segueix, fins passat Brunyola, per la SE Vilobí d’Onyar ja a la depressió de la Selva Un cop al fons de la depressió el curs, vacillant, gira al NE a Riudellots de la Selva, fins que gira decididament al N per Campllong Passa per Fornells de la Selva i Quart abans d’entrar a Girona per Palau-sacosta, deixant la ciutat vella a la dreta, i a l’esquerra l’eixample i la ciutat nova L’aiguabarreig amb el Ter té lloc,…

Situació Vista de l’església de Sant Salvador de l’Avencó des del sector sud-est M Anglada La capella queda prop de la població d’Aiguafreda i a la vegada de la riera de l’Avencó, que coincideix amb el límit del terme municipal És situada en una cota de 450 m a la costa esquerra de la vall, enmig d’edificacions disperses d’una urbanització suburbial Mapa L37-14354 Situació 31TDG389244 A l’extrem de migjorn de la població d’Aiguafreda hi ha el carrer de l’Avencó, que continua amb una pista que porta a la capella al cap d’un quilòmetre Queda al costat de tramuntana separada uns 30 m del camí En…

Situació Vista de les ruïnes de la banda de ponent abans de la recent restauració M Anglada El casal de Cruïlles, anomenat popularment “el castell de Cruïlles”, es troba a la part de llevant del terme, emparat per la serra que culmina als masos de Can Brull i Serra de l’Arca i que fa d’espona a la vall del Congost Dista poc més d’1 km vers el sud de l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt, i es troba a una altura un xic superior a la de la vella parròquia Mapa L37-14364 Situació 31TDG383258 És accessible per una pista que surt a migdia de l’església de Sant Martí i sobretot per…

Situació Vista de la part sud-oest d’aquest temple esfondrat fa anys ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Feliu són al cim d’un esperó rocallós que domina el congost que forma el riu d’Estaon quan arriba a la vall del riu de Cardós, aigües amunt del poble de Ribera, just al costat de l’antic camí de Bonestarre a Ribera de Cardós Mapa 34-9182 Situació 31TCH541151 Per a anar-hi cal agafar l’antic camí de Bonestarre a Ribera, i a uns 800 m del poble es passa pel costat de les ruïnes de l’església JAA Història L’església de Sant Feliu, actualment inclosa dins del terme de…

Situació Edifici en ruïnes, d’aparell molt acurat, obra de la plenitud del segle XII Imatge extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón oriental L’església de Sant Martí centra l’antic poble de Lomberres, el qual era emplaçat en un lloc eminent i estratègic, vora la confluència del barranc de Puigverd, davant de Castre i a la riba esquerra de l’Éssera, des d’on vigilava l’entrada del riu al congost d’Olvena Es troba gairebé damunt la resclosa que tanca el pantà de Barasona Mapa 31-12 288 Situació 31TBG783669 Per a arribar-hi…