Resultats de la cerca

Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas…

La notícia més antiga que es coneix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, en què es permutà una terra a la vila d’ Elasso A partir d’aquí, els esments sobre el lloc es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII L’existència d’una fortificació a Alàs és documentada ja al segle X L’any 988, la vila i l’església de Sant Esteve, amb la seva parròquia, era permutada pel comte Borrell II amb el bisbe i els canonges de la Seu Amb aquesta permuta, Alàs i el seu terme passaren de l’òrbita comtal a l’eclesiàstica, i es mantingueren com a senyoria de l’església d’Urgell…

Els vestigis d’aquest castell es troben sobre l’ermita de Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis, al nord de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre del riu Éssera Abans del segle XI aquesta fortalesa era coneguda amb el nom de castell Pelat L’any 925 Leu, Altemir i Alaric vengueren a l’abat Ramir d’Ovarra una vinya “ in castro Pelato, circa rivo Esera, iuxta monasteriu Esvu ”, per nou sous Després de les incursions musulmanes de principi del segle XI el lloc de Sant Quilis restà en mans dels senyors de Santa Liestra, que cediren el seu domini al monestir…

Passà la joventut a Leipzig treballant com a violinista, mestre de dansa i professor de clavicèmbal Concebé la idea de desenvolupar un instrument musical a partir de la forma popular del dulcimer i el 1690 ja n’havia realitzat el projecte El 1705 presentà l’invent a la cort de Lluís XIV, que manifestà el seu desig que s’anomenés de la mateixa manera que el constructor, pantaleon Malgrat les seves innegables qualitats, el pantaleon aviat quedà en desús davant l’imparable progrés del pianoforte Entre el 1706 i el 1709, Hebenstreit prestà els seus serveis a la cort d’Eisenach, i des del 1714, a…

S’ordenà el 1952 i fou vicari d’Algaida Mallorca en 1952-59 El 1958 fundà la revista Castellitx , centrada en la història, la cultura i el folklore d’aquesta vila Des del 1982 és arxiver de la Cúria Diocesana i mestre de cerimònies de la seu mallorquina 1983 Des del 1990 dirigeix el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la història eclesiàstica de Mallorca i en l’estudi de la història local d’Algaida i Banyalbufar Entre les seves obres cal destacar Fiestas cincuentenarias Banyalbufar 1964, Els rectors Amengual d’Algaida i el…

Religiós caputxí, adoptà el nom d’ Andreu de Palma Es llicencià en dret civil a la Universitat de Barcelona 1914 i, després, ingressà a l’orde dels caputxins 1915 i fou ordenat de sacerdot Residí en diversos convents de Sarrià, Tarragona, Palma i Barcelona Proper al catalanisme signà el Manifest del 1936, es contingué amb l’esclat de la guerra civil per la repressió dels revoltats envers aquesta ideologia Rebé la medalla de bronze de l’Ajuntament de Palma 1952 Com a investigador, la seva tasca se centrà en la història eclesiàstica dels Països Catalans i en l’estudi, crítica i interpretació…

Després de cursar la carrera eclesiàstica, estudià gregorià amb Dom Gajard a Solesmes, França, i més tard piano amb Juli Pons a Barcelona Durant disset anys exercí com a organista a la parròquia de Marata les Franqueses del Vallès Després de collaborar amb l’orguener G Blancafort durant quinze anys, fundà el seu propi taller, artesà i familiar, a les Franqueses Entre altres fites com a orguener, el 1991 construí l’orgue transportable més gran del món Els seus treballs estan molt ben acabats i documentats històricament Fou autor del projecte de l’orgue que la firma Karl Schuke de Berlín…

Estudià al Seminari de Tortosa i fou ordenat sacerdot el 2002 El 2003 marxà a Roma a ampliar estudis, i es llicencià en teologia dogmàtica a la Pontifícia Universitat Gregoriana 2007 A la tornada de Roma fou, durant dos anys, professor del seminari i sacerdot de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 2007-09 i retornà a Roma el 2009, on es llicencià en dret canònic per la Pontifícia Universitat Lateranense i es diplomà en estudis diplomàtics per la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica Es doctorà en teologia el 2012 El mateix 2012 fou enviat a Moçambic fins el 2016 i després a Nicaragua, on fou…

Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari Nomenat aquest bisbe d’Orleans 1856, el seguí i fou nomenat vicari general Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie, i posteriorment en fou director 1861 En ésser Lavigerie arquebisbe d’Alger, anà amb ell al concili I del Vaticà, i el 1872 esdevingué auxiliar…

Baró de l’Aulne Després d’una formació eclesiàstica, rebé la influència dels fisiòcrates fisiocràcia i esdevingué funcionari de l’administració francesa durant els regnats de Lluís XV i Lluís XVI Intendent de Llemotges 1761-74, dugué a terme una excellent administració Fou, successivament, ministre de marina, inspector general de finances i comerç i comissari d’obres públiques 1774-76 La seva gestió, bé que força ben orientada, no reeixí, a causa de l’oposició dels seus nombrosos enemics Home zelós, molt capaç i amb una àmplia cultura, intentà de dur a terme una reforma liberal Establí la…