Resultats de la cerca

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…

El fugat, d’extensió molt variable però que no acostuma a assolir el grau d’expansió que presenta una fuga, pot trobar-se en les seccions de desenvolupament de la forma sonata J Brahms Sextet núm 2 , opus 36, IV Poco allegro , compàs 52 i següents, en els rondós WA Mozart Quintet de corda , KV 614, IV Allegro , compàs 113 i següents, o en els moviments lents L van Beethoven Simfonia número 3, 'Heroica', op 55, II Adagio assai , compàs 114 i següents

Formada per uns 130 músics, ha obtingut els màxims guardons en diversos concursos i festivals A partir d’aquesta banda se n’ha creat una de juvenil i una orquestra de corda i s’han organitzat cicles de música de cambra Al llarg de la seva història ha estat dirigida per prestigiosos directors, com F Tamarit, G Pérez Busquier, F Fort Fenollosa, D Martínez, B Adam Ferrero, M Puig i Yago i, des del 1997, el mestre belga F de Vuyst

Resident a Barcelona des dels nou anys, s’inicià en gimnàstica artística En el Campionat d’Espanya absolut del 1975 fou subcampiona i aconseguí la medalla d’or en maces i en cinta, en el del 1976 aconseguí el tercer lloc en la general i guanyà l’or en cèrcol, la plata en cinta i corda i el bronze en pilota El 1977 guanyà el Campionat de Catalunya D’altra banda, participà al Campionat del Món 1975, 1977 Posteriorment fou entrenadora

Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835

A partir del segle XVIII, cop d’arc que facilitava aquesta articulació Segons el tractat de F Geminiani 1751, consistia a separar les notes tot fent rebotar l’arc sobre la corda, deixant-la ressonar en el lloc dels silencis Actualment, hi ha una certa confusió pel que fa al seu significat mentre que per a alguns continua essent un cop d’arc clarament associat a l’articulació staccato , per a d’altres és simplement una mena de non-legato

Estudià piano amb Tomàs Buxó a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera i Joan Manén El 1931 fundà l’Institut d’Estudis Musicals i el 1934 fou nomenat professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música de Barcelona Hereu dels postulats estètics del modernisme i del noucentisme, compaginà la composició amb la musicografia i fou redactor de la revista "Vibracions" De la seva producció sobresurten les canzonette per a orquestra i el Quartet de corda en do 1935

Estudià música a Barcelona amb Josep Brocà Es dedicà principalment a l’ensenyament de la guitarra Fou professor a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona des del 1860 fins a la seva jubilació, el 1922, i en 1897-98 fou també professor del Conservatori del Liceu Fundà, juntament amb Miquel Llobet, la Lira Orfeo, un conjunt de quinze instruments de corda pinçada Aquesta institució el distingí amb el càrrec de professor d’instruments de pua i el tingué sempre entre els més entusiastes collaboradors

Malgrat que la banda no es formà fins al principi del segle XX, Cullera ja tenia una forta tradició musical, inclosa la de les bandes, a partir del segle XVIII Des del 1925 ha obtingut importants guardons Entre els seus directors han destacat Campos, Sifre, Machancoses, Ribelles, Sanjaime, Soler, Palau, Navarro, Corell, Conejero i Cervera Collado Té una plantilla de 140 músics, dirigits des del 1996 pel mestre Alvaro Albiach Fernández, que també dirigeix l’orquestra de corda que depèn de la mateixa societat musical

És coneguda també amb el nom de La Música Vella Ha fet milers de concerts simfònics i cercaviles, ha participat en festivals i actes culturals tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i ha obtingut diversos premis La societat musical de què depèn ha creat també una banda juvenil i una orquestra de corda L’han dirigida, entre d’altres, J Belda, M Galduf, J Molenaar, S Celibidache invitat, O Alonso, R Frühbeck de Burgos, JA Fabra Català i, des del 1995, R Ramírez