Resultats de la cerca

Dedicat a la recerca sociolingüística, assessora el departament de Cultura Té una biblioteca especialitzada i es coordina amb altres institucions semblants Des del 1982 disposa d’una comissió assessora d’experts La seva feina consisteix a estudiar la situació sociolingüística catalana i a realitzar i emetre'n informes que la posin de manifest Així mateix actua sobre legislació lingüística i treballa en sistemes que permetin mesurar i avaluar l’evolució de la llengua catalana Fa un seguiment de la normativa i la jurisprudència sobre dret lingüístic i assessora la ciutadania en matèria de…

Es tracta d’un escrit breu, transmès d’una manera incompleta, que no ha d’ésser considerat com un manual normatiu, sinó com una valoració personal de la forma i de l’eficàcia de la gran poesia, alliberada del finalisme pedagògic i polític de Plató Probablement data de l’últim període de la vida d’Aristòtil, parla de la poesia èpica i, més extensament, de la tragèdia i de la seva funció catàrtica, i tendeix a la documentació precisa i a la crítica penetrant de la poesia Ha exercit una gran influència en la formació de les diverses poètiques del Renaixement i de l’edat moderna Ha estat traduïda…

Al vell nucli de la Salsa, vora el camí antic d’Ogern a Oliana, s’aixecava al costat de l’església de Sant Sadurní el petit castell de la Salsa, refós més tard amb el d’Ogern, dintre de la baronia d’Ogern És esmentat des del 1025 en la deixa d’un alou a Sant Andreu de Centelles, situat al terme de kastrum de Salsa… Dins el segle XII s’esmenta una família noble amb el cognom de Salsa, però en refondre’s el seu terme amb el d’Ogern, com ja s’ha dit, no apareix més en la documentació Cal suposar que es trobava al costat i protegint l’església i l’antic nucli de la Salsa

Església parroquial del nucli de Sarrià de Dalt o centre històric del municipi L’edifici actual és fruit d’una ampliació feta al segle XVI d’un edifici anterior del qual es conserven només restes a la façana i inici dels laterals Té un campanar de torre amb coberta piramidal i ha sofert altres transformacions en temps moderns La parròquia és documentada des del segle XI com “Sancti Pauli de Sarriano” , sobretot en la documentació de Sant Pere de Galligants, monestir que tenia el domini de la parròquia El terme en canvi consta com de domini reial Modernament el nucli més important…

La capella del castell de Quermançó és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 En els nomenclàtors del final del segle XIV l’església figura que tenia un sacerdot encarregat, que havia d’acudir als sínodes diocesans, inclosa l’església de Sant Feliu de Vilajuïga El castell, antiga possessió dels comtes d’Empúries, apareix en la documentació del segle XI, en el testament de Ponç I, del 1078 Aquest, al llarg de la seva història, ha sofert diverses destruccions i reconstruccions, les quals devien afectar també la seva capella Entre les restes de la fortalesa que…

Al segle XI Sant Gervasi formava part del terme de Sarrià, de tal manera que l’església bastida en aquest indret era sufragània de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Segons P Bassegoda el 1073 hi havia una torre a Sant Gervasi anomenada Torre Dostal o Destral, atès que havia en la seva façana l’emblema de la mesura anomenada destre Amb tot, la manca de documentació referent a aquesta torre fa díficil de poder identifícar-la amb les restes del castell de Sant Gervasi, que encara es podien contemplar al final del segle passat, quan eren ben visibles al costat de l’actual plaça…

Es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, d’ençà del 1985 és director del Museu d’Història i de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, on ha impulsat des del 1986 uns tallers d’història destinats a introduir la història local en l’ensenyament primari i secundari Entre les seves obres destaquen El federal Pere Caimó 1819-1878 1975, en collaboració amb Josep Clara, Sant Feliu de Guíxols 1986, La Guerra Civil a Sant Feliu de Guíxols 1936-1939 1995 i Sant Feliu de Guíxols Una lectura històrica 1997 La seva producció es caracteritza per una gran riquesa informativa…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres a València 1952, fou responsable de la biblioteca de l’Arxiu Regional de València i professor de llatí medieval a la mateixa universitat on es graduà Ocupà plaça de lector d’espanyol a la Universitat de Montpeller entre el 1959 i el 1962 i fou professor de la Sorbona del 1963 al 1966 Aquest darrer any inicià la seva tasca en el món dels arxius El 1969 organitzà l’arxiu de la catedral de Sogorb i inventarià la documentació històrica del Banco de España El 1975 fou cap dels Serveis d’Arxiu, Biblioteca i Documentació de la…

Defensa els interessos professionals i vetlla per les condicions en què els professionals de la informació desenvolupen la seva activitat Fou creat el 1985 per Llei del Parlament de Catalunya a partir de l'estructura de les associacions de la premsa existents a Catalunya, amb més de 75 anys d'història S'organitza en comissions de treball i territorialment en cinc demarcacions Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre, cadascuna amb seu i junta pròpies, que s'integren en una única junta de govern collegial La biblioteca de l'antiga Associació de la Premsa Diària de Barcelona,…

Entre les finalitats de l’associació, cal esmentar el foment de la creació de nous arxius —alhora que hom en revitalitza els existents—, la sensibilització d’institucions i ciutadans en la protecció del patrimoni històric del país, la dotació d’una formació adequada per als arxivers i l’afermament del treball arxivístic d’acord amb les directrius emanades del Consell Internacional d’Arxius, que li encarregà l’organització de la V Conferència Europea d’Arxius la reunió professional més important després del Congrés Internacional d’Arxius, que, amb el tema Les bases de la professió , se celebrà…