Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
Berry
Província
Província de la França central repartida entre els departaments de Cher i de l’Indre, i part dels de l’Indre i Loira i del Loir i Cher.
Hom hi pot distingir, de nord a sud, l’àrea de turons del Sancerrois, l’àrea d’estanys de la Brenne, una àrea ramadera i cerealística blat localitzada a la plana calcària de la Xampanya berrixona i, vora el Massís Central, la depressió argilosa del Boischaut i part de la Marche, d’economia bàsicament agrícola La regió és drenada pel riu Cher i els seus afluents el Yèvre i l’Arnon, per l’Indre i pel canal del Berry , que uneix els rius Loira i Cher El centre principal és Bourges Antiga regió de Biturix Cubus , fou un dels centres més importants de la Gàllia cèltica Conquerit pels romans cap al…
Hainaut
Regió
Comarca estesa entre el NE de França (departament del Nord) i el S de Bèlgica, on dóna nom a una província.
Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea alluvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre És important l’agricultura blat, civada, bleda-rave, lli i la ramaderia Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour cervesa, vidre, alumini, a les regions del centre i Charleroi siderúrgia, indústria química i a Tournai indústria tèxtil La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants Antic…
Manrique de Lara
Llinatge de la noblesa castellana que es constituí com una branca de la família dels Lara.
El fundador fou Rodrigo Pérez Manrique , senyor d’Amusco i merino major en el regnat d’Alfons VIII de Castella, net del comte Manrique de Lara A diferència d’altres famílies de la “noblesa vella” de Castella, els Manrique resistiren la crisi del segle XIV i es convertiren en un dels llinatges més sòlids a l’època dels Trastàmara, i fins i tot originaren noves i poderoses branques amb prestigi, que duraren fins a l’edat moderna La Tierra de Campos fou el nucli de llurs dominis Amusco, Paredes de Nava, etc, però la seva influència s’estengué posteriorment a la regió septentrional de Castella la…
Castell d’Ansovell (Cava)
Art romànic
Era un dels castells que defensaven l’engorjat del Baridà, lloc de pas entre l’Alt Urgell i la Cerdanya El lloc d’Ansovell s’esmenta amb la forma Nassobell en l’acta de consagració de la Seu tanmateix, la més habitual des del segle XIII és la de Nansovel o Nansovell L’origen del castell és confús, sembla que pertanyia inicialment als comtes de Cerdanya, que l’infeudaren amb altres castells veïns Cava, Queralt i Sant Martí dels Castells a la família Pinós El 1277 Galceran III de Pinós llegà al seu fill, anomenat també Galceran, tot el que ell tenia i els seus avantpassats havien tingut en els…
marquesat de Quirra
Història
Títol senyorial concedit al regne de Sardenya el 1604 a Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader i a la seva muller Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, novena comtessa de Quirra i del Castell de Centelles.
En morir 1674 el darrer dels Carròs de Centelles, deixà hereus els Borja, ducs de Gandia Però s’inicià una serie de plets amb els comtes de Cervelló durant els quals ambdues parts s’intitularen marquesos de Quirra Finalment fou adjudicat als comtes de Cervelló El comtat de Quirra havia estat concedit el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles , que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei Per mort vers el 1401 de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de Berenguer Carròs…
Thurgau
Divisió administrativa
Cantó del NE de Suïssa.
La capital és Frauenfeld 20 200 h est 1994 Situat a les vores occidentals del llac de Constança, comprèn l’extrem oriental de la regió mitjana de Suïssa, i és una regió de turons que s’estenen al peu dels Prealps molàssics i que són tallats per àmplies valls obertes pel Thur afluent del Rin i els seus afluents La població 222 h/km 2 és de llengua alemanya i es concentra a les valls i a les vores del llac en petites ciutats És un dels cantons amb una renda per habitant més alta de Suïssa Riquesa agrícola amb producció de fruita, tabac i farratge És important la ramaderia bestiar boví La…
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al final del XII…
ducat de Bar
Història
Jurisdicció feudal que correspon geogràficament al Barrois (Lorena).
L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant , muller de Joan I de Catalunya-Aragó Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó , muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou , rei de Nàpols i duc consort de Lorena Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat En morir 1765 Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França 1776, bé que els seus successors…
Artana
Municipi
Municipi de la Plana Baixa situat al vessant septentrional de la serra d’Espadà, a la vall d’Artana
.
La part de territori accidentat és important i hi ha 700 ha de terra inculta, de propietat particular i comunal, utilitzada com a pasturatges d’hivern per ramats transhumants hi ha igualment alzines sureres El regadiu es limita a 130 ha la quasi totalitat de les terres de conreu, tanmateix, són de secà, on dominen els conreus arboris garrofers, oliveres i vinya l’oli de la serra d’Espadà és famós per la qualitat, i són explotades en gran part pels propietaris Hom explota l’aigua mineromedicinal d’algunes fonts Les activitats industrials es limiten a l’elaboració d’oli i a la producció de…
Rennes

Parlament de la Bretanya a Rennes
© Jaume Ferrández
Ciutat
Capital de la Bretanya i del departament francès d’Ille i Vilaine.
Situada a la confluència dels rius Ille i Vilaine, en una regió de terres relativament baixes, és l’única gran ciutat de la Bretanya sense relació directa amb la mar, però és cruïlla important de vies de comunicació Experimenta un nou impuls demogràfic degut a la implantació d’un sector industrial modern a les àrees de Saint-Grégoire, Chantepie, carretera d’An Orient, etc, amb factories de material ferroviari, maquinària agrícola, productes químics, indústria alimentària i arts gràfiques Amb tot, predomina l’activitat terciària, a la qual es dedica el 70% de la població activa, la més alta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina