Resultats de la cerca
Es mostren 827 resultats
Robert B. Wilson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Harvard 1959, obtingué el màster 1961 i el doctorat 1963 per l’escola de negocis d’aquesta universitat Fou professor a la Universitat de Stanford 1964-2004, on ha desenvolupat la carrera acadèmica i actualment és professor emèrit Els seus temes de recerca són l’anàlisi de presa de decisions, els mètodes iteratius i la programació no lineal i la teoria dels jocs, que ha aplicat a polítiques industrials, especialment en l’assignació no lineal de preus en mercats com ara l’elèctric i en subhastes Els seus treballs de més impacte són l’article The Theory of the…
Richard Thaler
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1970 i doctorat 1974 per la Universitat de Rochester, on fou professor assistent fins el 1978, any que s’incorporà a la Universitat de Cornell, el 1995 passà a la Universitat de Chicago Un dels principals exponents de l’anomenada economia del comportament, la seva contribució contradiu un dels postulats fonamentals dels economistes clàssics, segons el qual els éssers humans són totalment racionals quan prenen decisions econòmiques A través de nombrosos exemples, els seus estudis mostren el gran pes de la irracionalitat en la presa de decisions, i fins i tot n’ha identificat patrons…
William Baumol
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en ciències econòmiques al College City of New York 1942, fou mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial Es doctorà a la London School of Economics l’any 1949 Desenvolupà la part més destacada de la seva carrera a la Universitat de Princeton, d’on es jubilà el 2014 La seva aportació principal té el nucli en la constatació que la productivitat dels serveis personals en molts estats assumits pel sector públic, com ara la sanitat i l’educació, es manté constant o, fins i tot, minva, la qual cosa té com a resultat l’augment dels costos Per tal de finançar aquests costos creixents, elaborà…
Jerome Powell
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Princeton 1973 i en dret per la Universitat de Georgetown 1979, després d’una etapa al Tribunal d’Apellacions, en 1984-90 treballà al banc d’inversió Dillon, Read & Co Del 1990 al 1993 fou primer secretari assistent i després subsecretari del tresor durant la presidència de George H Bush Soci del grup inversor privat Carlyle del 1997 al 2005, entre altres càrrecs ha estat també visiting scholar del Bipartisan Policy Center de Washington DC 2010-12 El 2012 fou nomenat governador del consell d’administració de la Reserva Federal , càrrec…
Joan Porqueras i Fàbregas
Economia
Història
Política
Economista i polític.
Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres…
James Tobin
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat de Harvard 1947, fou professor a la Universitat de Yale des del 1955 Fou un dels autors que contribuïren, en la línia de Paul Samuelson , a la síntesi entre l’ economia keynesiana i l’ anàlisi neoclàssica La seva aportació fonamental es produí en el camp de l’anàlisi de la inversió financera Fou membre del consell assessor del president John Kennedy 1961-62 i, més tard, de la Reserva Federal i la Fundació Ford L’any 1971 fou elegit president de l’ American Economic Association , i un any després suggerí l’impost a les transaccions financeres…
Felip Ferrer i Calbetó
Economia
Industrial i economista.
El 1929, juntament amb Josep Fors, collaborà en la creació de l’Escola de Teixits de Punt, establerta per la Diputació de Barcelona a Canet de Mar, com a secretari de la institució i, des del 1936, com a president del seu patronat, fins el 1956 Publicà nombroses obres sobre temes econòmics, com Tabla de precios de venta 1929, Los factores económicos y el momento político catalán 1933, Nacionalismo económico español 1934, Armas de los imperialismos plutocráticos 1938 i Política nacionalista 1939, i traduccions de les obres italianes de Mario Alberti, Pier L Bertani, B Biaggi i Leopoldo Medici…
Josep Elias i de Molins
Economia
Història del dret
Advocat i economista.
Fou membre actiu de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de la Societat Econòmica d’Amics del País Intervingué en congressos nacionals i internacionals d’economia i agricultura i presidí el Foment del Treball i la Cambra Oficial Agrària de Tarragona Fundà el diari La Protección Nacional 1893 En política, milità en el partit conservador i fou senador per Tarragona 1914-17 i 1919-23 La seva bibliografia és extensa i variada s’hi destaquen El sentimiento del honor en el teatro de Calderón 1881, Cataluña la Solidaridad, la monarquía, el regionalismo 1907, La crisis vinícola…
Antoni Siurana i Zaragoza
Economia
Política
Polític i economista.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, treballà a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida 1970-78 Afiliat al PSC-PSOE, n’és el primer secretari de l’Agrupació Local des del 1978 L’any 1979 fou elegit alcalde de Lleida, càrrec que renovà fins el 1987 i en el qual fou reelegit el 1989 En els mateixos períodes ha estat president del consell directiu de la Fira de Lleida i de Mercolleida És membre de la comissió executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP i de la delegació espanyola de la Conferència de Poders Locals i Regionals del Consell d’…
Anna Birulés i Bertran
Economia
Política
Economista i política.
Doctorada per la Universitat de Barcelona, on fou deixebla de F Estapé, hi impartí classes Els anys vuitanta dirigí el Centre de Desenvolupament Empresarial del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya, i presidí el Consorci per a la Promoció Comercial de Catalunya Secretària general tècnica del Banc Sabadell del 1990 al 1997, any que fou nomenada directora general de Retevisión, càrrec que exercí fins al seu nomenament 2000 com a ministra de ciència i tecnologia del govern presidit per JM Aznar Abandonà el ministeri arran de la remodelació del govern que feu Aznar el 2002, i es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina