Resultats de la cerca
Es mostren 5404 resultats
maia
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup maia-quiché, parlada pels antics maies.
El maia septentrional, o clàssic, és la llengua literària, i el maia meridional, menys culte, és més diversificat Actualment encara el parlen unes 30 000 persones a l’estat del Yucatán i al nord de l’estat de Campeche Té escriptura ideogràfica amb elements sillàbics una plaqueta del segle IV n'és la mostra més antiga, i se'n conserven també tres manuscrits, el més antic dels quals data del segle X literatura maia
Pincevent
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític superior al departament de Sena i Marne (França).
Situat a l’aire lliure, prop de la riba del Sena, el jaciment data de fa 15000 anys període magdalenià S’hi han excavat les restes d’una gran tenda de 60 m 2 , a l’interior de la qual hi havia tres focs, restes de talla d’objectes lítics i ossos de deu rens que hi havien estat consumits Ha proporcionat informacions molt importants sobre la tècnica de talla de l’instrumental lític magdalenià
Sant Martí de Granera
Església
Església parroquial del municipi de Granera (Moianès).
Està situada en el barri de l’Església, actual cap del municipi La primitiva església fou renovada al segle XIII, ampliada el 1613 i la seva transformació es completà el 1774 segons la data del portal de migdia Tot i conservar murs del segle XIII, forma un conjunt de poc valor arquitectònic Li fa costat la rectoria i un edifici modern fet per a escola pública Prop seu hi ha l’edifici de l’ajuntament
Sant Cebrià de Fuirosos (Sant Celoni)
Art romànic
L’església de Sant Cebrià centra la petita vila de Fuirosos, de població esparsa, que es troba al nord del terme a uns 8 quilòmetres de Sant Celoni El lloc de Fuirosos apareix esmentat des de l’any 1020 Posteriorment, durant la baixa edat mitjana, Fuirosos i la Batllòria formaren part de la baronia i del municipi de Montnegre, i amb aquest poble s’integraren a Sant Celoni el 1927 L’església de Sant Cebrià és documentada per primera vegada el 28 de març de 1258 en un document en què Guerau, vescomte de Cabrera, cedia a perpetuïtat al bisbe Arnau de Barcelona els delmes de les parròquies de…
Sant Pere i Sant Feliu de Seguers (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellar i després del de Seguers Inicialment tingué funcions parroquials, però després les perdé i esdevingué una sufragània de la parròquia de Sant Miquel de Castellar Finalment, en el segle passat recuperà novament les funcions parroquials Les primeres notícies sobre el lloc de Castellar corresponen a l’any 1022, quan Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de Seguers L’existència de l’església es comprova l’any 1098, data en la qual Bernat i la seva muller…
Sunyer I d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries i de Rosselló (~834-848), d’origen incert, bé que sovint ha estat considerat fill de Bel·ló de Carcassona i, per tant, germà d’Oliba I de Carcassona i de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya.
En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona amb el terç del…
Castell de Coma (Eus)
Art romànic
El poble deshabitat de Coma és situat a la banda muntanyosa del nord del terme municipal d’Eus, sota el puig de Roca Gelera 1 110 m i tocant gairebé al límit de la Fenolleda L’indret és esmentat per primera vegada l’any 844, quan la comtessa Rotruda, vídua d’Alaric, comte d’Empúries i Rosselló, i filla de Berà I, comte de Barcelona i Rasès, vengué al seu fill Oriol diverses viles, entre les quals es menciona la villa Comba , amb totes les propietats, les cases, les corts, les vinyes, els boscos, els serfs, etc Malgrat que aquest lloc aparegui esmentat en una data tan reculada,…
Santa Magdalena del mas Cerdà (Bassella)
Art romànic
Situació Petita església propera al mas Cerdà, encara avui dia oberta al culte ECSA - JA Adell L’església de Santa Magdalena és propera al mas Can Cerdà La capella és assentada sobre una codina de pedra sorrenca que probablement serví de pedrera Mapa 34-12291 Situació 31TCG639518 Per arribar-hi cal sortir de la carretera de Solsona a Bassella, per la Ribera Salada, on es pren la cruïlla que va a Sant Mer En el primer encreuament s’agafa la pista que porta al mas Junyent Ja en aquest nou camí cal agafar la tercera desviació a la dreta, sense senyalitzar, que mena al mas i a la capella JAA…
Santa Maria de Jonqueres (Barcelona)
Art romànic
El monestir femení de Santa Maria de Jonqueres de Barcelona es troba entre el grup d’esglésies més importants d’una sola nau i volta de creueria, alçades al final del segle XIII i al començament del segle XIV Tot i amb això, cal distingir diverses etapes en l’evolució de l’orde i en la construcció del monestir Des del 1214 trobem aquestes religioses installades a la rodalia de Barcelona, dins el terme de Sant Vicenç de Jonqueres, prop de Sabadell Sota la regla benedictina en un primer moment, i posteriorment sota l’orde militar d’Uclés Conca o de Sant Jaume de l’Espasa, acollia les filles de…
paer
Història
Nom donat a Lleida, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Agramunt i altres poblacions, especialment de la regió de Lleida, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis, designació equivalent a la de jurat, conseller, cònsol o procurador que rebien en altres poblacions.
Llur nombre oscillava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població A Lleida, a partir del 1499, el paer en cap havia d’ésser forçosament de la mà major, que incloïa des d’aquesta data els cavallers i gentilhomes des del 1509 havia d’ésser elegit entre els cavallers, i els tres restants corresponien als estaments de ciutadans, doctors o metges, al de mercaders, notaris o apotecaris i al de menestrals o llauradors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina